dimecres, 30 d’abril de 2008

El transvasament d'IC-V: una acció de desgast?

El tema de la sequera fa temps que omple pàgines de diaris. El ressò mediàtic sembla no tenir fi i el focus d’atenció continuarà situat a un espai molt concret del territori: les Terres de l’Ebre. Com bé se sap, la conselleria de Medi Ambient està ocupada per Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), partit que ha fet bandera d’estar en contra dels transvasaments d’aigua (jocs semàntics a banda) en nombroses vegades. L’impacte que pot tenir cap al “petit” dels partits catalans és de moment dubtós, tot i que totes les veus apunten que el pot perjudicar. És realment així?

En tant que partit verd, IC-V no és un partit comú, sobretot comparat amb els seus homòlegs europeus. Els partits verds són dels pocs partits per issue (per tema: l’ecologia) que han aconseguit mantenir un suport estable i constant arreu d’Europa. La majoria d’aquests partits han fet de la defensa del medi ambient un estàndard per créixer electoralment. Com diu el politòleg Müller-Rommel, s’ha format un “espai polític verd” que els partits ecologistes han incentivat i, al seu torn, han aprofitat per recollir els seus vots.

A Catalunya, això és així tot i que amb matisos. Fill de la tradició comunista catalana, les ànimes del partit es debaten entre dos grans eixos. És a dir, què ha de fer el partit? Parlar d’ecologia o d’Estat del Benestar? Quin producte ha de vendre a l’electorat?
Segons el CEO (gener del 2008, abans de l’esclat del “cas Ebre”, tot i que no de la sequera), els votants d’IC-V no semblaven valorar de forma negativa la gestió del medi ambient per part del Govern català.

Valoració de la gestió en matèria de medi ambient dels votants d’ICV

De fet, els votants d’ICV són els segons que millor valoraven la gestió de medi ambient (5,17), només darrera del PSC (5,31). Suposant que els electors d’ICV siguin contraris als transvasaments (suposició que sembla lògica però que sense dades no pot ser categòrica), és probable que els votants del partit no reaccionin molt bé a la gestió del conseller Baltasar.

Si el factor proximitat actua, IC-V hauria de patir més desgast a les zones més properes a l’Ebre, és a dir, a les comarques que conformen la vegueria de la zona. Com es veu en el gràfic (columnes) en aquesta zona el vot del partit ecosocialista ha sigut força estable en les darreres conteses més properes al transvasament.

Evolució del vot d’IC-V a la vegueria de les Terres de l’Ebre (columnes) i diferència respecte la vegueria de Barcelona

En tot cas, és interessant saber el suport que el partit té a les dues zones “en tensió”: Ebre i Barcelona. La línia del gràfic ens indica la diferència entre els vots de la vegueria ebrenca i els de la vegueria barcelonina. Com bé s’aprecia, excepte en dues eleccions, el percentatge de vot d’IC-V sempre és considerablement més elevat a la capital catalana i a la seva conurbació. De fet, la diferència és més elevada que quan comparem l’Ebre amb qualsevol altra vegueria. Cal preguntar-se doncs una pregunta òbvia: es transforma aquest percentatge de vots en diferències significatives en els plens municipals? Segurament si hi ha desgast per culpa del transvasament es manifestarà als ens locals, absorbidors de bona part d’aquests conflictes. Quina és doncs la força d’Iniciativa sobre el territori?

Percentatge de regidors d’Iniciativa a les Vegueries Catalanes (mitjana de les dúes últimes eleccions municipals)


Com s’observa en el gràfic, el suport d’IC-V a les Terres de l’Ebre és irrisori: de fet, és el més baix de tots. Per tot plegat, podem aventurar dues possibles explicacions pel que fa a l’impacte del transvasament i que lliguen amb les “dues ànimes” ecosocialistes:

- L’electorat d’IC-V a les Terres de l’Ebre pot ser el que més castigui al partit pel transvasament planificat. En tot cas, l’estratègia pot sortir bé al partit a escala nacional i local perquè el rèdit electoral a les comarques de l’Ebre és més aviat pobre (tant en percentatge de vot com en nombre de regidors). Per tant, IC-V no hi té molt a perdre, simplement perquè parteix d’un punt de partida més baix.

- Per tant, el partit hauria de centrar més atenció al seu electorat de Barcelona, més preocupat en teoria per temes de benestar que per issues ecològics. La clau és, per tant, que el seu electorat d’aquesta zona intepreti el transvasament com una cosa positiva per ells.

Toni Rodon

12 comentaris:

Silvia ha dit...

Ei! Quin post tan ben redactat! A qui es veu el relativisme de la ideologia, que tan bé es plasma a la mítica frase de Downs “ els partits polítics formulen polítiques per guanyar eleccions, no guanyen eleccions per desenvolupar polítiques” Bé en tot cas, segons la teoria de jocs ( aquesta tan liberaloide) li surt més beneficiós a IVC fer el transvasament cap a terres barcelonines.
Però una altra pregunta que sorgeix és amb tants problemes mediambientals a les terres de l’Ebre, no els ha brotat la ideologia postmaterialista? Està clar que si la gent jove de les terres de l’Ebre continua emigrant cap a d’altres destinacions aquests temes post no es posaran sobre la taula. Tot i que no cal infravalorar els pagesos de la zona amb les seves connexions via ERC.

Ramon Bassas ha dit...

Toni,
Potser, senzillament, algú vol arreglar algun problema i prou...

Toni Rodon ha dit...

Sílvia, no sé pas què faria sense les teves crítiques liberals. Sempre s'ha dit que l'Ebre ha estat la zona "maltractada" de Catalunya (en referència a Ciu). Almenys la idea ha estat present en nombrosos cercles. Tot i això, aquesta remor de fons no s'ha manifestat en un canvi de l'electorat cap a altres partits (queda per següents posts).
Ramon: No poso en qüestió que intentin arreglar un problema, sinó els efectes que aquest problema pot causar sobre els electors d'IC-V. És a dir, què pot provocar sobre un electorat a priori poc benevolent amb els tranvasaments el fet que, de cop, el seu partit en proposi un? Si, com dius, ho perceben com la intenció d'arreglar un problema (i a més el veuen ben arreglat) el càstig serà inexistent (fins i tot pot haver-hi premi!). Però queda tant de temps per les eleccions...

Marc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marc ha dit...

Ei molt bo el post. Tot són incògnites i potser més dades del CEO ajudaran a resoldre-les. Avui la Rahola publica un article divertit a La Vanguardia reflexionant sobre el triple vot d'ERC al minitransvassament: a favor a Barcelona, encontra a Amposta i abstenció a Madird.Esquizofrènic. D'això també en caldira fer un anàlisi en profunditat!

Toni Rodon ha dit...

Marc, podríem fer un post titulat "La coherència", tot i que em sembla que necessitaríem una tesi doctoral i aleshores la gent se seguiria queixant pels posts llargs...:P

marcguinjoan ha dit...

Toni, no entenc el gràfic de sectors que fas....a més a més és que els seus valors sumen més de 100!!
I per altra banda, comentar que les conseqüències del transvasament de l'Ebre no només ha de tenir efectes negatius i passar comptes a la gent de l'Ebre en tant que afectats directament per transvasament, sinó que també pot passar comptes sobre el seu electorat de la resta del país, que tenen un fort component ideològic antitransvasista.
De fet, el problema principal per ICV no és la possible pèrdua de vots a les terres de l'ebre sinó a la resta del país, i concretament a Barcelona, que és on tenen el major percentatge de suport! i en aquest sentit el transvasament és una forta amenaça!

Toni Rodon ha dit...

Gràcies Marc, efectivament hi havia un error que ja he subsanat. en tot cas, les noves dades no canvien el panorama.
El que comentes és cert. De fet, serà molt interessant veure què passa amb l'electorat d'IC-V a Barcelona. La meva hipòtesi és que fins i tot ho poden percebre favorablement i premiar al partit: suposo que per ells les qüestions "d'esquerra-dreta" seran més importants que l'ecologia. Però vaja, és una mera idea... No sé com ho veus?
PD/ Per cert, on és Sanjamue?

Ramon Bassas ha dit...

- Toni,
Hi ha un tema de fons, crec, en el que trobo que hi toques. El problema de tots els partits, però especialment dels socis minoritaris de l'Entesa, rau en saber viure les contradiccions de governar, que sempre hi seran. Acostuma a crear terrabastalls, però també a fer-los més madurs. Diria que és el gran tema.

elpatidescobert ha dit...

Efectivament Ramon. El que planteges és un tema interessant i que, de fet, molts politòlegs ja han tractat. Prometo fer un post aviat sobre el què li passa al soci petit de les coalicions. Em sembla recordar que hi ha estudis que demostren que el soci petit pateix més el desgast d'estar al govern que el soci majoritari. Ho explorarem...

Toni Rodon

Ramon Bassas ha dit...

- Toni
Per experiència et dic que no sempre és així...

marcguinjoan ha dit...

En tot cas recordo que hi havia un estudi que deia que en les coalicions els partits petits hi sortien perdent, ja que en la majoria dels casos veien la seva ideologia eclipsada per la potència del soci major. Que això passi sempre no està clar, és tan sols una aproximació probabilística, però en el cas d'ERC sembla que s'està complint en important mesura, i segons la meva opició, la desideologització d'ICV pot menar a les mateixes conseqüències.