dissabte, 3 de maig de 2008

Votar o no votar? El cas del Regne Unit

Ara que hi ha hagut eleccions locals, potser haureu vist que el Regne Unit és un cas especial pel que fa a les diferències entre el vot a les eleccions parlamentàries i a qualsevol tipus d’eleccions. El gap entre les eleccions generals i les europees o locals és considerable. Segons John Curtice, la democràcia local a Gran Bretanya es troba en crisis: “Gran Bretanya sembla tenir un problema amb la participació política en dos grans sentits: primer, la inusual diferència que es produeix entre les eleccions parlamentàries i un altre tipus d’eleccions. Segon, en els darrers anys la participació ha recollit rècords negatius en qualsevol tipus de comici. Sembla clar doncs que no hem de mirar la democràcia local de manera aïllada, sinó considerant teories generals sobre el perquè la participació és tan baixa”. Una possible explicació seria la percepció que l’eficàcia dels ens locals és menor que la del govern central. La següent taula ho intueix: la participació puja quan les eleccions locals se celebren el mateix dia i moment que les generals (s’entén doncs, que l’elector va a votar i aprofita per votar als dos comicis. Un fenomen semblant succeeix al nostre país. Quan les eleccions europees se celebren al mateix instant que les generals o locals, la participació és més alta).

Taula 1: Participació en les eleccions locals a Gran Bretanya
(les columnes en negreta indiquen que les eleccions locals van coincidir amb les generals)

Malgrat l’aparent declivi de l’eficàcia local, no és clar que sigui menys eficaç que el govern central. Segons dades del 1999, un 55% pensa que els electes locals han perdut el contacte amb la gent, però el 52% pensa el mateix en el cas dels MPs (“diputats al Parlament”). Què fer doncs? Múltiples respostes seran necessàries per un fenomen complex. Alguns autors semblen haver trobat la resposta: “Votar no és l’única ni la més efectiva forma de participació política. Encara que votar és una forma de participació que demana un mínim d’esforç i no implica “conflicte” aparent, té el problema de no impactar significativament en el contingut de les polítiques i no generar beneficis tangibles i immediats per l’elector” (Dalton, 1996). En tot cas, podem aquí recórrer a les frases de Mettler i Soss: “Cal explicar perquè algunes polítiques públiques impliquen els ciutadans a la vida pública i altres indueixen a la passivitat”. Potser també és útil la famosa sentència de Churchill a la cambra dels Comuns: “La democràcia és la pitjor forma de govern, excepte totes les altres formes que s’han provat en el temps” (1947).

Toni Rodon