La Catalunya sobiranista

Avui us deixem amb un mapa molt interessant que hem trobat al diri AVUI sobre la Catalunya sobiranista, o almenys aquella que ho intenta.
Sobten o ens agradaria remarcar algunes coses:

1. la gran majoria de poblacions que volen fer el referèndum estan a la demarcació de Barcelona.
2. fins i tot poblacions amb elevats nivells de població immigrant volen fer-la, com El Papiol, Molins de Rei o Vallirana. Veurem què passa allà amb la participació...
3. Important presència de consultes a la Plana de Lleida però en canvi ni una a la zona prepirinenca i pirinenca.
4. Minoritària presència de consultes a la zona del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. En comarques com el Baix Camp amb clar domini Convergent, o del Priorat, amb més presència d'ERC sobta que no se n'hagin tirat més endavant. I més sabent que quan la consulta d'Arenys es va plantejar, es va dir que hi havia poblacions del Baix Camp interessades. Qüestió de coordinació entre municipis? ja arribaran en la segona tongada?
5. Cada dia més es manifesta una Catalunya central molt nacionalista, sobretot a les zones de l'Annoia, el Bages, part del Vallès Oriental, i especialment a Osona. En aquesta darrera comarca, faran referèndums en la pràctica totalitat dels municipis.
6. I en darrer lloc: per què a la "perifèria" hi ha tan pocs referèndums, Catalunya peca, igual que Espanya, de centralisme? I la resposta molt em temo és que sí!
   

En fi, què en penseu?

Política-ficció a Arenys de Munt

Dos dies després del referèndum sobre l'autodeteminació de Catalunya a Arenys de Munt, i un cop ja hem pogut llegir un gran reguitzell d'opinions sobre l'efemèride, volem aprofundir una mica en els resultats electorals, i tal i com ens agrada fer sovint a "El Pati Descobert", fer una mica de política-ficció quantitativa per tal d'esbrinar què hauria passat en aquesta localitat maresmenca en cas que el referèndum hagués estat vinculant.

Tal i com bé s'ha dit en el referèndum hi han votat 2.671 persones, que representen el 41,0% del cens, de les quals, un 96,2% han dit que estan a favor de la independència de Catalunya, mentre que tan sols un 2,28% s'han mostrat contraris a la secessió.

Independentment de si la participació ha estat o no baixa, qualsevol persona que hagi anat a Arenys de Munt sap que l'afluència ha estat massiva. Aquesta xifra és més alta que qualsevol consulta feta fins avui. A més, cal tenir en compte que al cens s'hi afegeixen, avui, els empadronats al municipi de nacionalitat no espanyola i els habitants de 16 a 18 anys que aquest cop podien votar. Tenint present que tant els col·lectius de persones joves com els d'immigrants (i més els que no tenen papers!) tenen tendència a votar molt menys, és probable que de no haver-se inclòs aquest parell de col·lectius el percentatge hagués pogut augmentar un punt percentual més. D'altra banda, potser la orografia d'Arenys de Munt (amb urbanitzacions un xic aïllades) i el fet que el dia D caigués en un pont poden haver rebaixat la xifra. Però vaja, en tot cas aquest no és el tema central que volem abordar.

En aquest article estem interessats en el per què tan poques persones van votar en contra del referèndum. De fet, n'estem convençuts que un percentatge important de la gent que no ha anat a votar –però que sí que ho fan en altres eleccions– són defensors del No que, en vistes de la tendenciositat de la consulta, van preferir quedar-se a casa. De fet, i tal i com ja apuntàvem en un article just després de conèixer-se el resultat, el context en el qual s'ha desenvolupat la consulta ha generat un "espiral del silenci" (fenomen que es produeix quan una de les parts és capaç de sobreposar el seu missatge per damunt de tots els altres, de manera que la part contrària té poca capacitat de fer arribar el seu missatge) procliu al sí i contrari al no.

Ens preocupa doncs saber què hauria passat si les persones que són contràries al no haguessin anat a votar. Per això, hem dut a terme una projecció estadística* que, partint de la participació en les darreres eleccions generals a la població d'Arenys (70,49%), i corregint per l'augment del cens que hi ha hagut en les presents eleccions, pretén proporcionar una visió una mica més completa dels resultats que hi hauria pogut haver a Arenys en cas d'una consulta vinculant. (Cal mencionar que els vots en blanc i els nuls els hem mantinguts constants).

A continuació presentem el gràfic de quins haurien estat els resultats electorals en funció del vot que haguessin fet les persones que no van anar a votar. Començant per el supòsit més conservador, assumim que el 100% d'aquestes persones haguessin anat a votar en contra de la independència (supòsit no cal dir-ho, totalment irreal). Fins i tot en aquest cas, el percentatge de vots a favor de la independència seria del 56%, un punt per sobre del que Montenegro va necessitar per proclamar-se independent l'any 2006.

Evidentment a mesura que anem avançant en repartiment de vots contraris i favorables a la independència, el percentatge total de secessionistes augmenta. Vegem per exemple en aquesta taula el repartiment de vots que hi hauria en funció de diferents combinacions dels vots mancats en contra i a favor:

Està clar doncs que Arenys de Munt és una població amb un ampli suport per a la independència de Catalunya. Fins i tot plantejant supòsits ben desfavorables a aquest plantejament, els resultats indiquen sempre uns percentatges molt elevats en favor de la llibertat de Catalunya.

Article publicat a Crònica.cat

* En cas que algú vulgui el document de càlcul emprat per fer aquests càlculs, amb molt de gust li proporcionarem si ens el demana en aquest correu electrònic.

D’arenys només n’hi ha un i és Arenys de Munt

Acabem de saber els resultats de la consulta d’Arenys de Munt, població del Maresme, epicentre dels mitjans aquests dies i “capital de Catalunya” per uns moments, tal com Carles Móra, el seu enèrgic alcalde, ha manifestat de forma reiterada. Quines claus ha tingut la convocatòria?

1. Participació. Han votat 2.671 persones. El 41% del cens. Qualsevol persona que hagi anat a Arenys de Munt sap que l’afluència ha estat massiva. Aquesta xifra és més alta que qualsevol consulta feta fins avui. A més, cal tenir en compte que al cens s’hi afegeixen, avui, els empadronats al municipi de nacionalitat no espanyola i els habitants de 16 i 17 anys (ambdós inclosos) que aquest cop podien votar. Si retires el 40% d'ambdós grups (la participació que hi ha hagut), el percentatge final de participació puja força. D'altra banda, potser la orografia d’Arenys de Munt (amb urbanitzacions un xic aïllades) i el fet que el dia D caigués en un pont poden haver rebaixat la xifra. En tot cas, pures especulacions.

2. La preconsulta, la clau de tot plegat: Fer un contrafàctic i afirmar què hauria passat si el rebombori previ no s’hagués produït és, a hores d’ara, difícil. No obstant això, és indubtable que els tribunals (i, per tant, la premsa i la societat en general) han donat volada a un fet que, probablement, no hauria estat tan transcendent. Han augmentat la utilitat d'anar a votar.

3. Seriositat i prestigi. Els organitzadors han donat en tot moment imatge de seriositat i bona feina. Han actuat, en definitiva, com si fos una consulta institucional. Això ha generat confiança entre la ciutadania, necessitada de referents i de feina “ben feta”. També ha provocat que la transversalitat augmentés: gent de tota mena s’ha acostat avui a les urnes.

4. Banalitat i crítiques absurdes. D’opinions, n’hi ha hagut de tota mena. Ja se sap. Hi ha de tot, a la vinya del senyor. Tanmateix, d’opinions coherents, n’hi ha hagut poques. S’ha arribat fins i tot a dir que els ajuntaments no poden donar suport a un “fet” que no és competència seva. Quantes mocions o decisions prenen els plens municipals en favor o en contra de coses que no són competència seva? Argumentar que el poble no parli (i amb això no vull caure en populismes barats) és difícil i, perquè això passi, les circumstàncies han d’ajudar-hi. Aquest cop ha estat impossible.

5. Espiral del silenci. Ho comentàvem aquest matí i els resultats ho han confirmat. S’ha generat un “espiral del silenci” procliu al sí i contrari al no. El nombre de vots en blanc ho acaba de corroborar. Aquest fenomen es produeix quan una de les parts és capaç de sobreposar el seu missatge per damunt de tots els altres, de manera que la part contrària té poca capacitat de fer arribar el seu missatge (a l’estil del “si tu no hi vas, ells tornen”, per entendre’ns). Això no vol dir que si la consulta hagués estat “real” no s’hauria produït el mateix resultat. Però en un país “de menjar bé i pair bé” com el nostre, això pot haver desincentivat a més d’un.

6. Si la consulta hagués estat real...de ben segur que més gent s’hauria acostat a les urnes. Per part de les dues bandes. L’experiència mostra que els referèndums apropen a més població a votar (la utilitat del vot augmenta) i que els debats previs són fonamentals per explicar el comportaments d’uns i altres.

En resum, i seguint un article que ja vam publicar fa un temps, podríem dir (de forma agosarada) que Catalunya ha viscut la seva primera experiència (o intent) de secessió en una democràcia liberal.

Pd/ perdoneu però internet està col·lapsat. Els resultats que puc haver ofert poden ser lleugerament erronis. D’altra banda, que em perdonin els d’Arenys de Mar pel títol, però crec que, per un cop, els “veïns de la muntanya” tenen raó.

Independència i abstenció

Després de llegir atentament els dos darrers estudis sobre un possible referèndum d'independència de Catalunya (CES i UOC) molts dubtes i preguntes ens vénen al cap. Ja vam dir al seu dia (Referèndum 2014) que predir un fenomen així és dificultós per vàries raons: 1) Una consulta d'aquest tipus és, avui, improbable. Així com les enquestes sobre processos electorals es basen en fets que es donen cada quatre anys, els fenòmens hipotètics es basen en desitjos i no en realitats factibles a curt termini. 2) Això no vol dir que el resultat sigui esbiaixat. Ni molt menys. Caldria comprovar-ho però el fet de preguntar sobre desitjos i intencions redueix el vot ocult i incentiva als enquestats a donar respostes més sinceres.

El referèndum és la via clàssica de la democràcia directa. La seva efectivitat com a instrument de participació directa en els processos de decisió públics només pot donar-se si es compleixen algunes condicions. Aquestes condicions afecten a la capacitat per transformar el referèndum en objecte de debat i discussió de la població (informació suficient, disponible i circulant) i la possible reducció de les gammes de respostes al binomi que tradicionalment comporta un referèndum.

Però anem al dubte que ha sobrevolat el cap del meu cercle d'amistats més proper (perdó per l'endogàmia...). És possible que en cas de celebrar-se un referèndum d'independència un 20% o més d'electors decideixi abstenir-se? Qui es quedaria a casa en una consulta popular d'aquest tipus?

Catalunya ha estat tradicionalment un dels territoris més abstencionistes. El següent gràfic recull l'abstenció dels diferents processos electorals en els tres tipus d'eleccions que se celebren (obvio les europees). L'abstenció s'ha situat en un màxim del 35,3% (any 2000, Congrés dels Diputats), 45,02% (Parlament de Catalunya, 1992) i 46,2% (municipals 2008).

Evidentment unes eleccions no són el mateix que un referèndum. Tot i això, aquest gràfic ens permet dir dues coses: en primer lloc, que Catalunya té un greu problema d'abstenció; en segon, que la participació poques vegades ha fregat el 80% i, quan ho ha fet, ha sigut en les generals.

La teoria ens diu que la participació en els referèndums acostuma a ser més baixa que en unes eleccions normals. Si viatgem a aquells països amb nombroses consultes ho podem comprovar (en * aquells països amb vot obligatori).

Algú dirà (amb raó) que no és el mateix un referèndum sobre temes qualssevol que un referèndum d'independència. Molt sovint el ciutadà prefereix delegar la responsabilitat social als encarregats d'atènyer-la, més que ser requerit directament per concloure el debat sobre què és allò que es considera més convenient.

De fet, seria interessant analitzar quin rostre pot tenir aquest abstencionista en un eventual referèndum de secessió: el desafecte políticament parlant? L'insatisfet? O simplement el responsable?

Participació popular en els referèndums d'independència celebrats. La línia blava indica la participació segons el CES i la vermella segons la UOC
La història no ens ofereix de moltes consultes populars d'independència per a poder comprar. Moltes d'elles són poc transparents i clares. No obstant això, la següent imatge recull els últims referèndums celebrats (tant si triomfaren com si no) i el percentatge de gent que va decidir votar.

Poques conclusions podem treure de la comparació internacional. Cada país és un cas en si mateix, difícil de comparar. Tot i que amb cautela, sí que podem assegurar dues coses:

1) Si analitzem algun d'aquests exemples veiem que la presència de partits que demanen l'abstenció en processos d'independència no sembla tenir èxit. En la majoria de casos la seva proclama acostuma a incentivar els vots d'aquells que inicialment es quedarien a casa.

2) Tot i que Catalunya és abstencionista (comparativament parlant) és difícil d'afirmar que l'abstencionista tradicional es quedaria a casa. Però, en compte! També és visionari assegurar que aniria a votar en massa.

3) Afirmar que un referèndum d'independència de Catalunya tindria una abstenció d'un 20% de l'electorat no és descabellat. Segurament la participació tendiria a ser a l'alça però dependria de la naturalesa d'aquest abstencionista.

Per tant, ja veieu que la incertesa és força alta. La participació tendiria a dependre del debat que s'establís, de les tensions electorals i, sobretot, de les perspectives que un resultat o altre oferís.

Només celebrant-se en trauríem l'entrellat. Però, ja sabeu, què fa més por del referèndum, la pregunta o la resposta?

Toni Rodon

Referèndum 2014

Fa unes setmanes es va publicar a diversos mitjans de comunicació que Catalunya aprovaria la independència en un referèndum. Darrera d’aquests grans titulars hi ha un estudi que va realitzar la UOC, dirigit per Miquel Strubell, en el qual s’afirma que el 36% votaria a favor, el 22% en contra, el 27% s’abstindria de votar i un 12% no ho sabia.

A partir d’aquesta situació, l'estudi de la UOC, analitza diferents possibles escenaris, canviant aquells que han dit que “no ho saben” en diverses possibles situacions. Per exemple, que tots aquests que no sabien què votar al referèndum finalment 1) votessin a favor, 2) que votessin la meitat a favor i l’altre meitat en contra, 3) que s’abstinguessin o 4) que votessin tots en contra.
Al gràfic anterior s'observa l'última de les situacions. On aquells que "no ho sabien" votessin en contra. Tot i així el referèndum s'aprovaria per un 52%.

Des del Pati Descobert volem fer diverses interpretacions sobre el tema.

1) En primer lloc, aquest referèndum és encara una utopia. És a dir, encara no és un acte que hi hagi una certesa que es produeixi. Per tant, els ciutadans encara no han construït una opinió davant d’aquest tema. Així, per construir els diversos escenaris no es pot prescindir de tots aquells que han triat que s’abstindrien, perquè és molt probable que davant d’una expectativa de referèndum real, anirien a votar.

2) Per intentar desxifrar què faria aquest 27% que afirma que s’abstindria hem recorregut al CIS (2007), que també ha realitzat en diverses ocasions preguntes al voltant d'aquest tema. No obstant això, formula la pregunta: “Quina organització per l’Estat prefereix?” Veiem que a Catalunya un 8,7% optaria per l’Estat com a únic Govern sense autonomies, un 29’5% un Estat amb comunitats autònomes com a l’actualitat., un 35% voldria un Estat Federal i un 22’5% voldrien un estat que reconegués a les CCAA la possibilitat de convertir-se en Estats independents. Veiem, per tant, que la majoria no donen suport a una possible independència. Tot i això, no hem de menysprear que una gran majoria no està d’acord amb el sistema actual i voldrien una major descentralització.

3) Segurament un referèndum en què es decidís la independència de Catalunya caldrien majories més qualificades per fer més ampli el consens d’aquesta nova situació; així aquest 52% no aprovaria una possible independència (tot i que hi ha acadèmics que no estan d’acord que sigui necessari una majoria qualificada).

En definitiva, fer càbales sobre la independència de Catalunya és a hores d’ara un joc difícil. Sembla clar que la majoria de ciutadans desitgen més autonomia per la Generalitat i que l'Estat espanyol esdevingui més descentralitzat. L’enquesta de la UOC potser exagera el percentatge d’abstenció: és difícil que en un procés com aquest (que genera tensions indubtables) hi hagi un 27% que s’abstingui. Tot i això, el model d’Estat no sembla pas una cosa tancada.

Sílvia Claveria