Acabem de saber els resultats de la consulta d’Arenys de Munt, població del Maresme, epicentre dels mitjans aquests dies i “capital de Catalunya” per uns moments, tal com Carles Móra, el seu enèrgic alcalde, ha manifestat de forma reiterada. Quines claus ha tingut la convocatòria?
1. Participació. Han votat 2.671 persones. El 41% del cens. Qualsevol persona que hagi anat a Arenys de Munt sap que l’afluència ha estat massiva. Aquesta xifra és més alta que qualsevol consulta feta fins avui. A més, cal tenir en compte que al cens s’hi afegeixen, avui, els empadronats al municipi de nacionalitat no espanyola i els habitants de 16 i 17 anys (ambdós inclosos) que aquest cop podien votar. Si retires el 40% d'ambdós grups (la participació que hi ha hagut), el percentatge final de participació puja força. D'altra banda, potser la orografia d’Arenys de Munt (amb urbanitzacions un xic aïllades) i el fet que el dia D caigués en un pont poden haver rebaixat la xifra. En tot cas, pures especulacions.
2. La preconsulta, la clau de tot plegat: Fer un contrafàctic i afirmar què hauria passat si el rebombori previ no s’hagués produït és, a hores d’ara, difícil. No obstant això, és indubtable que els tribunals (i, per tant, la premsa i la societat en general) han donat volada a un fet que, probablement, no hauria estat tan transcendent. Han augmentat la utilitat d'anar a votar.
3. Seriositat i prestigi. Els organitzadors han donat en tot moment imatge de seriositat i bona feina. Han actuat, en definitiva, com si fos una consulta institucional. Això ha generat confiança entre la ciutadania, necessitada de referents i de feina “ben feta”. També ha provocat que la transversalitat augmentés: gent de tota mena s’ha acostat avui a les urnes.
4. Banalitat i crítiques absurdes. D’opinions, n’hi ha hagut de tota mena. Ja se sap. Hi ha de tot, a la vinya del senyor. Tanmateix, d’opinions coherents, n’hi ha hagut poques. S’ha arribat fins i tot a dir que els ajuntaments no poden donar suport a un “fet” que no és competència seva. Quantes mocions o decisions prenen els plens municipals en favor o en contra de coses que no són competència seva? Argumentar que el poble no parli (i amb això no vull caure en populismes barats) és difícil i, perquè això passi, les circumstàncies han d’ajudar-hi. Aquest cop ha estat impossible.
5. Espiral del silenci. Ho comentàvem aquest matí i els resultats ho han confirmat. S’ha generat un “espiral del silenci” procliu al sí i contrari al no. El nombre de vots en blanc ho acaba de corroborar. Aquest fenomen es produeix quan una de les parts és capaç de sobreposar el seu missatge per damunt de tots els altres, de manera que la part contrària té poca capacitat de fer arribar el seu missatge (a l’estil del “si tu no hi vas, ells tornen”, per entendre’ns). Això no vol dir que si la consulta hagués estat “real” no s’hauria produït el mateix resultat. Però en un país “de menjar bé i pair bé” com el nostre, això pot haver desincentivat a més d’un.
6. Si la consulta hagués estat real...de ben segur que més gent s’hauria acostat a les urnes. Per part de les dues bandes. L’experiència mostra que els referèndums apropen a més població a votar (la utilitat del vot augmenta) i que els debats previs són fonamentals per explicar el comportaments d’uns i altres.
En resum, i seguint un article que ja vam publicar fa un temps, podríem dir (de forma agosarada) que Catalunya ha viscut la seva primera experiència (o intent) de secessió en una democràcia liberal.
Pd/ perdoneu però internet està col·lapsat. Els resultats que puc haver ofert poden ser lleugerament erronis. D’altra banda, que em perdonin els d’Arenys de Mar pel títol, però crec que, per un cop, els “veïns de la muntanya” tenen raó.
6 comentaris:
Toni,
Sobre el punt 1 i els votats menors de 18 anys no t’acabo d’entendre, tot i que segueixo pensant que en aquest cas els percentatges són secundaris, tant el de participació com el de vots afirmatius. Si els organitzadors no disposaven del cens electoral, i almenys oficialment era així ja que la jutgessa va prohibir que l’ajuntament col•laborés amb els organitzadors, crec que no es por parlar amb tanta alegria de percentatges massa exactes de participació. I no ho dic per tu sinó pels organitzadors. Però és que a més a més, suposant que els organitzadors disposessin extraoficialment del cens electoral corresponent a les darreres eleccions, allà no hi figurava la franja d’edat de 16 a 18 anys que ara ha pogut votar. Dit amb altres paraules, els votants potencials d’ara eren superiors als votats potencials de les darreres eleccions. Per tant, de la lectura que jo en faig d’aquest fenomen en trec la conclusió que la correcció de la participació s’hauria de fer una mica a la baixa, és a dir, justament el contrari que tu defenses. M’ho miro bé o vaig equivocat?
I per cert, si em vas veure i no em vas saludar... m’hauries d’explicar-ne els motius, no creus? Jo sempre tinc temps per fer un cafè amb els amics.
Miquel,
Vàries coses:
- En aquesta consulta podien votar els que tenien 16 i 17 anys, al contrari de les altres. Per tant, si el cos electoral és més gran, és "difícilment" comparable amb altres eleccions perquè, senzillament, aquest segment d'edat no pot votar (el mateix passa amb els de nacionalitat no espanyola però empadronats al municipi).
- Per aquest mateix motiu la participació en aquesta consulta s'ha de valorar molt positivament. NO cal oblidar que la utilitat de la consulta (en termes "pràcticolegals") és nula. Per aquest motiu el volum de gent que va anar a votar és considerablement important.
Espero haver-me explicat...
Per últim, oi tant! un cafè i un berenar o el que sigui! :P El problema és que hi havia 1.000 persones entre tu i jo i que quan anàvem cap a on eres tu ja havies desaparegut! Allò era un formiguer! Però ja saps que ho podem posposar per quan vulguis!
Toni,
Em sembla que no ens hem entès però tant se val, deixem-ho córrer. De totes maneres jo encara tinc la curiositat de saber com han arribat a un percentatge ics de participació sinó disposaven del cens electoral.
I sobre aquell cafè, queda doncs pendent per a la propera trobada, cap problema.
Bé Toni, a veu8re si fem una reflexió amb més perspectiva dinant un dia d'aquests que acabo d'aterrar a "la Catalunya de les consultes desacomplexades" procedent de "l'Alemanya que t'escolta".
Lo dit.
Potsdam t'ha il·luminat? xD
Miquel, tens tota la raó en el comentari que fas: si efectivament no disposen de les dades necessàries pel que fa al cens i en tot cas duen a terme una aproximacio, és probable que el percentatge hagués estat inflat lleugerament. Tot i això, un parell d'apunts:
1. la inclusió d'aquesta petita franja suposa poc més de 400 persones, que vaig calcular que si haguessin estat excloses del referèndum, i acceptant que aquest 13-S han votat menys que la resta de la població, tan sols podria haver augmentat la participació global en 1,5 punts percentuals, quedant màxim al 42,5%. És a dir, pràcticament res.
- Jo imagino que el consistori deu haver proporcionat el cens; sobretot tenint present que fins una setmana abans de celebrar-se va participar activament en la seva elaboració. I pensa sinó que a més a més a través de les targetes sanitàries que hi ha al municipi és fàcil elaborar un cens improvitzat.
Publica un comentari a l'entrada