dimarts, 29 setembre de 2009

Pros i contres d’estendre la consulta sobre la independència

Aquest dijous es van celebrar els Plens municipals a bona part de Catalunya. De moment 20 municipis han donat suport a la consulta, molts d'altres encara es troben en processos per aprovar-la. Analitzarem els pros i contres d'aquesta allau d'iniciatives municipals.

D'una banda detallarem les avantatges d'aquestes consultes:

Principi democràtic. En una democràcia representativa, les decisions es deleguen als polítics. Però en qüestions de base cal una consula/referèndum, per saber allò que el poble demanda. Així s'exemplifica clarament que les decisions més efectives són aquelles que es decideixen més properes a la ciutadania.

Equitat en la defensa de la independència. Un dels àmbits que comprèn la participació política és la participació en grups polítics ( juntament amb la participació electoral, la protesta i la participació en el consum). Aquesta primera -col·laborar amb un partit polític o grup d'acció ciutadana- és la que agrupa a un percentatge més reduït de ciutadans en comparació amb els altres àmbits. Entre l'1% i el 7% de la població. Aquesta baixa participació en grups polítics es deu al cost de realitzar-la. És a dir, col·laborar en aquest tipus d'entitas representa un cost de temps, d'informació i de recursos econòmics importants. Es produeix una escletxa entre gent amb recursos econòmics, de gènere i educació; i la gent que no en té. Amb la consulta es dóna la oportunitat de donar veu a aquella gent que en altres condicions té més difícil involucrar-se en aquests aspectes, per falta de recursos.

Espiral d'independència. En aquelles municipalitats on es convoqui la consulta, la majoria de forces polítiques seran defensores de la independència. Per tant, s'esperaria que els ciutadans d'aquests municipis votessin en majoria a favor de la independència. Això crearia un clima optimista i esperançador sobre la sobirania de Catalunya, contagiant l'optimisme d'Arenys de Munt a la població catalana. Silenciant aquelles opinions que no serien tant favorables ( espiral del silenci).

Mesura de pressió. Aquesta bola de neu en forma de convocaòria de consulta d'independència -encara que sense resultats- pot pressionar en un sentit favorable la sentència del Tribunal Constitucional, la qual ha de sortir a la llum a la tardor. Els magistrats del TC poden creure que donant una mica més de corda a Catalunya serà més fàcil mantenir la calma.

Situació ideal. Ens trobem en una conjuntura política ideal perquè aflorin sentiments independentistes. Propiciades per una sentència del Tribunal Constitucional poc legitimada, i per la poca resolució que ha tingut l'Estatut a l'hora d'articular Catalunya dins de l'entramat de l'Estat espanyol.

Però d'una altra banda, hi ha opinions que exposen que l'allau de consultes no farà més que anar en detriment de la indepenència. Seguidament comentarem algunes opinions que van en aquesta direcció:

Associació preponderant. Per celebrar aquesta consulta cal que una associació s'encarregui de les tasques organitzatives i logístiques de la mateixa. És escàs trobar associacions municipals que integrin la majoria de sensibilitats independentistes i que puguin agregar a la majoria dels ciutadans. Encara que amb la creació de la Coordinadora per la consulta sobre la independència aquesta tasca por arribar a ser més senzilla.

Soscavar l'exemple d'Arenys de Munt. Sospitem que el "sí" guanyarà en gairebé totes les contrades on es realitzi la consulta. Tot i així, si no es donen una sèrie de condicionants que s'han produït a Arenys de Munt, la participació pot ser entorn el 20% ( percentatge que estipulen les enquestes) això restaria legitimitat a les consultes. A més, generaria que el cas d'Arenys de Munt quedés com un cas aïllat i inaudit.

Sofisticació de la resposta. Un cop s'hagin realitzat diverses consultes, el factor "novetat" quedarà diluït, i els partidaris de l'autodeterminació començaran a buscar respostes més sofisticades al "sí". Així ho expressava Jaume Bosch, que argumentava que hi ha molta gent a favor de l'autodeterminació, però no necessàriament de la independència. Bosch considerava que primer s'hauria de fer una consulta gradual, on s'expossessin diferents escenaris polítics: confederació o federalisme asimètric entre d'altres.

Veiem que sobre aquest tema no hi ha un únic punt de vista. Tot i així, la possibilitat de celebrar la consulta pot fer visible una massa crítica, on s'aconsegueixi la primera espurna.

Article publicat a Crònica.

3 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Jo penso que els que estan en contra d’una Catalunya independent haurien d’estar tan interessats en aquesta mena de consultes com els que hi estan a favor, i com a contrapès podrien començar a organitzar-ne als llocs on tindrien el "no" assegurat. La validesa legal d’unes i altres consultes seria la mateixa, o sigui zero, però crec que políticament és una bona idea anar fent pedagogia per aquest camí.
Però insisteixo: en aquesta fase no és tan important que en aquestes “consultes privades" surti un "si" o un "no" o un determinat nivell de participació. El que compta de veritat és que el ciutadà es comenci a mentalitzar que aquestes consultes es poden fer i no passa res, i vagi rumiant sobre els motius que porten a molta gent, cada dia més, a fer-se aquests plantejaments.
El dia que el gruix dels que defensen els interessos espanyols per davant de tot, és a dir, aquells que en un referèndum oficial ara mateix votarien “no”, el dia que aquest sector de la població es mentalitzi que els diners que cada any els costa mantenir aquesta postura potser tindrien una millor destinació si Catalunya fos independent, aquell dia s’haurà començat a guanyar.

Sílvia Claveria ha dit...

Efectivament no tot és blanc o negre. Hi ha una escala de grisos. Jo també crec que el que més importa de les consultes és que es produiex una priorització d'aquests temes a l'agenda mediàtica. Allò que s'anaomena Efecte priming, aquest efecte normalment crea un clima d'opinió. Com a conseqüència del clima social es posa en marxa dos mecanismes: 1) És fa més difícil exposar-se a opinions dissonants. 2) Crea mecanismes en els processos de configuració de l'opinió. L'individu davant d'un clima d'opinió té dos opcions, adaptar-se, adaptar les seves percepcions a l'entorn o l'aïllament, que no és una cosa gaire agradable. Les opinions consonats tenen totes les possibilitats per expressar-se, però les altres s'intenten silenciar. Això és l'espiral del silenci. Amb tot això vull dir que amb la prioritzció a l'agència mediàtica i la conseqüent creació d'opinió de la societat, l'agenda mediàtica es transorma en una modificació de l'agenda política. Bé, no sé si m'he espressat gaire bé.

Lluís FR ha dit...

Crec que hi ha moltes pors, i ja no només en els sectors no independentistes però el més important és que està generant molt de debat. Crec que defensar els referèndums és un exercici fàcil ja que tots els que creiem en la democràcia ens hem de pujar al tren.