dimecres, 30 setembre de 2009

Debat de política general

President de la Generalitat, José Montilla

"Són la confirmació que l’acció de govern es concreta en obra feta, que el Parlament és capaç de donar al país una llei plena de futur, que la col·laboració institucional ben plantejada i treballada seriosament dóna fruits. Que l’Estatut, malgrat les cassandres de torn, es desplega i s’aplica, i que la cultura del diàleg i de l’acord amb la societat està ben arrelada".

"És probable que de tan obvi, de tan prosaic, de tan real i de tan feixuc, alguns no el volen veure o se’ls fa avorrit, per això recorren a les grans proclames que suposadament demà mateix ens haurien de convertir, o haurien de convertir el país, en el millor dels móns possibles".

"He dit en començar que l’atenció prioritària a la situació econòmica no era contradictòria amb la dedicació a vetllar per l’autogovern, i més concretament pel desplegament de l’Estatut. El que no fa ni farà el Govern és especular sobre futuribles. Nosaltres ens hem traçat una línia de conducta diàfana, transparent. La resposta a com reaccionarem davant d’una hipotètica adversa del Tribunal Constitucional està implícita en la línia de conducta que hem mantingut fins i que, recordin, ha permès, entre altres coses, arribar a un acord de finançament, després d’un procés llarg i aspre negociador, en el que hem vençut tota mena d’obstacles i d’inèrcies".


Cap de l’oposició, Artur Mas

"L’altra cosa que m’agradaria comentar-li de la seva intervenció és que tot allò que vostè va dir que s’havia fet i que estigui ben fet, nosaltres li ho agraïm –nosaltres li ho agraïm– perquè... Escolti’m, en definitiva, una manera no retòrica sinó pràctica d’estimar el país és que, ho faci qui ho faci, si està ben fet ens està bé. Per tant, allò que estigui ben fet ho donem per bo: queda per al país, és bàsic per al futur, és bo, endavant. Tothom, al conjunt de Catalunya, en recollirà aquesta bona herència".

"Després d’escoltar-lo encara ens reafirmem més que aquest país necessita un canvi – necessita un canvi– perquè sincerament, escoltant-lo ahir jo tenia la sensació que vostè, doncs, no està en la realitat del país, o que les persones que li preparen el discurs estan, doncs, en una torre d’ivori. Estan instal·lats allà perquè..., si del que es tractava és que la gent escoltés com es pensen superar les dificultats i com s’orientarà la superació de la crisis i com s’aixecarà aquest país, doncs, escolti’m, es van quedar sense resposta, senyor president; aquí no hi ha projecte – aquí no hi ha projecte – i, per tant, cal un canvi, cal un canvi per respondre a les necessitats, e les expectatives i a la realitat del nostre país".

"Jo només li dic una cosa: quan vostè diu: «ni un pas enrere», li agafem la paraula i l'agafarem de la mà, en el millor sentit de l'expressió, eh? Ni un pas enrere respecte al que va votar el poble de Catalunya. Oi que és això? Ni un pas enrere respecte al que va votar el poble de Catalunya. Doncs, escolti'm, «ni un pas enrere» vol dir que políticament –políticament– nosaltres no hem d'acceptar cap retallada de l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya. «Ni un pas enrere» vol dir això; ni una. «Ni un pas enrere», ho va dir vostè, vol dir això: ni una retallada acceptada políticament".

Nota: No és que vulgui incentivar el bipartidisme, però la quantitat de pàgines de la transcripció dels discursos no m'ha deixat temps suficient per llegir-los tots. Demà més.