El silenci dels votants

A manca de futurs anàlisis, encara queda el dubte de perquè el PSC va obtenir 25 diputats a les passades eleccions generals i va destrossar els seus rivals. Per què és considerat el que millor ho fa? Pot ser. Per les dinàmiques bipolaritzadores? També pot ser. Però al Pati Descobert volem anar més enllà i introduir un concepte que és l’element més cobejat de qualsevol cap de campanya: l’espiral del silenci.

La sociòlega alemanya Elisabeth Noelle-Neuman va introduir el concepte. Va dir: “La hipòtesis que calia comprovar era si els diferents grups d’opinió diferien en la seva disposició a defensar públicament el seu punt de vista i conviccions. La facció més disposada a proclamar la seva disposició tindrà un major impacte i influirà més en els demés, que podran acabar incorporant-se al seu grup de seguidors aparentment major o creixent”. Per dir-ho d’una altra manera, les persones capten el clima d’opinió que es converteix en opinió pública. Un tema domina i no hi ha ningú que s'escapi d'opinar.

Anant a la passada campanya podem extrapolar aquesta teoria. Si el PSOE la seguí (no coneixem el cap de campanya per preguntar-li-ho), es tractava d’imposar una idea per sobre les altres. Calia que ningú s’aïllés de l'opinió. Que tothom hi intervingués. Ningú podia parlar de res més. Una idea (favorable als socialistes, és clar) havia de formar l’“espiral” que estructurés les opinions de la gent.

Va funcionar? El CEO del maig d’enguany diu això:

Per què va votar el partit que va votar?

Ja ho vam analitzar al seu dia (clicar aquí), però a manca de més dades ens podem aventurar a dir que l’espiral del silenci es produí. Fixeu-vos que gairebé un 25% dels enquestats pel CEO va votar "en contra del PP" o "per vot útil". Just el què buscava la campanya del PSOE (i no ens enganyem, també dels populars). Ningú restava indiferent a la disjuntiva de “o jo, o tu”, “o hi vas, o ells tornen”, “o el cel, o l’infern”. Evidentment no és tan fàcil de detectar i una manera és analitzant com desapareix un electorat concret entre els que contesten Ns/Nc. Això ho deixem per un altre dia. Abans, convé preguntar-se: la campanya girà només entorn d’un sol tema (“o jo o el llop”) o recordeu un altre gran debat? Espiral del silenci?

Toni Rodon

Català emprenyat (III) El (no) efecte TAV

En l’anterior escrit demostràvem que, al contrari del que analistes i tertulians pronosticaven, sembla que la Renfe hagi afectat al vot dirigit al PSOE. Així, els municipis que tenen una línia de rodalies dins del seu terme municipal, presentaven una xifra de vot socialista inferior als municipis on el tren hi passa. Per tant, amb tots els matisos ja fets en l’anterior escrit, es podria concloure que el tren ha afectat al vot socialista.

L’anàlisi, però, no és generalitzable a tots els “tipus” de trens i, de fet, el que presentem aquí, pot convertir l’empirisme anterior en simples guarismes.

En efecte, el Tren d’Alta Velocitat (TAV) no ha presentat tants problemes “directes” sobre els ciutadans, en el sentit que no s’ha hagut d’interrompre cap servei de TAV perquè encara no es trobava en funcionament. Només les obres han creat efectes col•laterals sobre els serveis de Rodalies.

En tot cas, com ha percebut el ciutadà el pas de l’Alta Velocitat? De nou, hem discernit els municipis en els que hi passa la línia del TAV i hem analitzat què passa amb el vot socialista. Aquests en són els resultats:

Tal com es desprèn de la taula, el pas del TAV no ha suposat cap tipus de rendició de comptes per part dels electors sobre el PSC-PSOE, a diferència del que varem corroborar que succeïa amb el pas dels trens de Rodalies.

Tots els matisos i les possibles explicacions d’aquest fenomen, en un pròxim post!

Marc Guinjoan i Toni Rodon

Català emprenyat? (II) L’efecte Renfe

Com hem anat dient, al Pati Descobert ens hem proposat descobrir què ha passat amb els mecanismes de rendició de comptes. Una de les frases més repetides just conèixer els resultats de les eleccions ha estat preguntar-se perquè el caos en les infraestructures catalanes no ha afectat el vot al PSC-PSOE. En l’anàlisi d’aquest dubte ciutadà ja n’hem ofert algunes respostes (el vot no només és retrospectiu, de rendició de comptes, sinó que hi ha moltes “maneres” de triar la papereta). Al post d’avui volem anar més enllà.

Concretament estem interessats en descobrir si els pobles que han patit el caos de rodalies han passat factura al Partit Socialista. A primera vista hom diria que no: el PSC-PSOE ha augmentat el seu suport electoral en 5,86 punts percentuals, i aparentment aquest augment ha estat homogèniament repartit arreu del territori català. Per tant, com que ningú no dubta que el tema de Rodalies ha estat un terrabastall (o almenys és la hipòtesi de la que partim), resumidament podria semblar que a) el tema de les infraestructures no ha estat un element important a l’hora de votar o b) la crisi ha estat ben gestionada i els electors han premiat el partit al govern, és a dir, al PSC.

Així doncs hem agafat tots els municipis de la demarcació de Barcelona i els hem classificat entre aquells pels quals hi passa el tren (i per tant, probables receptors directes del funcionament de Rodalies) enfronts d’aquells on no hi passa, i hem calculat si l’augment del percentatge de vots d’uns i altres municipis era diferent. Sobretot, però, ens interessa veure si aquesta diferència era estadísticament significativa (ist est, conclusió no refutable).

Sorprenentment, els resultats que hem obtingut han estat els següents:

Observem com hi ha una diferència de casi dos punts percentuals en l’augment del vot pel PSC-PSOE en funció de si el tren de Rodalies passa pel municipi o no. Per tant, el gràfic indica que el vot socialista ha estat més alt en aquells municipis on Renfe no hi passa que en els que hi circula (després de mirar a quines poblacions s’han produït els “problemes” de Renfe, només hem inclòs les línies afectades. Cal dir, però, que eren gairebé totes).

La prova estadística que corroborarà el fet que aquesta diferència és significativa i significant és la correlació:

Tal com es desprèn de la Taula, el pas de Rodalies pel municipi ha suposat un augment de vots menor que en els pobles per on no hi ha passat.

Estadísticament aquesta afirmació és molt fiable (el nivell de confiança per fer aquesta afirmació és del 99%).

Així doncs, a la llum de la correlació, podem concloure que, efectivament, la crisi de Rodalies ha passat factura al PSC – PSOE. Malgrat tot, els resultats aclaparants que va obtenir han deixat en segon terme les interpretacions relacionades amb la rendició de comptes en determinats contextos.

En propers posts aprofundirem més en aquesta línia.

Marc Guinjoan i Toni Rodon

Post data per a investigadors/ A manca de dades post-electorals l’anàlisi segueix caient en la fal·làcia ecològica i en una més que probable relació espúria (entre altres problemes). Però, sens dubte, és un bon punt de partida que trenca alguna de les afirmacions dites després dels comicis.