dilluns, 2 de juny de 2008

Vigileu! Que ve el llop!

Andreu Orte comentava en el penúltim post d’aquest bloc que la por havia sigut un element essencial per a explicar la victòria socialista a Catalunya. A banda de ser una encertada apreciació, al Pati Descobert volem veure si les dades ens indiquen que aquesta por és certa. De moment, només tenim dades agregades: les que proporciona el Centre d’Estudis d’Opinió. Vegem què diuen. El següent gràfic mostra dos arguments que van portar a decidir el vot (“votar en contra del PP” i “per vot útil”) tabulat segons el record de vot a les autonòmiques.

Així, el gràfic mostra el següent: els electors que argumenten que van votar al “seu” partit (a manca de dades individuals no podem saber quin) amb l’objectiu de votar en contra del PP havien votat sobretot ICV a les autonòmiques catalanes. El partit ecosocialista sembla ser també el més afectat pel vot útil. D’altra banda, els votants d’ERC a les autonòmiques argumenten que van votar a les generals “en contra del PP” i, en menor mesura, “per vot útil”. Podem deduir a partir d’aquestes dades que la por al PP i el vot útil va afectar sobretot ICV i ERC? Clarament no. No sabem si els votants de les autonòmiques s'han mantingut estables ni podem afirmar que el vot útil o el vot contra PP es canalitzi a través del PSOE. Però tot plegat mostra un patró més o menys clar: el vot en contra del PP sembla ser present arreu dels electors de tots els partits excepte, òbviament, el mateix PP (us imagineu un votant del PP votant perquè té por del PP? Difícil...). En segon lloc, el vot útil sembla polaritzar-se entre el mateix PP i ICV, fruit de possibles nombroses raons (m’atreveixo a apuntar que el vot útil dels votants del PP va romandre a aquest partit mentre que el vot útil d’ICV canvià al PSC. Tot i aquesta suposada lògica, caldrà comprovar-ho). Per intentar fer més prediccions, mirem un altre gràfic que mostra els votants que canvien de vot a les eleccions autonòmiques, segons record de vot. El canvi de vot segons el tipus d’eleccions (fenomen conegut com a vot dual i estudiat àmpliament per una professora de la UPF, Clara Riba) sembla afectar CiU, ERC i, en menor mesura, ICV. El vot dual es produeix quan l'elector vota a un partit a les autonòmiques i un altre partit diferent a les generals.
Què podem dir doncs? Les dades semblen apuntar a un efecte por que provocà un transvasament de vots d’unes formacions a unes altres, provocat majoritàriament per la por o pel vot útil, entre d'altres. Aquest efecte és molt diferent al d’afirmar, com s'ha fet reiteradament, que la campanya va ser molt bipolar i això va ofegar els partits petits.

En aquest procés, però, no només és d’interès analitzar com la por va mobilitzar l’electorat, sinó com la resta de partits van ser incapaços d’oferir un missatge que tranqués aquest possible espiral del silenci (això ho deixem per propers posts). El llop podia venir, sí, però la reiteració del conte del llop i la incapacitat per canviar de conte potser ha fet que tots els electors es convertissin en caputxetes i decidissin optar per aquell que, com els contes, els garantia un final feliç, fos o no el millor.


Toni Rodon

2 comentaris:

A.Orte ha dit...

Estic plenament d'acord amb el que comenteu. La prova del nou seria verificar si efectivament, com apuntava en post anterior, el segment de gent descontenta amb la política catalana (però no desafecta amb la política) originària dels partits petits es comporta igual que els desafectes (abstenció-vot pel mateix partit-vot PSC-PSOE).
PErò em temo que potser no hi ha dades a una sola enquesta o no tenim prou observacions.

elpatidescobert ha dit...

Andreu, molt interessant la línia que planteges. Miraré a veure si hi ha dades. En tot cas, aquí hi ha un altre tema: la viabilitat de l'estratègia del "si tu no hi vas, ells tornen" a curt termini. Em sembla a mi que aquest "vota'm a mi que sóc la millor de les pitjors opcions" no és molt sostenible en el temps. Estarem atents...