La participació ciutadana és una farsa?

Als últims anys la participació ciutadana ha patit un increment a les Administracions públiques. El màxim exponent es va donar al gener de 2004 quan es va crear la conselleria d’Interior, relacions institucionals i participació. Encara que amb estranys companys de conselleria, naixia amb una missió: promoure la participació ciutadana.

Tot i la eufòria del començament han sortit molts detractors a aquest tipus de participació. Moltes vegades per la forma d’implementació del mateix procés que ha provocat que es generin aspectes negatius i es vegi com una farsa. Per exemple, les administracions només posen dins del procés participatiu aspectes poc rellevant de les propostes, hi ha una manipulació dels processos per part de l’administració, es convoca la participació una vegada ja es tenen decidides la majoria dels aspectes, o es convoca la participació massa d’hora i provoca frustració a la població.
Però perquè s’ha escollit la participació per la pressa de decisions públiques si els ciutadans no ho reclamen? Per què s’incorporen al mercat laboral més politòlegs i han creat necessitat del no res per donar feina a gent? Per què els polítics són cínics i d’aquesta manera poden recolzar amb més fortalesa la seva decisió?

En primer lloc, crec que la participació ciutadana no és només una via, sinó una finalitat. Utilitzant aquest mètode es pot arribar a construir una comunitat i generar ciutadans (encara que molt lluny d’una democràcia deliberativa).I això beneficia a la ciutadania en general.

En segon lloc, actualment les polítiques públiques que s’implementen són transversals, així que afecten a diferents àmbits. Per tant, és necessari que no només intervinguin els tècnics, sinó que hi intervinguin els ciutadans a la presa de decisions per tenir en compte aquestes diversitats. D’aquesta manera, el trade-off entre eficiència i participació -ja que aquesta última és molt més costosa- es dilueix. Provoca finalment que la participació ciutadana sigui més efectiva i eficient, ja que tot i els costos de la mateixa participació, és més probable que les polítiques surtin a la llum, i no hi hagi reticències a l’hora d’implementar-ho un projecte entre els ciutadans.

Perquè no m’acusin de ser una naïf, cal explicitar que portar a terme una participació ciutadana efectiva i eficient no és una tasca senzilla. No és només convocar a ciutadans perquè cadascú digui la seva. Sinó que s’han de controlar el timing, els participants –que sigui inclusiva socioeconòmicament, i no hi hagi prejudicis de classe, gènere o raça (com Sanders pronosticava)-, equilibrada entre ciutadans veïns i no-veïns i els aspectes a debatre. A més cada cas és únic, i s’ha de tractar com a tal. Així, es pot criticar la manera d’implementar la participació política, però no la idea de fons.

Votar o no votar? El cas del Regne Unit

Ara que hi ha hagut eleccions locals, potser haureu vist que el Regne Unit és un cas especial pel que fa a les diferències entre el vot a les eleccions parlamentàries i a qualsevol tipus d’eleccions. El gap entre les eleccions generals i les europees o locals és considerable. Segons John Curtice, la democràcia local a Gran Bretanya es troba en crisis: “Gran Bretanya sembla tenir un problema amb la participació política en dos grans sentits: primer, la inusual diferència que es produeix entre les eleccions parlamentàries i un altre tipus d’eleccions. Segon, en els darrers anys la participació ha recollit rècords negatius en qualsevol tipus de comici. Sembla clar doncs que no hem de mirar la democràcia local de manera aïllada, sinó considerant teories generals sobre el perquè la participació és tan baixa”. Una possible explicació seria la percepció que l’eficàcia dels ens locals és menor que la del govern central. La següent taula ho intueix: la participació puja quan les eleccions locals se celebren el mateix dia i moment que les generals (s’entén doncs, que l’elector va a votar i aprofita per votar als dos comicis. Un fenomen semblant succeeix al nostre país. Quan les eleccions europees se celebren al mateix instant que les generals o locals, la participació és més alta).

Taula 1: Participació en les eleccions locals a Gran Bretanya

(les columnes en negreta indiquen que les eleccions locals van coincidir amb les generals)

Malgrat l’aparent declivi de l’eficàcia local, no és clar que sigui menys eficaç que el govern central. Segons dades del 1999, un 55% pensa que els electes locals han perdut el contacte amb la gent, però el 52% pensa el mateix en el cas dels MPs (“diputats al Parlament”). Què fer doncs? Múltiples respostes seran necessàries per un fenomen complex. Alguns autors semblen haver trobat la resposta: “Votar no és l’única ni la més efectiva forma de participació política. Encara que votar és una forma de participació que demana un mínim d’esforç i no implica “conflicte” aparent, té el problema de no impactar significativament en el contingut de les polítiques i no generar beneficis tangibles i immediats per l’elector” (Dalton, 1996). En tot cas, podem aquí recórrer a les frases de Mettler i Soss: “Cal explicar perquè algunes polítiques públiques impliquen els ciutadans a la vida pública i altres indueixen a la passivitat”. Potser també és útil la famosa sentència de Churchill a la cambra dels Comuns: “La democràcia és la pitjor forma de govern, excepte totes les altres formes que s’han provat en el temps” (1947).

Toni Rodon