Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conservadorisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conservadorisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 juliol de 2008

Gordon "down"

Han sigut només 365 vots de marge però han fet molt mal. L’SNP ha guanyat per primera vegada a la història a l’Est de Glasgow, ciutat “roja” per excel·lència, obrera, treballadora i fidel als laboristes com ningú altre. El partit de Gordon Brown ha vist com 13.000 vots s'evaporaven com l’escuma. John Mason, l’heroi de la nit, ha guanyat 11.277 vots mentre que Margaret Curran, rival laborista, n’ha tret 10,912. El resultat ha fet que Mason es convertís en el setè diputat de l’SNP.

No cal pensar gaire per veure que els laboristes tenen un problema. De fet, la situació pot arribar al paroxisme: el mateix Brown pot perdre el seu mateix seient a Kirkaldy i Cowdenbeath.

Com podem explicar les derrotes fulminants que els laboristes reben? Com pot ser que el partit de la rosa obtingui majories repetides i, en canvi, a les passades municipals quedi relegat al tercer lloc?

Els laboristes ja no engresquen. Com bona part de la socialdemocràcia o l’esquerra europea ho tenen difícil per defensar polítiques d’“esquerres” sense realment aplicar-les (o no aplicant-les de la manera tradicional). Potser el sentit del què significa l'esquerra ha canviat, però ha canviat més ràpid pels governants que per la gent de carrer. Al final, els electors han optat pel partit que tradicionalment ha representat les idees desenvolupades ara pels laboristes. És a dir, el partit conservador.

Escòcia és un cas a part. Els preus pugen sense parar (sobretot els aliments) i l’SNP n’ha sabut treure rèdit. La popularitat (positiva) d’Àlex Salmon, líder de la SNP va en auge. Ja van guanyar el govern escocès i tot apunta que el marge de creixement és molt més ampli.

Brown no té carisma i Tony Blair li ha deixat una pesada herència. No només Iraq, sinó un estil de governar que Brown no ha sabut sobreposar. Blair tenia l’empatia necessària per fer que fins i tot els moments dolents apareguessin com a bons. Almenys pels seus. Brown no convenç ni als seus.

Tinc la sensació que Cameron va a l’alça. El líder conservador ha pres una postura valenta però perillosa. Es tracta, senzillament, de dir el que es pensa. Digué l’altre dia: “La nostra societat prefereix la neutralitat pública, ens neguem a emetre un judici sobre el que està bé o malament. Són paraules que el nostre sistema polític no s’atreveix a utilitzar. La valoració moral dels actes públics és irrellevant. L'alcohol, la droga i els crims són les plagues modernes”. És una postura difícil. Potser un xic massa crítica però, com sempre, caldrà veure com l'elector ho valora. John Major la va prendre imitant a Tatcher i va perdre les eleccions. Tony Blair la prengué en els primers comicis (education!) i va estar tres legislatures al 10 de Downing Street.


Estarem atents a com evolucionen les parts i si la catàstrofe laborista es confirma, si Cameron se supera a ell mateix i al partit per arribar al poder i si Salmond té el seu earthquake que tant espera.

Toni Rodon

PD/ Espero que els membres del Pati em puguin perdonar pel titular...no ho he pogut evitar...

dimecres, 7 maig de 2008

Cap a la dreta de l’esquerra

Els laboristes han patit aquest cap de setmana la derrota més sorollosa dels últims quaranta anys. La “Tercera Via”, impulsada políticament per Tony Blair i teòricament pel professor Anthony Giddens, sembla que ja no atrau als votants com ho feia abans. El periodista Lluís Foix fa un anàlisi de la situació anglesa i europea (Avui, 07/05/2008):

“El més important no és la derrota en unes eleccions municipals, sinó el corrent de fons que circula per moltes societats europees que es decanten per governs conservadors i giren l’esquena a la socialdemocràcia que alternativament ha governat Europa en els últims seixanta anys. Es dóna la paradoxa que aquesta pèrdua del poder de les esquerres es produeix quan els partits socialistes han canviat el discurs fent-lo més proper i més entenedor als votants de les classes mitjanes i centristes, escoltant el soroll del mercat i oblidant-se de l’Estat com a garant de les insuficiències del joc de l’oferta i la demanda. Tony Blair deia que en comptes de canviar el país valia més canviar el partit. I el partit ha canviat fins al punt que la gent ha preferit l’original, els conservadors, i va escombrant les esquerres del poder”.

El que no diu Lluís Foix és que aquest moviment fa temps que s'ha consolidat...

Nombre de governs socialdemòcrates i conservadors a Europa


És un problema de l'esquerra? Manca de discurs? O potser és la fi de les ideologies de Bell? En propers posts en parlarem...

Toni Rodon

PD/ Si les dades no us quadren no us torneu bojos: he inclòs alguns països que no formen part de la Unió Europea però es troben sota la seva "immediata" influència. Com, per exemple, Andorra.