dimecres, 18 de juny de 2008

El silenci dels votants

A manca de futurs anàlisis, encara queda el dubte de perquè el PSC va obtenir 25 diputats a les passades eleccions generals i va destrossar els seus rivals. Per què és considerat el que millor ho fa? Pot ser. Per les dinàmiques bipolaritzadores? També pot ser. Però al Pati Descobert volem anar més enllà i introduir un concepte que és l’element més cobejat de qualsevol cap de campanya: l’espiral del silenci.

La sociòlega alemanya Elisabeth Noelle-Neuman va introduir el concepte. Va dir: “La hipòtesis que calia comprovar era si els diferents grups d’opinió diferien en la seva disposició a defensar públicament el seu punt de vista i conviccions. La facció més disposada a proclamar la seva disposició tindrà un major impacte i influirà més en els demés, que podran acabar incorporant-se al seu grup de seguidors aparentment major o creixent”. Per dir-ho d’una altra manera, les persones capten el clima d’opinió que es converteix en opinió pública. Un tema domina i no hi ha ningú que s'escapi d'opinar.

Anant a la passada campanya podem extrapolar aquesta teoria. Si el PSOE la seguí (no coneixem el cap de campanya per preguntar-li-ho), es tractava d’imposar una idea per sobre les altres. Calia que ningú s’aïllés de l'opinió. Que tothom hi intervingués. Ningú podia parlar de res més. Una idea (favorable als socialistes, és clar) havia de formar l’“espiral” que estructurés les opinions de la gent.

Va funcionar? El CEO del maig d’enguany diu això:
Per què va votar el partit que va votar?

Ja ho vam analitzar al seu dia (clicar aquí), però a manca de més dades ens podem aventurar a dir que l’espiral del silenci es produí. Fixeu-vos que gairebé un 25% dels enquestats pel CEO va votar "en contra del PP" o "per vot útil". Just el què buscava la campanya del PSOE (i no ens enganyem, també dels populars). Ningú restava indiferent a la disjuntiva de “o jo, o tu”, “o hi vas, o ells tornen”, “o el cel, o l’infern”. Evidentment no és tan fàcil de detectar i una manera és analitzant com desapareix un electorat concret entre els que contesten Ns/Nc. Això ho deixem per un altre dia. Abans, convé preguntar-se: la campanya girà només entorn d’un sol tema (“o jo o el llop”) o recordeu un altre gran debat? Espiral del silenci?

Toni Rodon

4 comentaris:

mercè ha dit...

Un post molt interessant. Es veu perfectament que ja no és tan important que els vots mostrin el recolzament al partit o al candidat sinó que totes les opcions són bones (els eslògans ho mostren clarament). Fins on arribarà aquesta lluita? I fins quan serà efectiva aquesta publicitat?

Silvia ha dit...

Molt bé! Tot i que jo no ho anomenaria espiral del silenci, sinó tot el contrari…Seria més un model de la ressonància o un model competitiu. M’explico, crec recordar que l’espiral del silenci és: És silencia el tema, per tant hi ha menys probabilitats de difondre, i aleshores menys probabilitat de canvi d’opinió. En canvi, el fet que estàs comentant és que els partits dissenyen una campanya electoral atractiva pels mitjans de comunicació, amb eslògans curts i contundents, Així té més repercussió. Per tant allò que ressona més també ho considerarà imprescindible l’elector. Tot això per dir que estic d’acord amb tot el que dius, però no tant amb els conceptes. No sé si estaràs d'acord.

Silvia ha dit...

Pensant-ho millor, potser es van donar les dues situacions. D'una banda, el model de ressò en determinats aspectes de la campanya, com la por a llop. I de l'altre una espiral del silenci en referència a d'altres temes que tenien més contingut polític.

Toni Rodon ha dit...

Mercè, no crec que totes les opcions siguin bones però sí que hi ha un determinat votant (majoritàriament qualificat com "de centre") que tria segons diferents incentius. En tot cas és molt interessant de veure fins on anirà aquesta forma de fer campanya simplista i sense cap projecció de país al darrera.
Sílvia, l'espiral del silenci pot ser en sentit negatiu (com apuntes) o en positiu. L'espiral del silenci es produeix quan un individu no gosa/vol/pot donar la seva opinió sobre un tema per no sentir-se part de la minoria/rebutjat/aïllat. El que jo dic és que davant el fenomen de "o jo o el llop" ningú va restar indiferent i la resta de missatges van quedar apartats o subsumits dins d'aquest bloc.