dimecres, 11 de juny de 2008

El caucus d'ERC (III): Militants i Votants

Una de les conclusions extretes de les primàries d'ERC per la majoria de comentaristes ha estat que si bé ha guanyat la posició oficialista (Puigcercós/Ridao); aquesta no ha obtingut un gran resultat i el corrent crític Reagrupament.cat, representat per Joan Carretero, ha demostrat ser més potent del que semblava. Carretero ha apostat durant tota la campanya pel trencament del pacte de govern amb PSC i ICV i per fer una priorització de l'eix nacional, és a dir, un acostament a CiU per a formar govern. Aquest argument també va ser el més utilitzat per explicar la pèruda de 350.000 vots a les darreres eleccions: l'electorat hauria castigat ERC per haver reeditat el Tripartit abstenint-se tal com va demostrar Elisenda Paluzié en un magnífic article a l'Avui. Així doncs, Carretero volia capitalitzar aquest descontentament de l'electorat i aconseguir la presidència d'ERC.

Fent uns primers anàlisi amb les dades que disposem podem veure que si comparem els resultats de Joan Carretero per comarques amb la diferència de vot d'ERC (la davallada de les darreres eleccions generals del març d'aquest any) veiem que no es corresponen els suports perduts a les comarques amb els vots aconseguits per Carretero. Dit en altres paraules: allà on més va baixar ERC no és on més suport ha obtingut Carretero.

El següent gràfic mostra el suport obtingut per Carretero en percentatge i la diferència entre les generals del 2008 i les eleccions al Parlament del 2006 (negativa a tot arreu):
Fent una regressió linial hem observat que l'associació entre les dues variables no és significativa. Des del Pati podem apuntar diverses hipòtesis per explicar aquests resultats:

1) Suposant que l'abstenció a les darreres generals fos un càstig a ERC pel segon pacte tripartit es podria concloure que el vot a Carretero s'ha fet buscant un canvi de lideratge i no per castigar realment el pacte tripartit.

2) Una hipòtesi alternativa pot ser que votants i militants tenen preferències diferents i que, per tant, allà on molts votants d'ERC es van abstenir, la militància no necessàriament estava en contra dels dirigents partit.

Si aquesta darrera hipòtesi fos certa caldria que la militància la tingués en compte de cara al congrés del proper cap de setmana on es votarà la ponència estratègica del partit. Una cosa són els votants i l'altra als militants, i planificar estratègies en funció de les preferències dels militants pot resultar nefast pel futur del partit.

Marc Sanjaume

8 comentaris:

marcguinjoan ha dit...

Molt bona prova Marc; realment m'ha sorprès que no hi hagi cap tipus de correlació significativa entre ambdues variables, perquè hom s'espera que els militants d'ERC de cada comarca s'assembin en certa mesura als electors d'ERC de la mateixa comarca, en tant que tenen preferències pel mateix partit.

Així les coses crec que l'explicació que apuntes a l'apartat 2 és la més coherent. De totes maneres, és important de destacar que la situació cojuntural en les eeccions generals passades amb les autonòmiques era diferent, i sobretot el tema del vot diferencial (que, malgrat per demostrar, és possible que ara també existeixi en certa mesura pel cas d'ERC en les leeccions generals.
Hi ha per tant, com succeeix habirtualment, alguns elements que interfereixen (els perfils dels votants de les dues eleccions són diferents, així com el marc cojuntural), i que no ens permeten visualitzar del tot correctament si la conclusió que apuntes és indiscutiblement certa. De totes maneres sembla molt plausible i sens dubte molt interessant!

Xavier Fernández ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Lídia Pelejà ha dit...

Hola!


m'ha sorprès també veure la conclusió a la que heu arribat mitjançant aquesta regressió.
Ara bé, no estic d'acord amb una cosa de l'article -potser per manca de comprensió meva-: quan dieu "i per fer [Carretero] una priorització de l'eix nacional, és a dir, un acostament a CiU per a formar govern"; potser a llarg termini sí, però no em sembla que en cap moment de la campanya digués que s'havia de sortir del govern amb el PSC per ajuntar-se amb CiU.

Simplement un apunt.


Endavant amb la feina!


Salutacions,

A.Orte ha dit...

Lídia, una cosa és que Carretero no ho digués i una altra que el votant mig no ho entengués així, potser perquè s'ha passat 1 any i mig volent-ho dir sense dir.
En funció de com s'orienta un missatge l'elector interpreta fàcilment.

Anònim ha dit...

Marc,

Em sap greu dir-te que l'article de l'Elisenda Paluzie a l'Avui que
menciones a l'entrada estava ple d'errors. Tinc tot el material i l'anàlisi
feta. Però no vaig poder escriure res aquells dies. Si ho vols, estaré
encantat de passar-t'ho i tu mateix muntes una entrada al blog.

A grans trets els problemes són els següents:


Tècnics: si vol parlar de guanys i pèrdues de vots i fer una correlació, que ho faci amb els logaritmes. Si no, la correlació que troba pot estar molt influïda per valors extrems (en aquest cas, Barcelona)

"Què vol dir quan ella diu": Si el que vol és comparar pèrdua d'influència, el millor indicador és el percentatge de vots sobre el cens, no mediat per l'efecte de l'abstenció. Els vots, en sentit estricte, no permeten això




A banda d'això, jo he estat incapaç, del dret i del revés, de replicar la seva anàlisi. No hi ha manera d'acostar-me als valors que li surten.


Amb la mateixa mostra que ella treballa i comparant el percentatge de vots sobre el cens les correlacions són les següents: psc (.71), blancs(.61), icv(.64), nuls(.45), abstenció(.48) ciu(.07)


Això vol dir que en els llocs on més ha baixat ERC la tendència és que han pujat el PSC, ICV, el vot en blanc, els vots nuls, l'abstenció i, a força distància, CIU.


Si la mostra s'amplia a municipis de 1000 persones:
psc (.60), abstenció(.47), icv(.46), blancs(.45), nuls(.13) ciu(.02)


I amb tots els municipis: abs(.33), psc(.31), ciu(.22), blancs(.20), nuls(.13).

Finalment, si es fa servir una regressió en aquest cas (podríem discutir també alguns problemes tècnics -multicolinialitat, sobretot- que té una regressió d'aquestes característiques), els coeficients són:


# psc -.71

# abs -.71

# ciu -.61

# blancs -.31

# icv -.27

# nuls -.09



Per tant, la relació entre la pèrdua del vot d'ERC està relacionada, amb igual importància (1/3), a diferències amb el PSC, l'abstenció i, llegurerament menys, amb CiU. Després vénen els vots en blanc, ICV i nuls.






Xavier (el de l'u-e-vint)

(Per cert, la meva enhorabona a tothom qui feu possible aquest blog!)

marcguinjoan ha dit...

Xavier,

en tot cas però també hauríem de tenir present la famosa fal·làcia ecològica... és difícil determinar la direcció dels vots perduts per Esquerra a través de dades agregades. És normal fins a certa mesura que hi hagi una forta correlació entre el PSC i ERC en tant que els primers van pujr arreu i els segons van baixar; ara bé, d'aquí a que hi hagi hagut un transvasament de vots (ara que el tema està de moda) ja és més difícil de dir.

En tot cas estaria molt bé poder disposar de l'enquesta desagregada de l'últim CEO on potser podríem aclarir alguna cosa (crec de fet que hi ha el record de vot per les eleccions tant autonòmiques de l'1N com de les generals del 9M).

Toni Rodon ha dit...

Veig que això s'anima! El meu punt de vista és el següent:
- Els resultats d'en Xavier són força interessants i congruents amb el que crec que va passar: bona part de l'elector d'ERC al 2004 encara no havia creat una identitat partidista (o una vinculació forta) amb el partit. La majoria eren nous votants atrets pel missatge, per un líder aleshores en auge, pel desgast de la resta de partits o bé per la situació en general.
- Les enquestes diuen que el PSC és capaç d'aglutinar persones de "diferents sensibilitats" formant-se com un partit "catch-all". Per tant, atès que les diferències en l'eix es-dre amb els socialistes eren més baixes, molts votants d'ERC van anar al PSC.
- En canvi, en l'eix nacional, els votants tenien l'opció de CiU. El problema és que el cap de llista de la Federació no és diguem-ne un líder que brilli per situar-se en aquest eix.
- Per tant, molts d'aquests votants han anat a l'abstenció o, finalment, a CiU.

PD/ Ho sento Andreu, potser perquè no ho he seguit gaire, però diria que Carretero apostava més per estar a l'oposició que per estar amb CiU no?

Marc ha dit...

Ei gràcies pels comentaris.

Lídia: jo estic amb l'Andreu, entenc que ho he expressat malament al post però en tot cas la impressió que ha donat durant la campanya ha estat de rebuig al Tripartit II.

Toni: si Carretero apostava per estar a la oposició era per una priorització de l'"eix nacional" i un rebuig implícit al Tripartit II.

Xavi: mirarem de fer un post explicant aquestes diferències entre els resultats de l'article d'E.Paluzié (que ens va semblar ben explicat però no el vam comprovar del tot, moltes gràcies per "alertar" de possibles errors.

Guinjoan: a mi no em sona que hi hagi vot diferencial a ERC. En tot cas la baixada de 350.000 vots sobrepassa de llarg qualsevol vot diferencial.

Salutacions!