Avui faré corporativisme. Es presenta l'estudi Informe de la Inclusió Social 2009 elaborat per un equip d'investigadors , en el qual he estat col·laborant diversos mesos de la meva vida. Aquest estudi es divideix en dues parts: Salut i Educació. Les dades no fan més que confirmar allò que altres estudis han posat de manifest o per intuïció es podria pensar. Però em centraré en els resultats d'aquesta última. Donarem algunes pinzellades a les conclusions.1) El principal factor explicatiu de l'èxit educatiu és el nivell educatiu dels pares i les mares. Així els pares amb educació universitària són 4,9 vegades més proclius a escolaritzar els fills amb 1 o 2 anys. Això ja condiciona la situació amb què els nens inicien l'escolarització obligatòria. També, a igualtat de condicions ( és a dir, controlant per altres variables) els estudiants de 15 anys que tenen una mare universitària tenen una millor excel·lència escolar. Però la incidèncial parental no només afecta a l'excel·lència escolar, sinó també a la igualtat d'educació; ja que la proporció de joves entre els 18 i 24 anys que no tenen titulació universitària post-obligatòria és 12 vegades més gran que aquelles famílies on la mare té estudis universitaris. A més, els pares que tenen estudis superiors també aspiren a titulacions més altes pels seus fills que aquells que no les tenen. I donen més facilitat a l'accés de béns culturals ( contactes amb poder, classes estiuenques a Massachussetts, esperonar amb converses intel·lectuals sobre Kafka...)
2) L'èxit educatiu segons la tipologia del centre. Els estudiants de centres privats i concertats obtenen fins a 56 punts més en matemàtiques i comprensió lectora que els centres públics a les proves PISA. La recerca mostra que el motiu principal d'auqesta diferència rau en què els centres públics acullen fins a 5 vegades més famílies amb baixos recursos educatius que l'escola concertada i privada. Si s'ajusta l'anàlisi ( en un cas hipotètic) dels centres a la composició social dels alumnes, independentment de si són públics o privats, la seva excel·lència educativa és pràcticament la mateixa. Ara bé, l'entorn de la classe condicona molt, per tant si un alumne amb pares amb alts nivells de capital educatiu i econòmic es troba en un entorn on la majoria d'alumnes no ho té, la probabilitat de que l'excel·lència sigui més baixa agmenta i a la inversa. Dins d'aquesta mateixa lògica s'ha realitzat una simulació - través d'una imputació- amb les dades dels resultats de matemàtiques dels estudiants de 15 anys si tinguessin uns pares amb el nivell educatiu de les famílies finlandeses i els centres tinguessin alguna qualitat finlandesa -implicació dels pares sobre l'equip directiu, capital social i composició social del centre. Segons la simulació la mitjana de les proves PISA augmentaria en 20 punts, i l'Estat espanyol se situaria molt més alt en el rànquing. En canvi, les característqiues de les escoles finlandeses ( horaris, densitat a l'aula...) no es produeix aquest efecte. Cal dir que s'ha realitzat la simulació amb Finlàndia perquè obté les puntuacions mñes altes en les proves.
Així, aquests són alguns punts tractats en aquest informe, en el qual es pot concloure que el nivell educatiu dels pares i el capital social de la família són els factors clau que milloraran tant la igualtat en l'educació com l'excel·lència educativa.
PD: Hi ha alguns mitjans de comunicació que han tractat el tema -vegeu aquí- el titular evoca a confusions, ja que s'ha interpretat com quelcom hederitari genètic, quan només és quelcom cultural .
11 comentaris:
Ei Sílvia! M'ha agradat molt! I recorda que fer corporativisme sempre és bo. Sobretot si tu hi has col·laborat!
Sílvia,
Perdona però no entenc la simulació. Es computen les característiques de les escoles finlandeses als resultats obtinguts a Catalunya/Espanya(?) i n'hi ha algunes que són significatives i d'altres no? És a dir, trobeu que si les escoles fossin com les finlandeses no tindria cap efecte sobre el nivell educatiu i, en canvi, si els pares tinguessin el nivell educatiu finlandès l'efecte seria positiu? Però no entenc perquè s'agafa el nivell educatiu dels pares finlandesos. Suposo que deu ser més elevat que aquí, no? :P
L'estimació es realitza imputant "els valors finlandesos" a les variables que estem calculant, fixant la resta de variables en el valor mitjà espanyol. Però en el cas de l'educació dels pares, la diferència és significativa. Es va escollir l'educció dels pares finlandesos, perquè Finlàndia lidera el rànquing i perquè el percentatge dels pares educats és molt més alta. Així el percentatge d'educats superior a l'Estat espanyol a la cohort de 1961-1970 és de 31%, mentre que els finlandesos ( crec recordar) que era d'un 60%.
En canvi, si s'imputa la qualitat dels centres finlandesos com: ràtio d'alumnes per classe, recursos humans i materials; aquesta diferència no és significativa.
ok! Ja ho he entès! I si s'imputa l'efecte dels pares educats de l'Estat als mateixos nens? :P (quantes preguntes e...)
Ostra Sílvia, quin post més interessant...!
A veure, no entraré a discutir la metodologia simplement perquè no en tinc ni idea.. però m'han cridat l'atenció dues coses:
1)que sigui tant determinant el paper de la mare davant del futur més o menys prometedor del fill. (el pare, doncs, s'entén que s'involucra molt menys en l'escolarització del fill...?)
i 2) el fet que "el nivell educatiu dels pares i el capital social de la família són els factors clau que milloraran tant la igualtat en l'educació com l'excel·lència educativa." M''ha agradat el terme capital social de la família, encara no se exactament a què es refereix... :(
és tracta de l'interès de la família perquè aquell nen o nena estudii, o és més una qüestió de coneixements generals, encara que no estrictament lligats a tenir o no tenir estudis?
merci, m'ha agradat molt el post! :)
Ei toni...no entenc la teva pregunta. La conclusió de la simulació és que l'educació dels pares importa més per l'excel·lència dels infants que els recursos de dintre l'escola.
Ei Lídia, Gràcies. Sí, de moment les mares s'involucren més en l'educació dels fills ( adolescents) i normalment s'utilitza el nivell educatiu de la mare. Tot i així, s'està percebent un canvi de rol dels pares. S'observa que els pares dels nens d'edats preescolars s'involucren molt més. Així que quan aquests nens creixin suposem que s'haurà de tenir més en compte el paper que juguen els pares.
En segon lloc, podem diferenciar diversos capitals: capital educatiu ( nivell educatiu) capital cultural ( possessió de béns culturals i expectatives dels pares -que a la vegada està molt relacionat amb capital educatiu) capital social ( sobretot es refereix a la participació de la família en la comunitat i les relacions de poder que hi puguin tenir) Cal dir que tots aquests capitals tenen un nivell de correlació bastant alt.
Hola Sílvia,
Suposo que els resultats d’aquest estudi no t’han sorprès pas, oi? Tot plegat és pur sentit comú.
Miquel, efectivament. Si més que res aquest estudi ha servit per quantificar la magnitud o la força de cada una de les causalitats. A més, s'espera ( encara que difícil) que tingui una influència a l'Administració, ja que fins ara el Departament d'Educació només s'ha centrat en realitzar modificacions al curriculum educatiu dels nens; quan la problemàtica és molt més extensa. Per tant, es una crida a què les Administracions puguin actuar interdepartamentalment i abordin el problema des de diverses òptiques.
ooh que gran, heu fet un càlcul per imputació!!! això justament ens en va parlar en Jordi M. aquest cap de setmana i sembla extremadament interessant. Es veu que es calcula amb uns algoritmes matemàtics que són prou complicats i fa l'estimació en base a probabilitats esperades en funció de la resta de valors de les variables independents!
ja tinc ganes de poder-ho utilitzar!!!
Sílvia,
Qui no t'havia entès era jo. Ara ja ho he esclarit.
I una pregunteta: Finlàndia és el país escollit per què és el que té els pares més educats o per què l'educació en general és molt més bona?
Gràcies! :P
Publica un comentari a l'entrada