diumenge, 21 de setembre de 2008

Independència i abstenció

Després de llegir atentament els dos darrers estudis sobre un possible referèndum d'independència de Catalunya (CES i UOC) molts dubtes i preguntes ens vénen al cap. Ja vam dir al seu dia (Referèndum 2014) que predir un fenomen així és dificultós per vàries raons: 1) Una consulta d'aquest tipus és, avui, improbable. Així com les enquestes sobre processos electorals es basen en fets que es donen cada quatre anys, els fenòmens hipotètics es basen en desitjos i no en realitats factibles a curt termini. 2) Això no vol dir que el resultat sigui esbiaixat. Ni molt menys. Caldria comprovar-ho però el fet de preguntar sobre desitjos i intencions redueix el vot ocult i incentiva als enquestats a donar respostes més sinceres.

El referèndum és la via clàssica de la democràcia directa. La seva efectivitat com a instrument de participació directa en els processos de decisió públics només pot donar-se si es compleixen algunes condicions. Aquestes condicions afecten a la capacitat per transformar el referèndum en objecte de debat i discussió de la població (informació suficient, disponible i circulant) i la possible reducció de les gammes de respostes al binomi que tradicionalment comporta un referèndum.

Però anem al dubte que ha sobrevolat el cap del meu cercle d'amistats més proper (perdó per l'endogàmia...). És possible que en cas de celebrar-se un referèndum d'independència un 20% o més d'electors decideixi abstenir-se? Qui es quedaria a casa en una consulta popular d'aquest tipus?

Catalunya ha estat tradicionalment un dels territoris més abstencionistes. El següent gràfic recull l'abstenció dels diferents processos electorals en els tres tipus d'eleccions que se celebren (obvio les europees). L'abstenció s'ha situat en un màxim del 35,3% (any 2000, Congrés dels Diputats), 45,02% (Parlament de Catalunya, 1992) i 46,2% (municipals 2008).




Evidentment unes eleccions no són el mateix que un referèndum. Tot i això, aquest gràfic ens permet dir dues coses: en primer lloc, que Catalunya té un greu problema d'abstenció; en segon, que la participació poques vegades ha fregat el 80% i, quan ho ha fet, ha sigut en les generals.

La teoria ens diu que la participació en els referèndums acostuma a ser més baixa que en unes eleccions normals. Si viatgem a aquells països amb nombroses consultes ho podem comprovar (en * aquells països amb vot obligatori).


Algú dirà (amb raó) que no és el mateix un referèndum sobre temes qualssevol que un referèndum d'independència. Molt sovint el ciutadà prefereix delegar la responsabilitat social als encarregats d'atènyer-la, més que ser requerit directament per concloure el debat sobre què és allò que es considera més convenient.

De fet, seria interessant analitzar quin rostre pot tenir aquest abstencionista en un eventual referèndum de secessió: el desafecte políticament parlant? L'insatisfet? O simplement el responsable?

Participació popular en els referèndums d'independència celebrats. La línia blava indica la participació segons el CES i la vermella segons la UOC
La història no ens ofereix de moltes consultes populars d'independència per a poder comprar. Moltes d'elles són poc transparents i clares. No obstant això, la següent imatge recull els últims referèndums celebrats (tant si triomfaren com si no) i el percentatge de gent que va decidir votar.

Poques conclusions podem treure de la comparació internacional. Cada país és un cas en si mateix, difícil de comparar. Tot i que amb cautela, sí que podem assegurar dues coses:

1) Si analitzem algun d'aquests exemples veiem que la presència de partits que demanen l'abstenció en processos d'independència no sembla tenir èxit. En la majoria de casos la seva proclama acostuma a incentivar els vots d'aquells que inicialment es quedarien a casa.

2) Tot i que Catalunya és abstencionista (comparativament parlant) és difícil d'afirmar que l'abstencionista tradicional es quedaria a casa. Però, en compte! També és visionari assegurar que aniria a votar en massa.

3) Afirmar que un referèndum d'independència de Catalunya tindria una abstenció d'un 20% de l'electorat no és descabellat. Segurament la participació tendiria a ser a l'alça però dependria de la naturalesa d'aquest abstencionista.


Per tant, ja veieu que la incertesa és força alta. La participació tendiria a dependre del debat que s'establís, de les tensions electorals i, sobretot, de les perspectives que un resultat o altre oferís.

Només celebrant-se en trauríem l'entrellat. Però, ja sabeu, què fa més por del referèndum, la pregunta o la resposta?

Toni Rodon

4 comentaris:

Marc Belzunces ha dit...

Molt interessant l'anàlisi. Tens aquestes dades numèriques en un full de càlcul? Me les podries enviar (marcbel ensaïmada softcatala.org)?

Si no ja les copiaria, però si puc tenir tots els decimals millor.

(Sóc l'autor de l'estudi del CES, encara en curs)

elpatidescobert ha dit...

Marc, ja t'he enviat les dades al correu. Si no ho has rebut fes-nos-ho saber. Seguirem comentant l'estudi del CES i els posteriors que feu. Certament són de gran interès.

Anònim ha dit...

Estimada Silvia,
Desde que el Sr. Rodón nos anunció su artículo han pasado 10 días.
¿Le ha pasado algo? Espero al menos que el artículo merezca la pena, con tan largo periodo de gestación.
Expatriat

elpatidescobert ha dit...

Senyor anònim,... Rodon va sense accent...