dimarts, 2 de setembre de 2008

A la caça del votant independent

Com el centre polític a les eleccions espanyoles, els votants autodeclarats independents als Estats Units són objecte d’una acarnissada lluita. Són un grup nombrós, que ha anat creixent amb el temps i que poden decidir el resultat en més d’un Estat. A Montana, North Dakota, Colorado, Nevada, Ohio, Virginia, North Carolina, Florida i Alaska, els Estats més indecisos, poden resultar decisius. Com es veu en el gràfic, el nombre d’independents no ha parat d’augmentar i sembla que ho ha fet en detriment dels demòcrates.

Font: American National Election Studies (ANES)


Quines característiques té aquest votant decisiu? Les enquestes dels Estats Units ens diuen que el votant ja no s’identifica d’una manera decisiva amb un partit i tendeix a canviar més de prioritats. És un votant que té més probabilitats de tenir un interès per la política baix (segurament no entraria al Pati Descobert...) i són també els que tenen més probabilitat d’abstenir-se. Un 45% dels votants independents s’abstenen, xifra considerablement més alta que els votants amb una identificació partidista forta.
Què farà doncs aquest votant a les eleccions de novembre? Si es té en compte que el votant independent espera a les últimes dues setmanes per triar el seu vot, és difícil fer prediccions. Tot i això, ho podem intentar.

Hillary Clinton rebia un fort suport de les classes blanques i femenines, mentre que Obama en rebia dels hispans i afroamericans. Els independents optaven en un 40% per la senadora Clinton.

La idea de canvi (
yes we can) cap a un votant desafecte i amb desig de capgrirar la política, el votant independent, de forma transversal no ha seduït. Curiosament. L'elecció de Biden com a ticket, persona que amb una llarga experiència no encarna precisament el canvi, no ajuda a millor les perspectives. Com es veu en la següent imatge, Obama obté un suport reduït entre els votants autodeclarats independents.

Font: ANES (Les dades del 2008 són d'una enquesta del NY Times i de CBS)


Per tant, Obama necessitarà més popularitat entre els swing voters abans que aquests es quedin al sofà de casa. De fet, en perspectiva històrica, l’avantatge que té el senador d’Illinois no és res comparat amb l’immens suport que aquest electorat va donar a Reagan i Bush pare. Però precisament la impopularitat de Bush fill pot anar a favor dels demòcrates i recollir aquest vot.

Amb tot, la volatilitat entre aquest votant és encara força elevada i els demòcrates estan lluny de tenir-ne el vot assegurat. Hauran de ser enginyosos i atuaure’l si volen gaunyar les eleccions. És un votant decisiu.

Toni Rodon
------------------------------------------------------------------------------------------------
Llegeix més articles sobre les eleccions americanes:

4 comentaris:

silvia ha dit...

Estas a fondu...

elpatidescobert ha dit...

Això de fer vacances va bé pel cervell i torna més hiperactiu...

A.Orte ha dit...

aprofito per fer publicitat del seguiment que farem des del meu bloc a les eleccions. Es tracta d'un amic resident a Washington, amb articles d'opinió directes des del rovell de l'ou i, intencionadament, amb un relatiu biaix republicà que crec qeu ens pot resultar útil:
http://aorte.blogspot.com/2008/09/republican-ticket-view-from-washington.html

elpatidescobert ha dit...

Gràcies Andreu. Ja ho havia vist a primera hora del matí. M'ho llegeixo i faré un comentari.