L’any 2004 un votant de Bush va dir: “Com pot ser que les enquestes vagin empatades si no conec cap votant de Kerry?”. Pocs dies després un demòcrata va manifestar: “Per què voto demòcrata? Que hi ha cap altra opció més?” Poden semblar dues frases banals i, de fet, ho són però la idea de fons va preocupar a la politòloga Diana Mutz, que va començar a palpar que els americans s’estaven tornaven cada vegada més tancats, més curts de mires, és a dir, més propensos a viure amb persones que pensen de la mateixa manera (like-minded neighbours). D’exemples no n’hi faltaven: barris en què el vot era d’un 90% cap a un candidat, associacions endogàmiques i pocs debats entre la gent del carrer. Ho vaig llegir fa poc al The economist, fet que em va obligar a buscar el seu llibre, Hearing the other side, per veure com tractava el tema. Malgrat alguns (o força) problemes metodològics del text, Mutz ofereix un punt de vista suggerent: els americans tendeixen amb el temps a estar menys exposats a les idees contràries, a viure en barris o suburbis de la mateixa classe o ideologia. Mutz assegura que la concentració de vot en algunes zones dels Estats Units és molt elevada i, utilitzant dades comparatives de dotze països, conclou que és al país americà on l’exposició a visions contràries és menys habitual. Per tant, i en part gràcies a la mobilitat americana, la tria no és tant entre un barri posh i un de pobre. L’americà escull entre barris econòmicament similars però culturalment diferents. És a dir, fugen de les zones on poden pensar diferent per anar allà on pensen igual.
I què provoca això? Segons el llibre The Big Sort: Why the Clustering of Like-Minded America is Tearing us Apart (Mr Bishop), quan un grup és ideològicament homogeni els seus membres tenen tendència a ser més extrems. Així, els jutges triats pels republicans voten de forma més conservadora quan s’asseuen amb companys republicans que quan tenen de companyia a jutges demòcrates. També els jutges demòcrates tenen tendència a ser més liberals quan tenen un company seu en el banc. Mutz recorda que l’associacionisme i l’internet reforça aquesta tendència (amb curioses webs que permeten buscar parella republicana o demòcrata).
En una cabriola metodològica força curiosa, Mutz assegura que això empobreix la democràcia deliberativa i (atenció!) crea entre un trade-off entre demòcracia deliberativa i participativa.
No obstant això, el seu punt de vista fa que ens preguntem: com són els nostres debats? Contribueixen a compartir opinions de persones que pensen diferent? O, més aviat, residim en llocs culturalment i políticament semblants? Escoltem només el que volem sentir? Bishop diu que Amèrica “is splitting into balkanised communities whose inhabitants find other Americans to be culturally incomprehensible”. En canvi, Mutz assegura que, de moment, “we hate each other cordially”.
I vosaltres on viviu? Quan canvieu de casa què teniu en compte: l’hipoteca, l’IPC de la zona o què pensa el veí?
Toni Rodon
7 comentaris:
És un punt de vista interessant. Suposo que sí que hi ha relació entre el que penses tu i el món que t'envolta però és perquè busquem zones que no difereixin de les nostres idees o és el contacte i la socialització en aquell entorn el que ens fa mirar la política des d'un altre punt de vista? També considero que no és el mateix si ja tens una idea política formada o creixer en un entorn on impera una concepció de la política. Tot i així, és interessant intentar explicar la concentració de la gent en funció del que pensa el veí.
Estic d'acord Mercè. Però crec que la pregunta principal d'aquest article és: quan canvies de residència, busques llocs ideològicament semblants? L'autora de l'article del The Economist diu això (ho resumeix bastant):
"For example, someone who works in Washington, DC, but wants to live in a suburb can commute either from Maryland or northern Virginia. Both states have equally leafy streets and good schools. But Virginia has plenty of conservative neighbourhoods with megachurches and Bushites you've heard of living on your block. In the posh suburbs of Maryland, by contrast, Republicans are as rare as unkempt lawns and yard signs proclaim that war is not the answer but Barack Obama might be".
Molt interessant, però crec que la variable classe social es troba darrera de tot això (com no). Ho ha controlat per totes les variables? Aquests dos barris de Washington només es diferencien per la ideologia? No sé, si vas a viure a Barcelona, pots elegir viure a Pedralbes o a St. Andreu. Els dos amb perfils ideològics oposat, els dos igual de dignes, però amb perfils socioeconòmics oposats. No sé...
Toni, em referia en que no crec que sigui la variable explicativa per escollir el lloc on viure. Crec que ens fixem en altres coses, però podem acabar vivint al costat d'aquells que pensin igual, per casualitat, o (com diu la Silvia), per raó de classe, o potser acabem adoptant el seu punt de vista.
Entenc el què voleu dir. Però crec que l'essència de l'article i de l'investigació és una altra. L'autora pretén dir que en cas de canviar de lloc de residència els americans opten per viure a llocs amb un pensament ideològic igual. És com si un mataroní del centre ha de canviar de residència. On anirà? Segons l'autora, si fes com els americans, aniria allà on trobés un mercat ideològic que l'afavorís. No se li acudiria mai anar a Cirera, on el PSC treu majoria! (el centre mataroní és convergent). Com veieu és una realitat que m'és força difícil de traslladar a casa nostra. Però, qui sap. Un altre exemple: has pensat mai Sílvia de buscar el lloc més feminista de Catalunya per anar-hi a viure...? ;)
Ostres, Toni, després d'extrapolar l'estudi al centre mataroní me n'adono que m'hauré de quedar a viure amb la mamà tota la vida... Res a veure amb el preu dels pisos! ¬¬'
Anònim, l'autora et diria que això depèn de si la teva mamà t'és ideològicament propera...
Publica un comentari a l'entrada