dijous, 3 d’abril de 2008

9-M

Com bé exposava Ignacio Lago, la principal novetat de les eleccions del 9-M ha estat l’acumulació de vots per part d’ambdós partits majoritaris: PSOE i PP.

Aquesta situació no s’havia produït gairebé mai, ja que fins ara les eleccions generals sempre havien estat un joc de suma zero. És a dir, si PSOE incrementava % de vot, el PP reduïa el seu percentatge, i a la inversa. Els canvis d’una elecció a l’altre ( dins del joc de suma zero) es realitzen en termes de rendició de comptes. Si no agraden les polítiques del partit que es troba al govern, doncs es vota a l’oposició.

A les eleccions que s’han celebrat al 2008, ja no ens trobem en un joc de suma zero, sinó en un joc de suma positiva, ja que el PSOE guanya % de vot, i el PP també. Però d’on han tret aquest increment de vots els partits majoritaris? Doncs com es mostra al quadre següent, els votants a partits més nacionalistes o regionalistes han canviat el seu vot, bona part d’aquest descens ha anat a parar a un dels partits majoritaris.


Tot i això, les fonts de les quals veuen els dos partits majoritaris són sensiblement diferents. Els nostres anàlisi apunten en la mateixa direcció que Ignacio Lago ja havia pronosticat. Mentre que el PSOE majoritàriament es nodreix, no només a costa del PP, sinó de la resta de partits de la graella electoral que han perdut vots. En canvi, el PP gairebé només recepciona els vots que li treu al seu màxim rival, el PSOE (les gràfiques es troben realitzades a partir de les enquestes preelectorals, per tant haurem d’esperar a les postelectorals per tenir uns resultats i unes regressions més fiables).



Però, per a quin motiu s’ha produït aquest traspàs de vots? La rendició de comptes encara ho podria explicar? Per contestar aquesta pregunta, en aquests moments, d’hem de parlar des de l’especulació. Tot i així, crec que podem formular una triada d’hipòtesi per explicar-ho.

1) Els votants, senzillament, han canviat de preferència de vot (segons la teoria de Downs). Els votants que abans es decidien per partits més nacionalistes o regionalistes, ara prefereixen els partits més estatals.

2) Els partits, i concretament el PSOE, han posat molt d’èmfasi a la gran competitivitat, entre PSOE i PP encara que no fos una realitat,(recordem la campanya : Si tu no hi vas, ells tornen) que fan que els ciutadans optin per la segona preferència, intentant maximitzar les probabilitats que les polítiques preferides siguin executades.

3) A l’anterior legislatura el vot anti-PP el van arreplegar els partits nacionalistes o regionalistes, davant la perspectiva que el PSOE no tenia opcions de guanyar. En aquestes eleccions com que el PSOE tenia més opcions de guanyar, els ciutadans han apostat per aquesta formació.

Sílvia Claveria

1 comentari:

Marc ha dit...

Apa, molt bé. Sembla que les sessions de fòrum de recerca donen els seus fruits. Em sembla que les hipòtesis es poden comprobar quan surtin les postelectorals del CIS que tindrem dades per individus. Què se'n sap de les postelectorals del CEO?
Només un apunt, la forta bipolarització de la campanya que des d'un puntde vista "quali" és fàcil de detecar, potser es podria mirar de "testar" si es creua record de vot i perfil mediàtic del votant...

Apa salutacions!