dimarts, 15 de setembre del 2009

Política-ficció a Arenys de Munt

Dos dies després del referèndum sobre l'autodeteminació de Catalunya a Arenys de Munt, i un cop ja hem pogut llegir un gran reguitzell d'opinions sobre l'efemèride, volem aprofundir una mica en els resultats electorals, i tal i com ens agrada fer sovint a "El Pati Descobert", fer una mica de política-ficció quantitativa per tal d'esbrinar què hauria passat en aquesta localitat maresmenca en cas que el referèndum hagués estat vinculant.

Tal i com bé s'ha dit en el referèndum hi han votat 2.671 persones, que representen el 41,0% del cens, de les quals, un 96,2% han dit que estan a favor de la independència de Catalunya, mentre que tan sols un 2,28% s'han mostrat contraris a la secessió.

Independentment de si la participació ha estat o no baixa, qualsevol persona que hagi anat a Arenys de Munt sap que l'afluència ha estat massiva. Aquesta xifra és més alta que qualsevol consulta feta fins avui. A més, cal tenir en compte que al cens s'hi afegeixen, avui, els empadronats al municipi de nacionalitat no espanyola i els habitants de 16 a 18 anys que aquest cop podien votar. Tenint present que tant els col·lectius de persones joves com els d'immigrants (i més els que no tenen papers!) tenen tendència a votar molt menys, és probable que de no haver-se inclòs aquest parell de col·lectius el percentatge hagués pogut augmentar un punt percentual més. D'altra banda, potser la orografia d'Arenys de Munt (amb urbanitzacions un xic aïllades) i el fet que el dia D caigués en un pont poden haver rebaixat la xifra. Però vaja, en tot cas aquest no és el tema central que volem abordar.

En aquest article estem interessats en el per què tan poques persones van votar en contra del referèndum. De fet, n'estem convençuts que un percentatge important de la gent que no ha anat a votar –però que sí que ho fan en altres eleccions– són defensors del No que, en vistes de la tendenciositat de la consulta, van preferir quedar-se a casa. De fet, i tal i com ja apuntàvem en un article just després de conèixer-se el resultat, el context en el qual s'ha desenvolupat la consulta ha generat un "espiral del silenci" (fenomen que es produeix quan una de les parts és capaç de sobreposar el seu missatge per damunt de tots els altres, de manera que la part contrària té poca capacitat de fer arribar el seu missatge) procliu al sí i contrari al no.

Ens preocupa doncs saber què hauria passat si les persones que són contràries al no haguessin anat a votar. Per això, hem dut a terme una projecció estadística* que, partint de la participació en les darreres eleccions generals a la població d'Arenys (70,49%), i corregint per l'augment del cens que hi ha hagut en les presents eleccions, pretén proporcionar una visió una mica més completa dels resultats que hi hauria pogut haver a Arenys en cas d'una consulta vinculant. (Cal mencionar que els vots en blanc i els nuls els hem mantinguts constants).

A continuació presentem el gràfic de quins haurien estat els resultats electorals en funció del vot que haguessin fet les persones que no van anar a votar. Començant per el supòsit més conservador, assumim que el 100% d'aquestes persones haguessin anat a votar en contra de la independència (supòsit no cal dir-ho, totalment irreal). Fins i tot en aquest cas, el percentatge de vots a favor de la independència seria del 56%, un punt per sobre del que Montenegro va necessitar per proclamar-se independent l'any 2006.


Evidentment a mesura que anem avançant en repartiment de vots contraris i favorables a la independència, el percentatge total de secessionistes augmenta. Vegem per exemple en aquesta taula el repartiment de vots que hi hauria en funció de diferents combinacions dels vots mancats en contra i a favor:

Està clar doncs que Arenys de Munt és una població amb un ampli suport per a la independència de Catalunya. Fins i tot plantejant supòsits ben desfavorables a aquest plantejament, els resultats indiquen sempre uns percentatges molt elevats en favor de la llibertat de Catalunya.


Article publicat a Crònica.cat


* En cas que algú vulgui el document de càlcul emprat per fer aquests càlculs, amb molt de gust li proporcionarem si ens el demana en aquest correu electrònic.

8 comentaris:

ISB ha dit...

Els resultats són consistents amb altres projeccions pel conjunt de Cat, però una qüestió: heu tingut en compte -suposo que sí- la possibilitat que en un referèndum la participació seria possiblement més alta? us heu plantejat incloure-ho en la projecció però no heu pogut fer-ho?

Miquel Saumell ha dit...

Un bon estudi. Ahir, a l’Avui, en Sostres va escriure en un sentit molt similar.
Partint de la base que en democràcia qui guanya és qui obté el 50% dels vots més un vot (*), fent una projecció d’aquestes xifres podríem dir que, en el més conservador dels supòsits, als sobiranistes encara els han sobrat un mínim de sis punts percentuals. Es a dir, es miri com es miri en aquest municipi ho tenen clar, o almenys ho tenien clar diumenge, o potser no ho tenien clar però es van manifestar en aquest sentit.

(*) l’establiment de majories qualificades (exigència de més del 50% dels vots) quan hi ha dues opcions per triar només el trobaria just si es pogués aplicar per igual a les dues opcions. Com que això no és possible, establir un requisit que no sigui la meitat dels vots més un vot ho trobo injust i antidemocràtic.

Toni Rodon ha dit...

Miquel, molt d'acord amb el que apuntes a l'*

D'altra banda, l'únic requisit que de moment no compleix és el de 50% de participació. Però de ben segur que si la consulta fos vinculant el límit se superaria.

Marc Guinjoan ha dit...

Aubachs, sí que hi vam pensar en el fet que pogués haver anat a votar més del 70% de la població. De totes maneres, vam agafar com a referència el que són denominades com a "eleccions de primer ordre", on se suposa la màxima participació, i en aquest cas, era del 70%.
És probable (però difícil de dir en base als referèndums vinculants que s'han fet fins ara a Catalunya) que en el cas de celebrar-se un referèndum sobre la independència vinclulant la participació fos més elevada, arribant fins i tot a un 80% com tu apuntes en el teu blog. Cal però que tinguem present que a Arenys de Mar -probablement per la dispersió de la població- la participació sempre ha estat més baixa que a la resta de Catalunya. En aquest cas, un 80% de participació em semblaria extremadament elevada. Quan tingui un moment faré la projecció amb un 80% de participació, a veure si en cara queda per sobre del 50%.

Miquel, ahir a la nit vaig llegir l'AVUI i vaig veure que en Sostres donava unes dades semblants a les nostres. I és que ja se sap, molt original tampoc no és fer projeccions de què hauria passat si hagués votat més gent... estava cantat que més d'un ho faria!

ISB ha dit...

Marc, em sembla un correcte argument, no conec les característiques ni d'Arenys de Munt, ni d'Arenys de Mar tampoc ;)

Jo vaig fer fa un cert temps una projecció per tot Catalunya segons diferents criteris i en el supòsit més elevat donava una participació del 76% (eren dades d'enquesta), o sigui que la cosa podria anar per aquí com també apuntes, de fet.

Albert Guilera ha dit...

Les vostres dades són molt interessants però en un referèndum d'autodeterminació autèntic, amb el cens electoral real, és adir majors de 18 anys amb ciutadania espanyola, es depassaria el 85%. Fixeu-vos què va passar a Montenegro (86%), a Quebec(93,5%), o Lituània (84,74%). No crec que un tema tan seriós deixés gaire gent indiferent.

Marc Guinjoan ha dit...

Albert, és probable el que comentes però s'hauria de veure molt bé quin és el % de vot habitual en les eleccions legislatives d'aquests països que han celebrat referèndum i mirar si efectivament ha augmentat o no en el referèndum.
A mi però el 85% que tu comentes em semblaria excesivament elevat, i especialment pel cas de Catalunya, on la participació sempre ha estat manifestament baixa. Fer especulacions però amb temes com aquests sempre és complicat; sobretot si, com és el cas, no hi ha a la vista un referèndum vinculant sobre autodeterminació, i és difícil saber quina és la postura sobre aquest tema de totes aquelles persones que simplement -i per estrany que ens sembli- no s'han plantejat mai aquesta pregunta.

Rocaberti ha dit...

Si l'extrapolació la fem a partir de les dades (mitjanes) de les consultes del 13D, què sortiria?