dijous, 30 d’abril de 2009

Un ciutadà, un vot (II)

El diputat del PSC-CPC, Toni Comín, deia fa uns dies a una entrevista a El Singular Digital el següent: "En l'era d'internet i el TGV, la proporcionalitat d'un home i un vot no és discutible. En aquest punt tots els partits s'han de sacrificar una mica. Si algú perd, perd molt poc, en canvi s'evita la confusió de que qui té més vots no tingui més escons. No estem davant d'un problema de partits, sinó davant d'un problema sistèmic".


El fenomen a què es refereix Comín pot ser analitzat des de diverses perspectives. Mirem si el què diu és congruent.


Una de les condicions necessàries perquè una democràcia pugui ser qualificada com a tal és la satisfacció del principi d'"una persona, un vot". No obstant això, en la gran majoria de països del món, aquest principi es respecta formalment –cap ciutadà té més vots a la seva disposició que la resta-, però no empíricament: l'exemple català, de nou, és clar: un escó a Lleida és més fàcil de guanyar que un escó a Barcelona. Necessites menys vots per un mateix diputat. En terres lleidetanes, en termes de representació parlamentària, el vot té un valor superior en més del doble al d'un de Barcelona.


Ja vam veure fa uns dies que aquest fenomen (en l'argot politològic anomenat malapportionment) és comú. Per tant, Comín no l'encerta del tot. La majoria de països del món intenten equilibrar el principi una persona-un vot amb el principi de representació territorial.

En l'Informe sobre l'estat de la democràcia a Catalunya, el professor Ignacio Lago (de la UPF) calcula si en les eleccions autonòmiques els diputats es reparteixen de forma "desigual". El gràfic següent ho mostra:
Segons es pot veure, Canàries és on la desviació és més alta. Un 34% dels seus diputats autonòmics no es reparteix proporcionament a la població dels districtes. A Catalunya aquesta xifra és de l'11%.

Així doncs, és difícil donar-li al diputat de CPC tota la raó. Pocs països del món compleixen absolutament el principi d'un home, un vot.

Rebutgem, doncs, les seves paraules?

No del tot. Comín es passa de llarg, perquè complir el principi un ciutadà-un vot és gairebé impossible, però va pel bon camí. En un estudi recent, Samuels i Snyder mostren com el sistema català estaria situat entre els quinze països amb una desviació proporcional més gran (en una mostra de 78 parlaments). En l'estudi s'ubicaria just per sobre d'Espanya i només superat, entre els europeus, per Islàndia. És a dir, per dir-ho clar, és un dels que donaria més pes a les zones rurals (les menys poblades).

Elements de debat necessaris si algun dia algú decideix fer la Llei Electoral Catalana. Aquesta és una qüestió crucial. No es pot aixafar les zones menys poblades ni exigir un gran sobreesforç a les més poblades. Però la situació pot canviar si en un termini mitjà es concedeix el dret de sufragi actiu als immigrants estrangers. Atès que la majoria viuen a Barcelona, el problema s'accentuaria més. I segurament la desigualtat en la influència individual del vot en els districtes arribaria a nivells difícilment justificables.

(Fa un temps vam publicar això, que anava en el mateix sentit).

10 comentaris:

David ha dit...

L'equitat en el tractament del vot dels ciutadans, amb independència del lloc on visquin és una variable a tenir en compte en el disseny d'un sistema electoral, però no és l'única. I per descomptat gairebé cap institució del món amb una única càmera compta amb un sistema purament proporcional. Les úniques excepcions són països o regions extremadament homogènies des d'un punt de vista d'ubicació espaial o de composició ètnico-social.

Respecte de la proposta en concret dels CpC i la seva ILP aquestes ja es desacrediten soles. Hauria tret algun escó CpC si el sistema electoral fos un altre, per exemple, amb llistes obertes?

Toni Rodon ha dit...

A mi el què em sorprèn és que CPC es dediqui a recollir signatures per fer una nova llei electoral. Diuen que és per promoure l'interès ciutadà. No em sembla malament, però ho veig difícil en un tema complicat com aquest. A més, si no vaig errat, només es necessiten dos grups per fer una comissió. Gairebé tots tenien al programa fer una nova llei electoral. Per què no s'espavilen, doncs?

menut ha dit...

stic absolutament en contra d'una persona/un vot. Per què? PRou centralisme que hi ha ja a Catalunya, què passarà quan només calgui convèncer els Barcelonins per aconseguir la Generalitat?

Estic d'acord amb que a Barcelona hi ha més gent, per tant s'ha detenir més en compte. No ho nego pas. Però tampoc hem de fer un sistema que, per sistema, oblidi als que vivim a fora.

Anònim ha dit...

Crec que ens hem de deixar d'orgues i dir les coses pel seu nom. Aquest sistema serveix per a dur a terme el sistema que hauria de ser i no és.

M'explico. Als països normals, qui vota ho fa des d'un punt de vista de coneixement del país. Per tant, el que hauria de ser: vota però demostra que ets un ciutadà (que pagues impostos, que saps on vius i la llengua del país) doncs ha acabat sent això.

El que no pot ser és que un senyor que acaba d'arribar de fora i no coneix res, ni respecta res, voti. Quan dic fora, em refereixo a fora de Catalunya. Si vol votar, que demostri que sap on és i què s'hi fa a Catalunya. Aquesta vara de mesura també s'hauria d'aplicar amb els ciutadans de Catalunya.

Per tant, abans de canviar això de una persona un vot, canviem això dels vots d'aquells que tenen drets sense complir llurs deures.

A.Orte ha dit...

Anem a pams. Estic d'acord amb la lectura del debat que es fa des de fora de Barcelona (jo he estat empadronat fins fa poc a les comarques de Tarragona). També estic d'acord amb el comentari del David, amb una excepció. Si bé l'heterogeneïtat geogràfica és un element de correcció de la proporcionalitat hi ha formes mixtes, similars al cas alemany, de repartiment directe d'escons.
Respecte el Toni, efectivament és un tema tècnic on difícilment es pot opinar sense tenir clares les possibles alternatives i variables en joc (sistema d'elecció, tamany dels districtes, fórmules d'elecció, llista oberta/tancada, etc).
Per últim, crec que durant els darrers anys el debat electoral s'ha centrat en la legitimitat de la llista amb més escons dirigit per l'oposició. Abans l'oposició, en aquell cas PSC, treia el tema de la proporcionalitat. Tots dos debats són igual de legítims i no són tractats per l'opinió pública d'igual forma. El fet que els perdedors de les eleccions ho treguin(abans PSC i després CiU, encara que sigui a efectes d'outcome) demostra que cal una llei electoral que tanqui qualsevol dubte en l'horitzó.

bacus ha dit...

a barcelona no tots votem psoe i no tots volem que es morin de gana les zones despoblades igual que en un poblet hi ha gent que vota psoe o el PP.

Jo estic a favor de la província única pq és just. El territori és catalunya i el seu únic parlament no la província X.

us heu deixat de esmentar el que acostumen a proposa la gent de ciu que és la de circumcripcions petites.

jo penso que això fomentaria del bi-partidisme ja que tot el pastís se l'emportaria el psoe o ciu a no ser que el diputat d'un partit petit fos extramadament bo.

penso que la millor manera és la província única i llistes obertes ja que és just i dona opció que a partits petits tinguin la representació acord amb els seus vots, ja que seran pocs però tenen el mateix de tenir els seus diputats.

El que proposa ciu és fragmentar el vot i que li passi com a IU que té 1 diputat i li correspondrien 15 amb els numeros a la ma. O al pp-psoe que els en hi sobren uns 10 a cada u.

si cal poden fer que el president sigui escollit en dues voltes però al parlament 1 persona 1 vot.

I per una persona entenc que tingui el passaport "català".

sobre això de comparar-se amb altres països sempre pots mirar el que t'interessa, a alemanya no tenen límits de velocitat a les autopistes i a holanda la herba és legal. Segurament preferireu comparar-vos amb frança que és il.legal i van a 110 amb autopistes de pagament algunes públiques.

bacus ha dit...

un exemple i no em vull enrotllar més:

parlament britànic 2005

partit laborista amb el 35% del vots té majoria absoluta.

A mi em sembla profundament injust i poc democràtic.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_al_Parlament_del_Regne_Unit_de_2005

Anònim ha dit...

Una pregunta, el pensamiento policamente correcto es "un hombre un voto" pero viendo como pueden cocinarse los resultados puedo intuir que el que marca las reglas puede predefinir el resultado. ¿No sería mas adecuado un sistema de Cortes como el que habia antes de la Nueva Planta, adecuando los elegidos a la estructura social de hoy en día? (sindicatos, colegios profesionales, ayuntamientos, asociaciones de vecinos, etc).

Toni Rodon ha dit...

Bacus, el principi una persona, un vot, no es compleix gairebé a cap país. Com dic al post, crec que la millor opció és buscar una combinació de les millors alternatives possibles, tot garantint la representativitat territorial i el principi una persona-un vot.
Anònim, el què dius no és pas descabellat. Però la democràcia es fonamenta en el principi del vot, que és individual. De fet, el vot és el mecanisme més igualitari que existeix. En canvi, la participació d'organitzacions o entitats diverses és esbiaixada i introdueix nombrosos problemes de representativitat (a part dels morals...).

Anònim ha dit...

El que encara entenc menys de Comín, és que demani que qui guanya amb número de vots hauria de treure més escons i contràriament neguin a aprovin la legimitat de formar govern a qui menys escons té (i normalment menys vots) segons al bàndol que ells estan. Parlo de Vilafranca del Penedès i del Parlament de Catalunya.

Personalment crec que la terriotialitat ha de ser un valor a tenir en compte, i aquest sentit, les vegueries encara haurien de representar un esbiaix major.