diumenge, 19 d’abril de 2009

La bola de vidre de Carretero

Carretero ha proposat crear un nou partit per al 2010. La notícia, anunciada dissabte al matí per l’Avui, ha remogut de nou les files d’ERC, pacificades un dia abans amb la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira de presentar-se de nou com a candidat del partit. El líder de Reagrupament ha declarat que volia crear un nou partit basat en dos eixos: en l’independentisme transversal i en l’oxigenació de l’activitat política.

Els lectors d’aquest humil bloc/g ja saben que ens apassiona la política ficció. Ens hi endinsarem de nou. La pregunta, doncs, és evident: Quin suport podria obtenir un partit eventualment liderat per Carretero?

Aquest estudi prospectiu es basa en un càlcul senzill d’extrapolació. Hem calculat a partir del sistema d’Hondt quins serien els diputats que aconseguirien cadascuna de les formacions polítiques a les eleccions del 2010. El percentatge de vot és el mateix que el de l’any 2006.

I quin suport obtindria el partit “carreterista”? Sabem que el 27% de la militància d’ERC va donar suport a la candidatura del líder de Reagrupament a les eleccions internes del partit.

Aquest és el nou panorama que s’aconseguiria:


*Partit nou liderat per Carretero



No obstant això, toquem de peus a terra. Convé fer diverses consideracions:

1) La militància sempre és més radical ideològicament que els votants d’aquell mateix partit. Assumir que el 27% dels militants sigui el 27% dels electors d’ERC seria erroni.

2) Els votants apliquen el “vot estratègic”. Davant d’un nou partit, l’electorat preferirà partits que els puguin assegurar més representació i possibles formacions de govern.

3) Les preferències polítiques han canviat des del 2006 i això reconfiguraria tot el panorama.


4) Finalment, el pitjor escenari per ERC podria ser el de la interpretació negativa per part del seu electorat (el votant potencial i el real). Aquests individus, veient que el partit es mou d’una crisi a una altra, decidirien quedar-se a casa o optar per altres formacions més petites (com aquesta).

Sigui com sigui, la política, com deia Groucho Marx, és l’art de fer un diagnòstic fals i d’aplicar després remeis equivocats. Per tant, deixarem de fer diagnòstics esbiaixats. Almenys fins la propera escissió...

10 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Per cert Sílvia, també pot ser que els votants d'ERC vagin en la línia del què avui ha dit Ridao: que vegin el partit unit i amb els problemes arreglats... Qui sap!

aubachs ha dit...

Caram amb els marxistes...;)

Dos comentaris/afegits, per contribuir a la confusió:

a) els militants són més radicals que l'electorat. ok. però el concepte de radical és relatiu; i si el debat es planteja en uns termes diferents de radicalitat? és més radical la postura de RCat respecte la secessió unilateral vs. la postura d'erc que ha 'abandonat' el programa amb el que va experimentar un fort increment electoral?
b) el posicionament ideològic de RCat (menys 'radical' en tant se sitúa més al centre) pot coincidir més amb l'electorat potencial/passat d'ERC?

els dos eixos poden tenir efectes contradictoris fins i tot, així que em penso que he aconseguit no contrubuir positivament al debat...

Sílvia Claveria ha dit...

L'elecorat normalment tendeix a quedar-se amb la línia oficialista, em referia a això. D'una altra banda, no en sé gaire sobre les bases en què es construirà el nou partit. Potser es converteix en "la casa gran de l'independentisme" i suma posicions nacionalistes d'altres partits (CiU),ves a saber...

Toni Rodon ha dit...

Aubachs, bona apreciació. Ara podríem mirar les pàgines webs dels partits i comptar les vegades que diuen la paraula radical :P

Estic d'acord. És una paraula que a mi no m'agrada i es fa servir a la babalà sense pensar gaire bé què vol dir.

Carlos ha dit...

Petita aportació: ERC és un partit amb una història i un romanticisme al darrera que no passa desapercebut. És el partit de Macià i Companys. Molts dels que van apostar per Carretero -de fet, jo ho vaig estar pensant molt seriosament- de cap forma abandonaran el vaixell d'ERC. Com a mostra el PI de Rahola i Colom.

Anònim ha dit...

Totes les enquestes diuen que CIU puja i molt i que el PSC atesa llur anticatalanitat baixa. No recollir això a l'enquesta és follia i poca capacitat d'anàlisi.

Sílvia Claveria ha dit...

Exacte, hi ha poc de verídic en aquestes dades. Qui s'ho prengui com un anàlisi també és foll. Si més no, és un possible però improbable escenari.

Anònim ha dit...

ES CLAR CON L'AIGUA, ELL NO PARLA D'UN ALTRE PARTIT, QUINA DERIA¡ ES TRACTA DE MOVIMENTS SIMILARS A "CIUTADANS PEL CAMBI". PROU DE DEMAGOGIES¡JUGANT AMB BCN.

Anònim ha dit...

I qui digui "un anàlisi" enlloc d'una anàlisi també és foll. ;)

Anònim ha dit...

No juguemos a ciertos análisis que no aportan nada.
Cuando el independentismo ocupe el centro, izquierda y derecha, ( mayoria social), seremos independientes.
¿Acaso alguien se cree que CDC no cambiaría su discurso si en sus encuestas internas esa mayoría deseara la independencia?.

Es cierto que si no tuvieran tanto que perder apostarían por la independencia.
Lo de Carretero no funcionará. Su propuesta es de un gran infantilismo en una sociedad muy compleja. Solo un derbordamiento democrático puede conducirnos a la independencia y una vez más para ello se necesita una mayoría social que solo la ven los que no quieren ver. La esperanza no es un método.
¿Podemos salir de la "gabia"? Seguro¡¡