dimecres, 8 d’abril de 2009

El biaix de participació en el sistema electoral espanyol

El darrer número de la REIS (número 126, abril-juny) em publica un article que vaig escriure en el marc de l'assignatura Electoral systems del Màster en Ciències Polítiques i Socials (web). D'això ja fa més d'un any. En tot cas, fa il·lusió poder aportar el teu granet de sorra a aquesta platja oceànica que és la ciència política. Deixeu-me que comparteixi el què vaig fer i, sobretot, les crítiques i limitacions que li veig a la investigació.

El meu argument principal era demostrar que el sistema electoral espanyol tenia un biaix de participació. M'explico: la literatura ha demostrat que els sistemes electorals tenen quatre grans biaixos: el prorrateig, la distribució geogràfica del vot, l'efecte de variància i el biaix de participació. D'aquests sabia també, abans de la investigació, que el sistema espanyol té un problema de prorrateig. Aquest biaix es refereix al fet que el preu de l'escó no és el mateix a les diferents circumscripcions. El típic exemple: un diputat és més fàcil d'obtenir a Lleida que a Barcelona. Necessites menys vots per obtenir un mateix diputat (si voleu més informació sobre el tema, el Kanciller en va parlar i nosaltres, fa uns dies, també).

Sabia també a priori que el sistema electoral espanyol es va manipular per afavorir els interessos de la UCD (l'anomenat "biaix conservador"). Això pot semblar sorprenent per algú, però és un fet que sona força obvi i, no només això, sinó que ha estat demostrat qualitativament i empíricament. De fet, als països en els quals la democràcia comença a néixer, en termes generals, i si el partit que lidera la transició té una posició forta (com en el cas de la UCD de Suárez), el sistema electoral es dissenya en benefici propi. L'objectiu és no perdre el poder quan arribi la democràcia. A l'Estat espanyol memòries de polítics i estudis diversos ho demostren. "Encara no sé qui, però guanyarem", va dir un ministre del moment.

Quin era el biaix que la UCD va introduir? Donar més pes a les zones rurals, on sabia que tenia més força que a les zones urbanes (dominades per socialistes i comunistes). És a dir, li era més fàcil aconseguir un escó al camp que a la resta de partits: allà on el votaven (a les zones rurals), els vots que necessitava per guanyar un diputat eren menors que els que necessitava a les ciutats. Quin era el meu argument? Jo esperava trobar que el sistema electoral espanyol també s'havia dissenyat amb un biaix de participació. Com funciona aquest biaix? Un gràfic ens ajudarà:

En el districte c1, el partit A guanya, i en el C2, guanya el B. Quina és la rellevància, doncs? La participació electoral. Si un partit pogués triar, es situaria en la posició de B. Amb menys vots (menys participació), guanya el mateix nombre d'escons. Això implica que, per exemple, els partits hagin de gastar menys recursos en mobilitzar l'electorat. De forma crua: què guanya el partit si vota el 70% de persones, quan amb el 50% ja guanya el mateix nombre d'escons? En el gràfic, el partit A està en desavantatge perquè necessita més participació (70%) per obtenir els mateixos escons que B (50%). Hi ha un biaix.

La meva idea anava en diverses direccions: 1) Atès que en districtes petits l'abstenció és gairebé dos vegades més alta, ha d'existir un biaix de participació. 2) Donat que UCD estava sobrerrepresentat a les zones rurals, esperava que fos en aquestes zones on l'abstenció fos més alta. A menys competitivitat, menys participació.

La meva idea, doncs, era que, a més del biaix de prorrateig (explicat abans i demostrat àmpliament), el sistema electoral espanyol tenia un biaix de participació (la meva contribució). És a dir, que el guanyador no només es veia beneficiat perquè el "preu" de l'escó li sortia més barat, sinó també perquè el "preu" en termes de participació era també més baix.

La satisfacció per part meva dels resultats finals, però, ha estat parcial.

Primer, perquè en la literatura no hi ha res que es refereixi a la participació. Molts actors participants en la transició asseguren que esperaven més abstenció a les zones rurals. Però no deixa de ser una intuïció dir que aquest biaix va ser introduït deliberadament (com sí que va passar amb el de prorrateig). El biaix s'esperava, però no queda clar si es va "buscar".

Segon, el biaix certament apareix el primer any (ajuda a donar la victòria a UCD) i desapareix en la resta, a excepció dels anys de victòria popular. Segons el model que presento, en els anys de victòria del PP, l'abstenció va ser important a l'hora d'explicar la seva victòria. És a dir, a més abstenció, el "sistema" actua de forma més favorable vers el PP.

Amb tot, és important assenyalar que aquest biaix existeix i que, sobretot, pot reproduir-se en un futur. Per exemple, en el 2008, eleccions que no vaig analitzar i que de seguida que tingui les dades us les explico.

3 comentaris:

Marc Guinjoan ha dit...

Moltes felicitats un altre cop!!
En el món de la ciència la tasca és explicar els resultats del que s'obté, en cap cas el que es pensa, que passa a ser completament irrellevant -allò que alguns cops hem definit com a "politiqueig", per diferenciar-lo de la politologia. Per això aquest article em sembla d'un gran atreviment i d'una transparència digna de ser ressaltada.
En recomano molt la seva lectura! ja me'l vaig llegir en el seu moment però sens dubte ara hi tornaré!
apa, molt bones vacances pels blocaires i els visitants del pati!

Toni Rodon ha dit...

Seguint la conversa de l'altre dia, podríem aprofitar per obrir un "pati descobert of knowledge" :P

aubachs ha dit...

felicitats, toni, pel fons i pel to...