dijous, 16 d’abril de 2009

La insuportable lleugeresa dels estudis de Ciències Polítiques i de l'Administració

En una conversa informal al despatx amb Kanciller, company d’aventures doctorands al pati descobert i els seus voltants, abordem un debat particularment clàssic de la Ciència Política: Per què serveix?. Li confesso la preocupació creixent que em produeix la meva manca de capacitat d’anàlisi, previsió i comprensió de la Política. I acordem que, malgrat el nivell que els rànquings atorguen a la nostra estimada facultat, els resultats obtinguts en aquest sentit després de cursar-hi estudis de polítiques són minsos, per no dir depriments. Malgrat tot, només cal observar qualsevol tertúlia mediàtica per veure que la presència de politòlegs és gairebé nul·la, i adonar-nos-en que no és un problema dels estudis sinó de la disciplina en general. La ciència, i l’art, de l’anàlisi polític en aquets país sembla ser que és feina dels comentaristes polítics i no pas dels politòlegs.


Més enllà de si això ha de ser així o no, a mi tot plegat em recorda a un parell de lectures recents de Parekh i Berlin. A la primera Parekh alerta del monisme moral que duen incorporat no només molts “ismes” injuriats (marxisme, fonamentalisme, nacionalisme) sinó del mateix liberalisme polític, presentat com el defensor del pluralisme de valors. A la segona Berlin alerta del determinisme que sol dur als pensadors (i científics socials) a cercar una suposada inevitabilitat històrica subjacent per explicar les coses del present, ja sigui una estructura, una divinitat, una força tel·lúrica o, ves per on, un mecanisme causal.


Si estudiar ciències polítiques hagués de consistir exclusivament en formar-se per analitzar, preveure i comprendre la Política potser caldria fer més cas a Parekh i Berlin. Abandonar el camí de la infinita cerca de la inevitabilitat històrica i començar a explorar nous camins que ens ajudessin a fer aquesta tasca. Potser així, d’una vegada, discutiria amb el conserge tenint la certesa que, com a mínim, seria capaç d'afegir alguna coseta a les seves dissertacions polítiques, sempre més adients, informades i encertades que les d’un mediocre doctorand, servidor de vostès, però, en fi, i si no és aquesta la tasca del politòleg i sí que és la del conserge? Qui lo sa?

7 comentaris:

A.Orte ha dit...

1. No us amoïneu... un cop surts a fora, tant de Catalunya, com de l'Estat, es demostra que la UPF no ens prepara malament. I al món "real" (polítiques públiques) la capacitat d'anàlisi precisament és molt superior al d'altres carreres, per no parlar de la formació en mètodes, encara insuficient però molt superior al d'altres universitats.
2. Moltes preocupacions són comunes i les tenen també els enginyers i arquitectes.
3. L'altre tema és si la ciència política, com a tal, és un submón del qual: a) no hi ha prou formació a casa nostra; b) no hi ha prou relació pràctica amb allò que ens envolta i c) interessa algú o bé no cal conèixer-la per entendre la política. Si el que us amoïna és això, el tema és interessant i no tinc una opinió clara. Potser podríem organitzar una taula rodona des de l'Associacio d'Antics Alumnes? A la vostra disposició.

Marc Sanjaume ha dit...

Hola Andreu, espero que en punt 1 tinguis raó, ens consta que la UPF és de les millors facultats de l'Estat en ciències polítiques. Pel que fa el punt 2 entenc que els dubtes existencials deuen ser comuns a moltes professions però em fa l'efecte que la de politòleg hi té una certa propensió. Finalment, em sembla bé la proposta de la taula rodona. Tot i que no sé si se'n podria treure cap conclusió. Personalment em sembla evident que no cal saber res de ciència política per parlar, analitzar i entendre la política. Però, i això és el que volíem dir al post, és estrany que havent cursat la carrera de ciència política la capacitat d'anàlisi de la política que es té sigui tant minsa.

Salutacions.

A.Orte ha dit...

Potser és perquè la carrera és poc política i molt de ciències socials.
És un debat de disciplina poc consolidada, en tot cas. I en això ho comparteixo.

Hi ha disciplines com l'economia que debaten sobre la seva incapacitat de predir (quelcom que tota ciència aspira a fer).

Mantinc l'oferta per debatre sobre aquests temes, encara que no serveixi per tenir conclusions pot ser una excusa per fer xarxa amb politòlegs d'altres generacions i potser d'altres facultats.

Toni Rodon ha dit...

Andreu, a mi em sembla bona idea. Si ho vols posar en marxa, compta amb nosaltres.

Cesc Amat ha dit...

Ah! Els debats de sempre sobre la nostra estimada Ciència Política! Estic força d'acord amb l'Andreu: hi ha raons per l'optimisme! Aquest blog mateix n'és una prova: això que feu està molt bé! I sobre la reflexió del post només un parell de cosetes.

Primer, no em preocuparia massa pel poder predictiu relatiu de les ciències polítiques, parleu-ne sinó amb els economistes aquests dies! El Daron Acemoglu té a la seva web un petit article molt bo sobre l'economia i les seves incapacitats també a l'hora de predir la crisi.

I sobre l'eterna discussió del pluralisme metodològic en CP... deixeu-me provocar, penso que un cert consens sobre jerarquies també és necessari però: no és el mateix una publicació a un APSR que a la REP, per dir-ne dos. I potser a la CP a Espanya li falta la posta en solfa que en Economia es va fer als 70's i 80's quan els Barberà, Calsamiglia, Urrutias i tants altres van tornar després d'haver-se format fora i van enfortir els journals d'economia d'aleshores. Però efectivament la UPF ara té un bon Departament, el millor a Espanya penso, i centres com el CEPC, l'IBEI, la March estan creant programes de postdocs potents.

Bé, no em vull estendre, només acabar dient que el pluralisme metodològic no fa sinó fer encara més fascinant la discplina! Felicitats pel blog i endavant. Abraçada,

A.Orte ha dit...

Ho posaré en marxa, potser per la primera quinzena del juny? Si teniu propostes sobre un model de taller, feu-me-les arribar (si creieu que pot venir algun professor, UPF o d'altres universitats, per exemple).
Salut

Toni Rodon ha dit...

Cesc, no sabia que ens llegissis. Benvingut! Jo sóc més optimista que el company Sanjaume. Tot podria ser millor, es clar. Sí que és cert, però, la bombolla que es crea quan fas els estudis de CCPP. Sembla que no passi res al món exterior!!

Andreu, a mi em sembla bé. En tot cas cal estar atents a la designació del tribunal per llegir les propostes de tesi. Si cau per aquestes dates tindrem un xic de feina... Quant a professors, n’hi ha força de propostes! En parlem!