Sant Jordi 2009

Haguéssim pogut recomenar llibres, però això ja ho faran els periodistes. Avui la ciència política no toca. Us deixem amb un text que parla de l'eròtica del poder i que vaig llegir fa un temps força llarg. A veure qui sap de quin llibre és!

- Doncs et jutjaràs tu mateix – va respondre el rei -. És la cosa més difícil. És molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar els altres. Si arribes a jutjar-te bé és que ets un autèntic savi. - Jo em sembla que en algun lloc del meu planeta hi ha una rata vella. La sento de nit. Podràs jutjar la rata. De tant en tant les pots condemnar a mort. Així la seva vida dependrà de la teva justícia. Però cada vegada li perdonaràs la vida per estalviar-la. Només n’hi ha una.
- A mi no m’agrada condemnar a mort i em sembla molt que m’envaig.
- No – va dir el rei.
Però ell, que havia acabat els preparatius, no va voler entristir el vell monarca:
- Si la Vostra Majestat desitja ser obeïda puntualment, em podria donar una ordre raonable. Per exemple, em podria ordenar que me n’anés abans d’un minut. Em sembla que les condicions són favorables...

Com que el rei no responia, ell primer va dubtar, però després, amb un sospir, se’n va anar.

- Et faig ambaixador – es va afanyar a cridar el rei aleshores.

Tenia un aire de molta autoritat.