Els (anti)antibolonya

Vista la proliferació d’opinadors de tota mena que han decidit especialitzar-se en la crítica als antibolonya hem decidit, en un atac sobtat d’altruisme, facilitar la vida d’aquests professionals de la crítica al moviment estudiantil elaborant un decàleg d’arguments legitimadors.

1) Argumentum ad nauseam: És un moviment "antibolonya", És un moviment "antibolonya", És un moviment "antibolonya", És un moviment "antibolonya"...

La creació d'aquesta etiqueta és relativament nova i opera creant la dicotomia "amb nosaltres" o "contra nosaltres". Així, pel broc gros, s'engloba des de claustrals crítics amb la implementació del Procés (gran novel•la de Kafka) fins a col•lectius anarquistes crítics amb el sistema capitalista, la democràcia representativa i la societat en general. Compta amb una acceptació total per part dels mass media. Evita el debat creant posicions enfrontades.

2) Argumentum ad populum: Són una minoria, no els hi feu cas

No cal tenir cap dada fiable (no n’hi ha). Només cal demostrar l’existència d’una majoria silenciosa que no es manifesta per provar que els antibolonya són una minoria radical. Tan se val que els referèndums fets hagin demostrat que, tot i el biaix del vot, no parlem d’una minoria, tot i que tampoc es pot afirmar que sigui una majoria. En tot cas l’argument és d’allò més democràtic perquè apel•la a la llei de la majoria.

3) Argument de l’Home de palla: Tots aquests tenen una mentalitat totalitària, són marxistes-leninistes

Si tenim en compte que la demanda principal dels antibolonya ha estat la celebració de referèndums i obrir un diàleg sobre el Procés és una crítica pròpia de voluntats maccarthistes frustrades, allunyada de la realitat. En ambients anticomunistes aquesta fal•làcia de l’home de palla pot ser molt útil.

4) Argumentum ad hominem: Són mals estudiants, per tant, no té sentit el que diuen

Observant les declaracions a la televisió d’alguns líders estudiantils costa de creure que els estudiants mobilitzats siguin acadèmicament dolents. En tot cas l’argument sol ser molt útil per desprestigiar les demandes atacant personalment als que les formulen: “segur que aquest les ha suspès totes” (to sorneguer).

5) Argumentum ad misericordiam: Són uns consentits, que es manifestin, pobrets...no en tenen cap culpa.

És un argument efectiu políticament i no només a nivell familiar. Consisteix en posicionar-se en contra de la força policial compadint els pobres estudiants per haver estat consentits per un rector i uns polítics incompetents durant mesos. No obstant, també serveix per demostrar la necessitat de no dialogar amb una colla de nens de papa.

6) Argumentum ad antiquitatem: En realitat el Porcés fa molt que dura i ningú s’havia queixat fins ara enlloc d’Europa, què fan aquests radicals?

Aquest argument no té ni cap ni peus, el moviment estudiantil feia anys que es queixava de les conseqüències del Procés sense obtenir cap mena de resposta institucional ni mediàtica. En tot cas, és molt útil per demostrar que tot plegat és un estirabot sense importància. En cercles acadèmics és el preferit.

7) Argumentum ad crumenam: No els hi feu ni cas, són una colla de pijos

És un argument que sol ser molt sofisticat. Afirma que l’estudiant mobilitzat és de classe mitjana-alta i, per tant, la seva retòrica igualitarista demanant una universitat més accessible és falsa. Oblida, però, que se sol mobilitzar qui pot, no pas qui vol. En tot cas sempre és útil tenir-lo present per si ens trobem un estudiant antibolonya jugant a golf.

8) Non sequitur:

Premissa 1: Si estàs a favor del Procés de Bolonya ets proeuropeu
Premissa 2: No estàs a favor del Procés de Bolonya
Conclusió: Ets antieuropeu

Aquí no cal considerar que molts estudiants mobilitzats han gaudit de beques Erasmus i parlen anglès o francès perfectament. L’important d’aquest argument és demostrar a l’audiència la naturalesa aïllacionista dels antibolonya.

9) Argumentum in terrorem: Si paralitzem el Procés, es col•lapsarà el sistema universitari català

Aquí no cal entrar als detalls de la implementació del Procés. Cal fer un discurs general: això serà terrorífic si fem cas als marrecs. No s’ha d’entrar valorar la possibilitat que el sistema es col•lapsi per una implementació de Bolonya a “cost zero”, o que la formació del personal docent sigui a anys llum del que requereix el Procés.

10) Argumentum Senyor Cuní/ reductio ad Hitlerum: “Aquests antibolonya volen tornar al Franquisme”

Quan ja no queden més arguments es pot fer una condensació de tots els anteriors: apel•lar a la naturalesa essencialment franquista del moviment estudiantil que, com sap tothom, n’és l’hereu més directe.

Per més informació: mirin aquí