Avui al Periódico de Catalunya es publicava la notícia titulada “Teranyines als blocs dels polítics”. En aquest article, el que es posa de manifest és que els polítics que tenen un bloc bitàcola 1) No el renoven gaire, 2) alguns els creen per actes puntuals ( ex. com per les campanyes electorals, o per resoldre els dubtes sobre la proposta d’Ibarretxe), 3) mentre que d’altres volen donar la imatge de blocs propers, quan són en realitat blocs institucionals. 4) A més, la meitat dels parlamentaris de Catalunya no tenen blocs. D’una banda, sembla estrany que el polítics no utilitzin al màxim els instruments que tenen per apropar la política als ciutadans, o fer-la més personal i propera. Sobretot en aquest país, on hi ha diversos estudis que mostren que Espanya és un dels països amb nivells de participació política i social més baixos d’Europa. Autors com Torcal, Montero i Gunther han atribuït aquesta passivitat dels ciutadans a l’alt nivell d’escepticisme, desconfiança i desafecció envers a les institucions i els seus representants polítics. De l’altra banda, la noticia pot ser coherent amb la visió racional dels partits polítics, ja que aquests prioritzaran mobilitzar al seu electorat- per obtenir rèdits electorals-, que apropar-se a la població en general.
Tanmateix, considerem que sobretot el govern i els partits més igualitaristes haurien de fer un esforç per apropar encara més la política al conjunt de la població. Així, afavorir uns nivells de participació més alts, i això de retruc afectaria a la millora de la igualtat del sistema democràtic. Primer, perquè afectaria positivament l’establiment d’agendes socials -paral·leles a les agendes mediàtiques-, controlant millor al govern i ampliant el debat polític. Segon, la participació política a través d’Internet cada cop està creixent més, i aquest tipus de participació dins la participació no-electoral, (si excloem els ciutadans de la fractura digitals, és a dir si només tenim en compte aquells ciutadans que han nascut posteriorment del 1965) és de les més igualitàries. Només sembla afectar-li la variable del nivell d’educació. Així el gènere, els ingressos, la ètnia, el capital social no afecten tant com a d’altres tipus de participació. A diferència del que alguns pensaven, Internet sembla contribuir a unir als ciutadans o que aquests participin més activament a actes no virtuals.
Sílvia.
PD: Cal remarcar que la participació és molt escassa i hem d’anar en compte amb fer segons quins tipus d’afirmació
8 comentaris:
A veure, però llavors els que no estan fracturats digitalment participen segons el nivell d'educació? Que suposo que a la vegada el nivell d'educació està condicionat per la variable de classe, no? Per tant, internet només és un mitjà de comunicació nou i molt potent però en sí mateix no canvia res, o sí?
Marc.
Crec que el nivell d'educació pot ser rellevant però allò més fonamental és la voluntat de participar. Es posava molt d'èmfasi en la capacitat de participació política a través d'internet però em sembla que tot plegat ha decepcionat. la gent que sempre s'ha mostrat interessada en política ara ho té més fàcil però aquells que no tenen interès no el fan servir per participar. En definitiva, la bombolla d'internet en política també s'ha desinflat...
És molt difícil que la família o la classe siguin independents a l'hora de participar en política ( ni en molts d'altres aspectes de la vida). Però, el cas és que havíem trobat que les variables socioeconòmiques no tenien tan pes a l'hora de participar per internet o a través de sms, que d'altres tipus de participació. De totes formes, no ho he pogut mirar per classe perquè requeria un procès molt elaborat, que no he fet. Tot i així, crec que caldria un debat per reformular les categories de classe social, ara les de Golthorpe o Olin -des del meu punt de vista- queden una mica desfasades per analitzar la realitat.
De tota manera, crec que la voluntat per participar està altament condicionat per l'àmbit socioeconòmic que posseixis o t'hagis socialitzat. Però sí que estic d'acord amb tu que, com en el cas de la TV, es dóna la teoria del reforçament. És a dir, els que estan més involucrats també participen més a internet i els que no (seguirant mirant pornotube).
En resum, no crec que internet sigui "la panacea", però algunes variables indicaven més igultat que a d'altres tipus de participació. ( i no descarto que hi hagi un biax pels pocs casos)
Això del pornotube anava per algú? ;)
Disculpe que responda en castellano, doña Silvia, mi catalán escrito es muy incipiente todavía. Debe Vd. ser muy joven, (o muy bondadosa, me inclino por la primera opción), para contemplar con ese grado de utopía a los políticos. Los políticos no quieren acercarse a su electorado, quieren elevarse sobre él, por encima del bien y el mal. Es misión de una sociedad avanzada no dejar que lo consigan.
Por lo demás sigo con mucho interés su blog, y aunque la veo muy pardilla debería prodigarse más, ya que aporta visiones de interés.
Expatriat
En una cosa sí que tienes razón...que soy muy pardilla. Pero intento no parecerlo. Espero que sigas con interés nuetro blog. Saludos expatriat.
En una cosa solo no, tengo que discrepar, suelo tener razón en todo, ;-D.
La humildad en su respuesta dice muy buenas cosas de Vd. Siga así, no haga mucho caso de las críticas y enhorabuena por el blog: el mundo es del que se los que se lo curran!!!
Expatriat
Senyor anònim, no entraré en les "tensions" amb la Sílvia, però sí en una cosa que comentes. Que els polítics es vulguin elevar per sobre el bé i el mal la trobo una afirmació demagògica. Sens dubte molts contribueixen a aquesta fama, però dir-ho a la lleugera sense exemples concrets només demostra una cosa: que tenim els polítics que ens mereixem.
Publica un comentari a l'entrada