dimarts, 26 d’agost de 2008

Ao final, gañou a...

Sonen tambors de campanya electoral a Galícia. Després de 24 anys d’abassegador domini conservador, sembla que el primer mandat del bipartit PSdeG i BNG acabarà abans del previst. Com sol passar, el gir a l’“esquerda” de Galícia va anar envoltat d’èpica (coincidia amb l’aprovació de l’Estatut del 36, amb una revifalla del nacionalisme gallec, amb la recuperació econòmica postprestige...), però tres anys després la il·lusió s’ha esfumat. La batalla entre els dos socis de la coalició ha emergit: fa pocs dies el PSdeG comparava Quintana amb Fraga per instrumentalitzar les festes de la tercera edat. Analitzem les claus d’aquesta etapa gallega:

1) El president Touriño sap que és el millor moment per convocar comicis. És el més valorat i el que té més intenció de vot. No obstant això, i encara que els gallecs semblen eximir la Xunta de tota responsabilitat de la crisis, les urpes de la desacceleració econòmica són imprevistes.

2) El PP ha guanyat tots els comicis gallecs. Malgrat la problemàtica figura de Fraga i la gestió escandalosa de casos com el del Prestige, el feu electoral ha estat considerable. Fraga, però, ja no hi és (o és a un altre lloc) i els socialistes confien que les enquestes acabin fent-se realitat.


Eleccions autonòmiques










3) El caciquisme, fonamentat per una estructura rural sempiterna i el caràcter conservador gallec acostumen a ser tòpics usats per explicar un cert biaix conservador. La situació no és tan visible, però segons autors com José Cazorla (paper), el clientelisme tradicional ha donat pas en algunes zones al clientelisme de partit. Des del principi AP va intentar construir un “partit de clientela” (segons Gunther i Sani). “Les relacions personals van jugar un paper excepcional en el naixement de les seccions gallegues d’AP”, asseguren els autors. Tot i que no s’ha de menystenir el fenomen, el pas del temps, els canvis demogràfics i un cert canvi de mentalitat mitiguen l’efecte del clientelisme que, sigui dit de pas, resulta més mediàtic que real. No perquè no existeixi, sinó perquè aquest és sovint practicat per tots els partits.

4) La reivindicació per Galícia d’un espai de nacionalitat propi apel·lant a la seva condició de nacionalitat històrica. El BNG i el PSdeG comparteixen objectius. Les friccions d’ambdós partits es basen en qüestions fonamentals. El BNG aspira a convertir-se en el CiU o PNB gallec i el PSdeG a superar els populars. La qüestió és enrevessada ja que, tot i que difícil, no es descarta el pacte entre beneguistes i populars.

5) El paper del BNG és fonamental. Asseguren tenir les millors expectatives electorals i els seus conselleiros són dels més valorats. Esperen amb candaletes aprovar els 5.000 milions d’euros que generarà el nou concurs eòlic. Però, ai las! Els socialistes ja han dit que ho volen fer amb un bipartit renovat i amb una Conselleria d’Energies renovables a les seves mans!

El mosaic gallec, doncs, és apassionant. A llarg termini és particularment interessant el quart punt: la reivindicació d’un espai electoral propi. La premsa gallega es trobava aquests dies debatent la data de les eleccions. Sembla que Touriño no les va poder convocar a desig seu, sinó que des de Ferraz se li indicà la data. O almenys això diuen populars i BNG. Així que, ao final, gañou a... ministro!


Actualització!

Malgrat els rumors, Touriño ha descartat l'avanç electoral. Així que, al final, ha guanyat el president. José Blanco s'haurà d'esperar.

Toni Rodon

4 comentaris:

silvia ha dit...

Però com els tots partits poden practicar el clientelisme? És molt fort...

Toni Rodon ha dit...

Dona, potser l'afirmació és feta una mica a la lleugera. El que vinc a dir és que hi ha un determinat estil de governar, no només per part del PP, que tendeix a usar mecanismes clientelars. A Galícia no és pas l'únic lloc que passat però potser pel seu passat i per la seva estructura en algunes zones rurals aquesta possibilitat és més factible.

A.Orte ha dit...

potser és encertat dir que hi ha localisme, que no vol dir que siguin mafiosos, simplement vol dir que hi ha una relativa feblesa del que implica la identificació partidista. òbviament això passa sobretot a les zones rurals, com diu el Toni.
Fa uns anys, quan treballava al món privat, vaig anar a Ferrol a fer un estudi i realment és xocant el canvi en la cultura no ja democràtica sinó en tota la relació amb els poders públics en general. I Ferrol, tot i ser una ciutat en decliu, no és tant rural com d'altres.

Toni Rodon ha dit...

Home, veig que no tothom és de vacances. Ben retrobat Andreu! Així és. No puc fer afirmacions categòriques perquè conec més aviat poc la realitat sobre el terreny, però aquest estiu he pogut veure el que comentes: una cultura política que tendeix a sobrevalorar el paper dels caps, a cooptar l'administració i a usar tècniques un xic autoritàries. Això ha acabat influenciant, com no, als partits. Fent una cerca ràpida per mitjans locals es pot veure aquestes tàctiques clientelars: actes públiques que acaben sent actes electorals, xecs polítics... Evidentment no és l'únic lloc on passa, però potser és el que més coneixem.