dimarts, 19 d’agost de 2008

Destins

Ja estem al bell mig del període estival però aquest any anar de vacances resultarà o ha resultat ser una mica més complicat; ja que els ciutadans estan patint als seus comptes corrents les conseqüències d’una diguem-ne “desacceleració econòmica”. Tot i això, més d’un 50% ha pronosticat viatjar a algun lloc aquestes vacances. Però quina és la destinació vacacional preferida pels ciutadans de l’estat? Alguns estudis (com turespaña) posen de relleu que hi ha una diferenciació, un 46% dels ciutadans de la comunitat de Madrid marxaran a una ciutat costera espanyola, mentre que un 40% dels catalans anirà al estranger. Davant d’aquesta situació ens preguntem quins són els mecanismes causals que expliquin aquesta diferència. Algunes idees: Alguns estudis com el de Francesc Iglesies han posat de manifest que la identitat és un factor estratègic pel desenvolupament turístic. Diuen que la identitat és la base de creació i diferenciació. D’aquesta manera, Catalunya està reconvertint la seva oferta turística cap a la diferenciació del producte amb turisme cultural, ecoturisme, agroturisme, gastronomia...Aleshores els ciutadans catalans o -que consideren que tenen una identitat- anàlogament també busquen un element de consum turístic que tingui un valor afegit, ja sigui perquè esdevé l’element de consum o bé perquè dóna valor afegit a l’activitat turística.
Encara que si mirem les dades, el 77% dels ciutadans de tot l’estat voldrien passar les vacances a l’estranger. Aquesta diferència serà una qüestió identitaria? Serà una qüestió econòmica? Serà una qüestió de coolisme? Estranger no és sinònim de qualitat? Són enquestes mal fetes? S’admeten apostes. Però suposo que estareu a l’estranger...

Sílvia.

4 comentaris:

mercè ha dit...

Doncs... no estem tots a l'estranger ;)
És possible que estem davant una qüestió identitària, els de Madrid busquen la costa que no tenen, però perquè no la busquen fora d'Espanya?
Possiblement em decanto més per l'explicació econòmica. A més, l'entorn i l'economia, en molts casos, van de la mà.
Possiblement hauriem de considerar el tema del coolisme però si l'economia no acompanya, no crec que pugui ser un factor explicatiu molt rellevant.

elpatidescobert ha dit...

Sí, suposo que buscar un clima favorable és una prioritat per la gent que viu al clima hostil de la capital. Això potser no és un tema tan prioritari pels q viuen prop de la costa. Tornem al clima com a mecanisme causal...un clàssic.

Anònim ha dit...

És que els de Catalunya som més cools...

mercè ha dit...

Sembla que anar a l'estranger menys del que ens agradaria, tambés els passa als de fora. Els estrangers també han vingut menys aquest any a Espanya, tot i que Catalunya continua estant la primera del rànquing, ha disminuit.