dilluns, 13 de juliol de 2009

Professor Requejo

La setmana passada el setmanari El Temps realitzaven una entrevista al catedràtic de teoria política de la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo, en el marc d'un anàlisi sobre el present i el futur de Catalunya.

Cal recordar que Ferran Requejo, tan sols 3 o 4 anys ençà era un ferm defensor de l'Espanya federal i plurinacional. Vegem mitjançant amb unes quantes cites extretes de la revista, on ha quedat el seu federalisme:

"Zapatero passarà a la història com a "Zapartero I, El Embustero"

"el camí de l'autonomisme i el federalisme són morts"

"els partits catalanistes han d'avançar en allò que dic l'independentisme en castellà. Cal penetrar a l'àrea metropolitana, a les classes mitjes i baixes, fer entendre que paguen molt més del que reben"

"avui, part del discurs independentista és encara molt primari, poc elaborat i, de vegades, molt sectari"

"cal una estratègia de confrontació. Això vol dir mesures radicals, desobeir agunes lleis. Hem de començar a proposar com a una opció estratègica la desobediència civil"

"estic a favor del consens trasnversal entre partits, i del consens entre forces independentistes, amb lideratges i programes clars -i que es deixin de romanços de grupuscles adolescents- que permetin de crear moviments potents. Les alternatives independentistes, si són sectàries, són condemnades al fracàs"

"jo era federalista, defensava, fins fa poc, una tesi del federalisme plurinacional. Actualment m'he radicalitzat perquè veig que això és inútil. Espanya no té cap interès en federalitzar-se"

14 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

M'heu deixat ben sorprès!

Toni Rodon ha dit...

Nosaltres o ell? ;)

A.Orte ha dit...

Hi ha una cosa on crec que té part de raó:
"avui, part del discurs independentista és encara molt primari, poc elaborat i, de vegades, molt sectari". El cert és que conec molta gent que té allò que diríem "proximitat" pel discurs independentista però no hi acaben d'estar d'acord en el model social que es proclama en determinats ambients.

En tot cas no oblidem que una part important del discurs econòmic de la independència ha estat fins ara classista, en el sentit de centrar-se en determinats empresaris que creuen no necessitar el mercat espanyol. Però alhora és el mateix sector de població on trobem gent que diu defensar una cosa aquí i després diuen una altra quan es tracta de fer negocis.
Per això sembla una bona solució incidir en altres sectors de població que poden tenir una visió més localista i espanyolista dels problemes.

Miquel Saumell ha dit...

Em centraré en aquesta frase de l’amic Andreu perquè al meu entendre es tracta d’un error en el que massa sovint tenim tendència a caure:

“una part important del discurs econòmic de la independència ha estat fins ara classista, en el sentit de centrar-se en determinats empresaris que creuen no necessitar el mercat espanyol”.

Crec que és un plantejament equivocat, al marge de si l’empresari necessita el mercat espanyol o en pot prescindir. La independència de Catalunya no comportaria la pèrdua del mercat espanyol. La política va per una banda i els negocis per una altra de ben diferent. Jo sóc un micro empresari i estic segur que quan Catalunya passi comptes directament amb Brussel·les i pugui prescindir dels onerosos peatges espanyols, si sóc competitiu seguiré venent a Zamora amb la mateixa facilitat o dificultat que em trobo ara, quan els zamorans i els catalans som súbdits de la mateixa corona. Jo feia negocis amb el govern cubà en ple post franquisme, i t’asseguro que allà només manaven els paràmetres dels negocis (qualitat, preu, servei, etc.) i la política quedava al marge i reservada per a les interessants converses de l’hora de dinar amb aquells funcionaris cubans.

Dit això, la transversalitat que propugna Requejo és essencial si es pretén arribar una mica més lluny que a la simple formulació d’interessants teories polítiques reservades als estudiosos del tema.

lidiapeleja ha dit...

oh, que bona la frase:

"Zapatero passarà a la història com a "Zapartero I, El Embustero"

hehehe

bon recull de frases!

PS/ des d'aqui a londres tot això d'explicar què és Catalunya és moooolt pesat (ho sabeu molt millor que jo); Sort que parlant de Barcelona la gent ja la toca una mica més... hehehe

David ha dit...

Vaja...així que em vaig "xupar" tot un curs de doctorat que ara no serveix de res... :s

Bromes apart, i amb el que comentava en Saumell... L'època del proteccionisme va passar a la història. Ara als empresaris catalans no els compren els productes per ser catalans (a vegades a l'inrevés), sinó per ser competitius. De fet, les estadístiques ja mostren que són una minoria els productes "exportats" (entenent com a tals els que surten de Catalunya)que van a la resta d'Espanya. Des d'aquest punt de vista, senzillament, no hi ha arguments.

Dit tot això...arribem al nucli del problema. El meu veredicte és que el discurs independentista triomfarà aquí, però també a Madrid. Fins ara hi havia elements que actuaven de contrapès (polítics, intel·lectuals, afectius...). Però tots aquests vincles han anat desapareixent per totes dues bandes. Al PSC ja li pot anar bé una Catalunya independent i ells manant a l'estil del PRI, gestionant pressupostos, etc, etc. I al PP li pot anar fenomenal treure's de sobre un territori que li impedeix ser la força majoritària a Espanya i que ja dóna per perdut.

Toni ha dit...

Em quede amb la frase que assenyalava lidiapeleja:
"Zapatero passarà a la història com a "Zapartero I, El Embustero"

És tronxant... :D

Salut!

Toni Rodon ha dit...

Andreu, Miquel i David,

L'argument econòmic ha estat fonamental en els darrers anys. Però, com en Miquel, crec que ara funciona al revés del què funcionava. Una altra cosa és que hi hagi gent que faci doble discurs o actes que no s'entenen gaire: estic pensant, per exemple, amb alguns empresaris del sector del cava, que quan ve Rajoy l'abracen per totes bandes, mentre el seu partit ha sigut un dels màxims instigadors del boicot).

Segon tema. "Avui, part del discurs independentista és encara molt primari, poc elaborat i, de vegades, molt sectari". Totalment d'acord. Ara bé. No oblidem una cosa: aquest discurs és minoritari, té poc futur i, sobretot, no governa. Però no ens equivoquem: el que té el discurs sectari per la banda del nacionalisme espanyol és més majoritari, té futur i, a més, governa i ha governat. Per tant, en compte on posem l'atenció del sectarisme!

Toni Rodon ha dit...

Per cert, David, pots intentar que et tornin els diners... xD

Marc Guinjoan ha dit...

Alguns d'aquests comentaris m'han fet pensar en l'apartat "Diuen a Madrid" del diari AVUI d'ahir... us recomano que no us el perdeu:

http://paper.avui.cat/article/opinio/169658/diuen/madrid.html

vaig arribar a pensar que, per extenuació i per tant dolents com arribem a ser els catalans ("es que son tan suyooos") al final ens regalaran la independència. O, alerta!, que no ho diguin només per demagògia. Però vaja, voleu dir que la caverna mediàtica ho faria això?

Roger Ll. ha dit...

Doncs jo de tot aquest text em quedo amb el que diu de que cal una estratègia de confrontació i començar a desobeir lleis. A nivell polític aquesta seria una tasca per la cup, però em penso que de moment nanai de la xina.

aubachs ha dit...

Com que vaig amb retard per absència -m'he estalviat les darreres hores del finançament, mira què bé-, a dies vista:

a) ni el canvi de postura de'n Requejo és sorprenent si s'ha seguit la seva evolució recent, ni -cal tenir-ho també en compte- arriba a una conclusió a la qual altra gent no hagi arribat amb anterioritat. Però tot i així és qualitativament molt important que ho faci així d'explícit.

b) això no treu que, com diu el David; ens podia haver avisat abans de fer els cursos i tota la pesca que vam venir després!! ;)

c) jo crec que té raó en moltes coses (tipus guineu més que no pas eriçó, ja ens entenem...), però Andreu, el que planteges és caracteritzar el tot amb els trets d'una part (ho posa molt bé de manifest en Saumell, trobo, a més des de la seva experiència). Ara bé, que manca elaboració seriosa i sobra sectarisme gallinaci em sembla una veritat com un temple com bé apuntes. Davant això, a qui li interessi el tema ha d'intentar combatre-ho en la mesura de les seves possibilitats.

d) Toni, vols dir que el que cal és un discurs sectari majoritari? em penso que m'he fet un embolic... potser és que los árboles no em dejan ver la foresta! ;)

Toni Rodon ha dit...

haha. No, no. Sempre posant el dit a l'ull tu! :P Em refereia a què, quan s'analitzen nacionalismes o determinats moviments, com que el discurs majoritari és un de determinat, els sectaris sempre acaben sent els mateixos. Òbviament, no estic pas dient que sigui majoritari.

A.Orte ha dit...

Efectivament, quan dic que és una part es pot interpretar que generalitzo destacant els empresaris més temerosos amb les potencials reaccions (sector del cava i similars). No dic pas que sigui generalitzat, el que tracto de dir és que són els que han tingut força mediàtica, per interès d'uns i d'altres, potser. Amb això no estic dient que en aquest sector siguin majoritaris.

Tanmateix opino que tendim a generalitzar tots plegats quan parlem d'aquesta qüestió, quan hom escolta que "els catalans no som espanyols", o "els catalans n'estem farts". La subjectivitat de les interpretacions sobre la generalització dels fets és, per sort, personal i subjectiva. Si en totes les afirmacions hem d'aportar un estudi sociològic em sembla que bona part del que diem als nostres blocs no tindria cap validesa.