dijous, 23 de juliol de 2009

Incomplir l'Estatut, un error estratègic?

La manca de suport mediàtic que tenen les crítiques de CiU al pacte del finançament no està ajudant a tenir en compte la gravetat d’haver incomplert l’Estatut. Aquest fet es manifesta en diversos aspectes però, sense cap mena de dubte, la qüestió de la bilateralitat és cabdal. La mostra de la gravetat d’aquest incompliment és la manca de resposta que ha trobat per part del Govern, que ha rebatut les crítiques de CiU en gairebé tots els aspectes excepte en aquest.

La bilateralitat és un element clau que es contemplava a l’Estatut de manera clara: (Article 210. 1.) La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. (...). Malgrat aquesta claredat l’acord entre el Govern i el PSOE no contempla aquest precepte i considera explícitament que de fet no cal que es reuneixi la Comissió Mixta abans d’arribar a cap acord. Això és el que va succeir dimecres passat amb l’acord del Consell de Política Fiscal ja que la Comissió no s’havia reunit prèviament.

Aquest incompliment planteja dues qüestions preocupants. En primer lloc, és un incompliment d’un text legal que, per tant, queda en paper mullat abans de fer-se pública la sentència del Tribunal Constitucional en un títol tan delicat com el finançament. En segon lloc, la bilateralitat té un element de fons que tampoc pot ser menystingut. Aquest principi significa que les negociacions s’han de dur a terme de manera directa entre els dos governs i no pas de manera multilateral. Saltar-se aquesta forma de negociació certifica acceptar la impossibilitat de negociar un sistema propi de finançament.

Per tot això, la vulneració de l’Estatut pot resultar ser un error estratègic que no s’hagi calculat prou bé. Malgrat que el pacte del finançament podia convenir al Govern català i a la Generalitat per la situació límit a que s’havia arribat cal fer-ne un anàlisi realista. Amb un pacte que no se’n han assegurat les xifres concretes i que contempla uns terminis incerts (que també vulneren l’Estatut) no sembla que es pugui albirar un horitzó gaire prometedor. Malgrat l’alça de diners en termes quantitatius que es dedicaran a les Comunitats Autònomes; per Catalunya qualitativament és un mal pacte ja que queda subjecte a futures negociacions i no concreta les xifres.

Ara, d’una banda, caldrà veure si ERC continua defensant la solidesa d’aquest acord de cara a les properes eleccions; de l’altra, determinar si CiU seguirà apostant fort amb la crítica al finançament i farà propostes sobiranistes com ara la defensa del concert econòmic.

Publicat a Crònica.

7 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Crec que no fas be de barrejar la proposta de pacte de finançament amb la sentència del TC sobre l'Estatut. Les lleis vigents (i l’Estatut, a dia d’avui, n’és una) s'han de complir, des del preàmbul fins a la signatura, sense excepcions. Si jo presento la declaració de renda el 30 de juliol en comptes del 30 de juny estic incomplint la llei i n’hauré de pagar les conseqüències (un recàrrec). Per tant, només pel tema dels terminis crec que la proposta de pacte (que no pacte) s'hauria de rebutjar.

A.Orte ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
A.Orte ha dit...

Article 210... crec que el TC se'l carregarà. En tot cas, la LOFCA és la que fan servir allà i jurídicament està al mateix nivell que l'Estatut. Èticament segurament no hauria de ser-hi (en un estat federal estaria al nivell de la constitució), però l'Estatut és Llei orgànica.

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

De tot això només he entès Chocolate i Motel. Ens ho podries aclarir, siusplau?

Gràcies.

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.