La setmana passada, en el marc del Second Workshop on the Political Economy of Democracy sobre Representació personal i partidista celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona es va presentar un -al meu entendre- polèmic article que presentava una correlació entre el nivell educatiu del país i la demanda de vot personal (entès com a un vot en el qual es dóna més importància a l'elecció del candidat que no pas al partit pel qual es presenta).
Concretament els autors, Paulo Trigo Pereira i João Andrade Silva, citen en el seu article "Freedom to choose MPs in the European Union: Why so Much Diversity?":
"Better educated citizens are more demanding concerning personal vote (...), even taking into account trade-offs that may exist (up to some point) with political fragmentation. (...)Després de sentir la presentació del ponent -per cert, doctor en economia, no en polítiques- amb l'amic Kanciller vam estar comentant que hi havia una manifesta relació espúria amb alguna altra variable que explica el nivell educatiu del país, com podria ser el PIB per càpita, o l'estat del benestar existent.
[L]ower (or non existent) personal vote is in countries where, on average, education systems have, on average a low performance. Average scores on reading, maths and science are significantly lower in the first group when compared with countries in the second and third groups"
En tot cas, què en penseu vosaltres? hi ha relació entre el nivell educatiu i la demanda de vots més personals en contraposició al vot merament partidista?
8 comentaris:
Cultura política, mitjans de comunicació, sistem de partits (...) moltes coses poden estar afectant la forma en la qual els candidats es presenten a la societat i, per tant, la capacitat que tenim per conèixer uns o altres. En definitiva, jo també crec que és espúria, però si teniu algun enllaç m'agradaria poder llegir l'article.
Andreu, efectivament jo també crec que totes les variables que apuntes sens dubte poden estar creant una manifesta relació espúria.
L'article no està penjat enlloc perquè és un working paper per la conferència però te l'envio al correu electrònic. Evidentment faig extensiva aquest oferiment a totes les persones que estiguin interessades en fer-li un cop d'ull (és molt ràpid de llegir!).
De todas maneras, quepa decir que el workshop, quitando esta idea peregrina, fue enormemente interesante y didáctico. Enc ualquier caso, no deja de ser curioso que los artículos de menos contenido teórico y relevancia política fueran precisamente los presentados por economistas (excepción por supuesto, el certero Colomer). Terminan sacralizando tanto el método que el modelo antecede a la empiria. ¡Lástima!
Kanciller, precisament això li comentava al MArc per e-mail, per allò que al final als journals americans on accepten articles de comportament resulta complicat trobar articles substantius, i articles fets per politòlegs.
Respondre això amb tan poca informació pot ser arriscat. Si la selecció de casos va ser al “tun tun”, suposo que “espurieja” per totes bandes. Els mitjans de comunicació sembla una variable candidata (entre d'altres. Guillem Rico tenia alguna cosa escrita sobre això, encara que no crec que comparés entre diferents països. D’una altra banda, és interessant veure com han analitzat el “vot personalista”, ja que a vegades és difícil mesurar si les valoracions personals es deslliguen de les valoracions polítiques.
Sílvia
Deixant de banda les relacions espúries clamoroses, no estic massa d'acord amb l'argument. També es podria dir que els ciutadans més educats s'interessen més per allò teòric i, en canvi, els menys educats els és un debat aliè (fins i tot, podríem dir que són carn de canó de la demagògia). Vull dir que l'argument també es pot girar. Em sembla a mi que arriben a una conclusió abans de testar-la. Tot i això, m'afegeixo a en Pablo que el workshop va estar molt bé (almenys la part que vaig veure jo). Curiós veure també el "tempo" que es donen per fer un llibre... :P
Jo estic en el que diu Toni Rodon, "es podria dir que els ciutadans més educats s'interessen més per allò teòric i, en canvi, els menys educats els és un debat aliè (fins i tot, podríem dir que són carn de canó de la demagògia)" Jo no podria haver-ho expressat millor.
Publica un comentari a l'entrada