dissabte, 6 de juny de 2009

Contradiccions europees

Tot i el resultat de les diverses enquestes, es considera que el Partit Popular parteix com a favorit. Això es traduiria en què el PP obtindria un escó més que el PSOE. Mentre que les altres formacions queden en un segon pla. Però descobrim certes contradiccions relatives a les opinions/ actituds de l’electorat.

En primer lloc, Segons informes del CIS, un 42% dels ciutadans els interessa bastant i molt les notícies relacionades amb la Unió Europea. Però aquestes dades subjectives no es constaten en dades objectives. Així es va observar que el debat televisiu entre els candidats a les eleccions europees que va retransmetre TV3 va tenir molt baixa audiència, 400.000 espectador de la cadena van abandonar el canal català quan va començar el debat, -el Sr. Cuní, va afirmar que havia estat un dels programes presentat per ell que havia batut rècords de baix share-.

En segon lloc, les enquestes del CIS també ens informen que la major part dels ciutadans espanyols –un 72,7%- creuen que les decisions de la UE afecten bastant o molt a la seva vida. És a dir, els ciutadans de l’estat no poden ser considerats naifs, ja que saben que les polítiques que es poden derivar del Parlament Europeu són importants al dia a dia. No obstant, un 61,3% dels enquestats afirma que la seva decisió de vot no dependrà de temes relacionats amb la UE i de les seves competències, sinó d’aspectes relacionats amb la situació política d’Espanya (la contaminació d’arenes electorals). Segurament, propiciat per la campanya electoral dels partits. Des del PP que les planteja com un plebiscit per constatar el desgast de Zapatero, el PSOE com una aprovació a les seves polítiques passant per ERC que lluita per la independència catalana, ICV vol eradicar la crisi interna, acabant amb Iniciativa internacionalista que aboquen per recuperar un procés de diàleg i negociació intern.

En tercer lloc, no s’observa el sentiment europeista molt acusat, només un 29% a Catalunya. En canvi, Carod-Rovira exposa que “hem sentit Europa com una cosa pròpia, encara que fos un amor difícil i sovint no correspost”, és a dir per deixar de banda el centralisme espanyol. Si més no el Parlament Europeu ha donat bones notícies als catalans com el pronunciament a favor de la immersió lingüística o Espanya no fes un ús abusiu de la llei de partits entre altres mesures preses. Sense aquest sentiment cada vegada serà més difícil construir una Europa política.
Veiem que els ciutadans s’interessen i donen importància les decisions polítiques europees, però s’hauria d’estudiar amb més profunditat si aquestes contradiccions són producte la desafecció política imperant, de la desaprovació del model de construcció d’Europa, o d’altres aspectes electorals.