dissabte, 20 de juny de 2009

Eta.sí, Eta.no

A un estudi de Sánchez-Cuenca i Lluís De la Calle es posa de manifest les tendències que el grup terrorista ETA ha seguit des del 1978 fins al 2003, en relació a les seves estratègies, a la selecció de les víctimes i a la localització dels atemptats perpetrats.

Estableixen que hi ha dos tipus d'estratègies en relació als assassinats comesos: 1) Crear una situació insostenible, per tal de forçar a l'Estat a què accedeixi a la independència del País Basc ( ho han anomenat guerra de desgast) 2) Matar a determinades persones perquè deixin de fer determinades accions, amb l'objectiu de controlar a la població basca ( la socialització del patiment). Aquest segon no és un fi en si mateix, sinó que és un mitjà per fer més fàcil la primera estratègia.

La selecció de víctimes al País Basc és un procès molt acurat, ja que és la mateixa societat la que els ha de donar suport. És difícil establir una tendència clara, ja que aquesta selecció de víctimes depèn del lideratge de l'organització i la seva fortalesa. Observem una tendència segons el període analitzat. Es veu que a l'etapa 1995-03 augmenten considerablement els assassinats dels polítics a càrrec de l'Estat, però des de que es va donar la fi de la treva ( 6/6/2007) es tornen a centrar en policies i guardies civils, -si bé només s'han considerat el total de víctimes mortals que sumen 9 casos.




Pel que fa al lloc de realització de l'atentat, l'estudi concreta que una ETA dèbil actuarà a àrees on el control sigui intermig ( el vot nacionalista basc sigui entre el 50 i el 75%), és a dir, que hi hagi unes forces nacionalistes fortes que els hi puguin facilitar informació, però alhora que hi hagi una certa oposició del nacionalisme central, que resulti senzilla eliminar-la. Sembla que és el cas d'aquest últim lloc escollit, el municipi d'Arrigorriaga, on governa el PNV i a les últimes eleccions europees el PNV va obtenir un 35% del vot, el PSOE un 25%, un 15% del vot va anar a parar a II i un 5% a ERC-ARALAR. És a dir, un nivell intermig de suport ( el vot nacionalista basc suma més de 50% però menys del 75%). ETA sembla mantenir una mateixa línia d'actuació en aquest aspecte, encara que el 'comando' més actiu des de la ruptura de l'alto al foc, és el 'comando Bizkaia' ( també conegut com reloj despertador Casio)



Amb aquesta anàlisi superficial hem intentat veure si les estratègies d'aquests últims anys han canviat de rumb. Sembla que hi ha una certa variació respecte a la selecció de víctimes, en canvi, un continuisme a les localitats atemptades. Tot i això, és difícil d'analitzar, ja que últimament amb les desarticulacions dels 'comandos' i el ràpid ascens de les bases als lloc de poder, fa que les estratègies siguin molt més volàtils i canviants.

5 comentaris:

Marina ha dit...

"Sembla que és el cas d'aquest últim lloc escollit, el municipi d'Arrigorriaga, on governa el PNV i a les últimes eleccions europees el PNV va obtenir un 35% del vot, el PSOE un 25%, un 15% del vot va anar a parar a II i un 5% a ERC-ARALAR. És a dir, un nivell intermig de suport ( el vot nacionalista basc suma més de 50% però menys del 75%)."

Un apunt: Esta frase fa quedar el vot nacionalista com a un vot de suport a la violència d'ETA, un tant lleig i supose - i espere - que en la majoria dels casos fals. És un poc atrevit comparar aixina els resultats electorals amb el suport o facilitats que la banda puga tindre. Amb tot, entenc la idea que s'amaga al darrere.

Anònim ha dit...

Segurament m’he expressat malament i el concepte “control intermig” indueix a error. Però quan parlo de “nivell intermig de suport” no em refereixo a ETA, sinó suport a les forces nacionalistes basques. En cap cas vull equiparar tot el vot nacionalista basc a un suport a ETA, entenc que són coses molt diferents. El que volia explicar és que hi havia més probabilitats de que es produís un atemptat davant de situacions on hi hagi una correlació de forces polítiques determinades ( p.e. seria menys probable on la majoria de forces són nacionalistes centrals, o on més d’un 75% de forces nacionalistes basques, -tenint en compte que probabilitats no són deterministes). En tot cas, és un estudi que es podria refutar. Ja intentaré reformular la frase perquè quedi més entenedora.

Sílvia

Marc Guinjoan ha dit...

en tot cas em sorprèn molt el concepte "intermig". Si hi ha un suport d'entre el 50 i el 75% a forces nacionalistes, el suport seria més aviat "majoritari" no??

Anònim ha dit...

Ajà, havia entés la idea. Era simplement apuntar que no quedava bé, ja m'imaginava què voldries dir i què no :p

taronget ha dit...

A mi també m'ha paregut que queda lletja la utilització de vots a opcions contràries a la violència com un indicador de suport logístic.

Dius textualment:
"que hi hagi unes forces nacionalistes fortes que els hi puguin facilitar informació"

A partir d'ahí, tot votant del PNB, EA, Aralar és sospitós de col·laborar amb ETA...