D’ençà que l’economista Ramon Tremosa fou escollit per encapçalar la candidatura de CiU a les eleccions europees, mitjans, opinadors i, com no, politòlegs, es pregunten quin serà l’impacte d’aquesta decisió que, si es valorés en termes mediàtics, ja hauria aconseguit l’efecte esperat. L’acceptació de la candidatura de Tremosa –perfil escollit per CDC i aprovat per UDC- obre la porta a interpretacions de caire intern (s’argumenta que la Casa Gran del Catalanisme vol obrir portes a diferents sensibilitats), com de projecció futura (per les intenses escomeses electorals que hi ha al tombant de la cantonada).
Ignasi Guardans, qui ocupava l’escó europeu fins ara, ha criticat que CDC miri en clau “estrictament catalana” -les eleccions europees no tenen mai “una clau” catalana?- i que el seu perfil pot crear dubtes entre l’electorat. Tremosa és desacomplexadament sobiranista i, en certa mesura, comparteix força postulats amb ERC. Amb tot, la consideració més estesa és que Tremosa ha sigut escollit amb un objectiu clar: prendre vots a ERC.
Fins a quin punt és certa –o pot ser certa- aquesta “OPA Tremosa”?
En primer lloc, convé estudiar –saber- si ERC i CiU “comparteixen” un electorat clar que, per un motiu o altre, sigui susceptible a entrar a un dels dos partits segons bufi el vent. Si s’analitza segons la intenció o el record de vot a un i altre partit, es conclou que ambdues formacions tenen un espai de competició clar. ERC té un 37% del seu electorat en posicions de centre-esquerra i a les posicions “més català que espanyol” i “només català” (veure nota metodològica). A priori (des d’un punt de vista teòric), seria aquest l’electorat més propens a poder canviar de vot.
Aquest 38,3%, però, és enganyós. En segon lloc, convé observar si existeix un electorat que s’identifica invariablement amb els dos partits. Segons les dades, un 10,8% de l’electorat d’ERC se sent proper o molt proper a CiU, xifra que puja fins el 14,1% si incloem aquells votants d’ERC que no se senten ni propers ni distants amb el partit d’Artur Mas. El següent gràfic acaba de concretar-ho. Fixeu-vos que la probabilitat de votar CiU puja a mesura que el votant d’ERC s’identifica amb CiU. Dit d’una altra manera, és més probable que els votants d’ERC votin a CiU com més “simpatia” tenen vers aquest partit. Això pot semblar molt lògic. Però no ho és tant. Primer, perquè hi ha força votants d’un partit que se senten propers a un altre i no l’acaben votant mai. Segon, perquè la proximitat no acostuma a ser una variable que expliqui per si sola el comportament electoral. La clau rau en un doble mecanisme: que ERC sàpiga mantenir els seus votants propers a CiU (que no la “vessi”, per dir-ho sense embuts) i que CiU sigui capaç de captar la seva atenció. En definitiva, la clau per ambdós és: què és més fàcil, guanyar o perdre votants?
Provada la transferència de vots entre ERC i CiU, alguns dubtes es mantenen. Caldrà veure l’efecte del vot útil. Normalment aquest va en detriment d’ERC però a les eleccions europees (poc competitives i, sobretot, poc participades) el seu efecte sembla mitigar-se. També convindrà estar atents als eixos sobre els quals pivotarà el debat públic, sempre dubtós en el corol·lari poc ordenat d’unes europees. Tampoc sabem si votants de CiU (sobretot d’UDC) marxaran del partit a causa de l’elecció de Ramon Tremosa i fins a quin punt sabrà obrir el partit cap a noves sensibilitats.
Amb tot, les dades mostren que vora un 30-40% de l’electorat republicà podria passar a mans convergents (avís per navegants: és una interpretació possibilística, en cap cas una sentència definitiva). Tanmateix, fer prediccions (sobretot, com deia el mestre, quan fan referència al futur) és complicat. L’elecció de Junqueras, a més, complica l’escenari. Les urnes decidiran si l’OPA Tremosa converteix l’espai polític en un monopoli o si, per el contrari, es manté en competència perfecta. Tot i que, com les lleis del mercat, sempre podria haver-hi un cartel...
Nota metodològica: El model probabilístic s’ha calculat amb una regressió logística que, a més, ha inclòs variables socioestructurals. A més, convé assenyalar que les enquestes sobreestimen el record de vot (dades: CEO, 2008).
Article publicat a Crònica.
2 comentaris:
El model és molt interessant, però també ha d'incloure els costos: electorat convergent que pot sentir-se poc representat per un perfil com el que representa en Tremosa (simplificant-ho molt, els que llegeixen La Vanguardia i els encanta anar a veure el Paco Morán). Per tant, pot acabar passant que la jugada no només no acabi sumant, sinó que resti (sobretot també pel contraefecte Jonqueres).
Sí. De fet, avui Unió ha ratificat un candidat que el que vol evitar és precisament això que comentes.
Publica un comentari a l'entrada