dissabte, 17 de gener de 2009

El Salt de les CUP a la política nacional

“La CUP supera l’àmbit municipal i deixa la porta oberta a participar a les eleccions nacionals”. Aquesta era notícia després què aquesta formació política celebrés l’Assemblea extraordinària. Allà es van definir dues ponències majoritàries 1) Els que consideraven “prioritària” la presència institucional de la Cup a nivell nacional, esdevenint un referent nacional 2) i aquells que volien que se seguís estrictament a nivell municipal. Finalment es van decantar per la primera. Això podria desembocar a la participació de les CUP al Parlament de Catalunya, tot i que la mateixa formació apunta que no serà en un futur immediat.

Amb el Sondeig d’opinió de Catalunya de 2008[1], hem intentat dilucidar el perfil de votant de les CUP i d’ERC. Veient si les CUP poden tenir un espai dintre de l’arena política o si haurien de competir amb ERC per arribar a tenir un espai propi a nivell nacional.
Si ens remuntem a les eleccions municipals veiem que el total de vots que van rebre les CUP van ser de 18.522, que són el 0,65% del vot emès, molt poc per establir pautes de conducta entre aquest electorat -sobretot quan es tracta d’un partit que només es presenta a nivell municipal i poden influir molt més els factors locals-. No obstant, podem saber algunes característiques d’aquest votant. Constatem que les CUP aglutinen un vot que alguns han qualificat d’”antisistema”. Alguns punts que poden ser interessants són els següents: En primer lloc, la majoria (42,8%) de votants d’aquesta formació no s’identifiquen amb cap partit, un 35% s’identifiquen amb altres partits extraparlamentaris i només un 10’1% s’identifica amb ERC. En segon lloc, trobem la majoria de votants de les CUP (57%) es posiciona a la categoria de “màxim nacionalisme català” i on un 50% considera que “l’Estat espanyol és un estat del qual el meu país no en forma part”, davant d’un 20% dels votants d’ERC, els quals no són tan extrems en relació al seu sentiment de nacionalisme català. En tercer lloc, un partit molt més sectorial en relació al consum de mitjans de comunicació, llegint l’Avui, El Periòdico ( en català) i El Punt. En canvi, ERC té un ventall molt més ampli, a banda dels abans esmentats se suma La Vanguardia i El País. Per tant, veiem que a les eleccions municipals les CUP van ser un partit més complementari que substitutiu d’ERC.

Ara bé, presentar-se a les eleccions al parlament de Catalunya i obtenir representació pot resultar complicat. D’una banda, és difícil crear-se un espai propi. 1)Encara que l’abstenció és molt alta a les eleccions al Parlament de Catalunya, -recordem que la participació va ser d’un 56,7%-, el perfil d’abstencionista no seria el prototip que votaria a les CUP. Aquest és jove i se sent més espanyol que català o només espanyol. A més, segons la teoria de l’abstenció diferencial, aquesta no està homogèniament repartida i afecta molt més als votants del PSC. 2) Aquells partits extraparlamentaris que podrien ser el cultiu per aglutinar vots a les CUP, no desprenen una ideologia forta d’esquerra independentista, són més aviat partits transversals o centrats en un ítem - com pot ser el Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal, o Escons Insubmisos-. Per tant arrencar el vot d’aquells més desencisats de la política catalana pot ser difícil. D’una altra banda, no em d’oblidar la potencialitat que té la CUP per recollir els vots dels votants d’ERC, ja que sabem que un 55,5% dels votants a la CUP, a les eleccions al Parlament de Catalunya havien votat a ERC. Això probablement doni lloc al traspàs els vots dels votants d’ERC més radicalitzats. Per tant s’haurà de veure com l’Esquerra independentista fa front comú a aquest possible repte.

Sense fer política ficció no podem saber si finalment es presentaran a les eleccions del 2010, ni com ERC gestionarà aquest nou escenari. No obstant, tot i que les CUP fessin el salt a la política nacional, seria interessant que continuessin treballant en una política assembleària i de base, que és el tret bàsic que les diferencia d’altres formacions polítiques.


Article publicat a www.cronica.cat


[1] Base de dades Sondeig d’Opinió de Catalunya 2008, ICPS ( Institut de Ciències Politiques i Socials)

11 comentaris:

A.Orte ha dit...

Hi ha un tema que pot frenar el salt. No conec les bases, però en cas de tenir representació parlamentària m'imagino que tindrien un paper similar a C's.Les bases no acceptarien un pacte amb partits mainstream (tripartit) i no serien necessaris per cap pacte CiU-ERC (per menyspreu de tots dos i per llunyania ideològica amb els primers).
Donada aquesta situació, pot ser un problema intern. Tenir una, dos o tres persones al parlament, amb sou i condicions de treball més que interessants,en una formació política on la jerarquia i l'stablishment s'odia per sobre de tot seria com a mínim perillós per l'estabilitat interna.

Jordi ha dit...

Com vaig comentar-li a en Víctor Alexandre en el seu article sobre els hipotètics sis siputats de la CUP, crec que subestimeu el vot de càstig per Iniciativa.

Salut!

Pratxanda ha dit...

A veure, des de la politologia naïf i amateur, caldria analitzar algunes cosetes.

A) dels 600.000 vots d'ERC del 2004 als 300.000 del 2008, 100.000 han passat al PSC i 200.000 a l'abstebnció. No creiueu que ací hi ha un viver de vots per les CUP. I més entre els votants rebotats i antisistema que entre els ultranacionalistes. Potser aquest defraudats per ERC tenen més possibilittas d'acabar a PRC (o al carretero el dia que es piri)

b) Un 35% dels votants d'ICV-EUiA votarien sí en un referendum d'independeècia. Això son entre 60 i 80 mil votants. Si pensem que la major parts d'aquests es concentren a BCN dona uns resultats propers a C's

c) Hi encara hipodriem afegir gent de la CGT, abstencionistes, etc.

Mireu l'evolució dels socialistes "tomaqueros" holandesos. Que tampoc es volen professionalitzar.

Més gent en qualsevol cas que els d'UDC (1 de cada 6 votants de CiU)

D'altra banda, no es tracta d'entrar al tripartit (CUP no governa enlloc) ni d'impedir una pacte ERC-CiU. Només cal tenir uns escons necessaris per "negociar" llei a llei. Com ho intenten a la vida municipal.

-----

D'altra banda, veieu espai polític per a una aventura de la nebrera en solitari?

Marc Sanjaume ha dit...

Hola, molt interessants tots els comentaris. Crec que aquí s'apunten dos debats diferents.

1) El primer és el que comenta l'Andreu, el debat de les bases de les CUP sobre els efectes que pot tenir presentar llistes a les eleccions autonòmiques a nivell intern.

2) Un altre debat, diferent però a la vegada relacionat amb el primer a l'hora de fer un anàlisi cost/benefici, és el possible èxit electoral que tindria (comentaris d'en Jordi i en (els) Pratxanda).

Sobre el debat (1) comparteixo l'anàlisi de l'Andreu; tinc dubtes sobre si els sectors que donen suport fins i tot a anar a les properes eleccions autonòmiques del 2010 (o abans) coneixen els riscos organitzatius/programàtics que pot comportar.

Sobre el debat (2) prometo un post on hi publicarem un petit anàlisi fet a partir de dades municipals sobre d'on surten els vots a la CUP. Ja us avanço que, a nivell municipal, costa molt veure-hi res gaire clar. I encara menys, veure-hi alguna cosa extrapolable a nivell autonòmic.

Sílvia ha dit...

Seguint la dicotomia fdet pel Marc, jo també estic d'acord al primer debat. Respecte el segon, és molt difícil saber-ho. En primer lloc, perquè és un electorat molt petit, per tant a les enquestes tenen molt pocs casos i això pot desvirtuar molt l'anàlisi. En segon lloc, perquè les enquestes agregades donen una informació molt perillosa, i és molt fàcil caure a la temuda fal·làcia ecològica. A més, totes les variables de predicció de vot es perden. Jo m'he centrat al Sondeig d'opinió i a l'enquesta de la regió metropolitana que ara es fa a tota Catalunya (agregada), per això aquests resultats s'han d'agafar amb "pinces".
De tota manera, crec que seria interessant veure com es concreta el vot de càstig al tripartit.

Pratxanda, d'on has tret les dades del punt A?

Pratxanda ha dit...

Silvia les dades d'esquerra les he tret del Publiscopio de Público. En general, ells i Noxa van encertar bastant els resultats del 2004. A més ho vaig veure repetit a un altre diari, crec que El Periódico.

300.000 e ERC, 100.000 al PSC, 80.000 a CiU i la resta a l'oposició.

estaran els ultraindependentistes que votaríen al PRC o similars (40.000 al senat) i després els qui votin a les CUP. Sense comptar el que puguin robar a ICV. Mireu les dades de Mataró. Crec que la desunió d'ICV i EUiA és un factor de victòria de les CUP.

No ho sé, jo no sé "agregar" dades sociològiques. Només llegeixo diaris.

D'altra banda, admeteu "deberes"?

** Té possibilitats PxC de treure escó a les autonòmiques?

** Hi ha "forat" per a una Nebrera en solitari davant el PP i CiU a les mateixes autonòmiques?

** Amb 8000 vots tens escó per TGN a les autonòmiques. El Juantxisme... hi està gaire lluny?

Marc Guinjoan ha dit...

Pratxanda, deixa'm respondre de manera agrupada les tres preguntes que fas. La resposta, clarament, és NO, i el motiu és el nombre de vots mínims que s'han d'aconseguir per entrar al parlament. Per circumscripcions:

- Barcelona: 3% del cens electoral. En les darreres eleccions, 80.000 vots.

- Tarragona: 18 diputats, llindar efectiu de representativitat 4,02%, 22.500 vots.

- Lleida: 15 diputats, llindar 4,79%, 14.900vots.

- Girona: 17 escons, llindar 4,25%, 20.550 vots.

Creus que algun partit d'aquests pot concentrar aquest percentatge de vot en alguna de les circumscripcions? la clau d'entrada és Barcelona, ja que el llindar de representativitat l'estableix el llindar legal del 3%, i cap d'aquests grups té suficient força en aquesta demarcació per fer el salt!

A.Orte ha dit...

L'espai electoral està saturat, veig molt difícil que ni PxC ni Nebrera tinguin espai.
Quant els estudis demoscòpics, una reflexió. Una cosa és preguntar intenció de vot o fins i tot vot a peu d'urna i l'altre és fer estimacions durant el període no electoral. A major proximitat electoral major contaminació en els votants. I en el cas dels partits petits, per desgràcia, sol implicar un abandonament de les intencions inicials.Un cop, un il·lustre professor nordamericà ens deia que és com valorar les paraules d'un fanàtic d'un esport. Durant la setmana som diplomàtics, busquem equilibri de l'estil "no sé si guanyarem", etc. Quan arriba el dia de partit ens tornem uns fanàtics del nostre equip i ho veiem tot claríssim.
Amb tot, per vendre diaris està molt bé, però en l'actual situació de període sense eleccions no serveix gaire preguntar segons què. Dels que ara diuen que votarien ERC i no CiU, quins no van dir-ho fa 4 anys i van canviar el vot al final? Per tant, em quedo amb els baròmetres de conjuntura en aquest entorn, amb altres problemàtiques que no entrarien en aquest debat.

Toni Rodon ha dit...

Estic d'acord Andreu. Però, en tot cas, d'alguna cosa hem de viure els politòlegs quan no hi ha eleccions... :P
Seriosament, crec que el que comentes sobre els partits petits és cert. Però, encara que no entrin, no cal subestimar la incertesa (qui diria que un xiringuito anomenat c's entraria?) i, sobretot, l'efecte que provoquen. Els "petits" acostumen sovint a estirar el discurs dels partits establerts cap a zones que, probablement, no s'hi haurien mogut. Potser (repeteixo: potser) les CUP farien que ERC alcés el seu discurs nacional. O fins i tot que ICV anés encara més a l'esquerra. En tot cas, jo també veig difícil que entrin. Ara bé, de remoure el panorama ho poden fer perfectament.

A.Orte ha dit...

I tant, esperem que les coses canviïn. Hi ha partits que si presenten una escombra de candidat treurien els mateixos resultats. Si algú anima les campanyes, perfecte. Però els assessors de campanya ho saben, per fer-ho cal no desgastar el missatge. C's ho va saber fer però la seva devallada demostra, entre molts altres factors, que van saber moure l'espai electoral, però ho van fer de forma molt concentrada en aquell període. Jo no conec les bases de les CUP i si fos assessor de comunicació no sé què seria millor, si remoure el missatge ara per garantir lleialtats o esperar el desgast dels altres concentrant esforços en els darrers mesos.

David ha dit...

Al pas que anem a les properes eleccions tindrem un grup mixt prou interessant:

- Ciudadanos /Progreso y Democracias (aquests dos partits són substituts entre ells).
- Plataforma per Catalunya (convergents descontents del discurs del seu partit envers la immigració)
- les CUP (gent que voldrien una Esquerra versió Tardà, per entendre'ns).
- amb una mica de sort, la CORI, que seria el vot obertament antisistema de gent emprenyada amb l'actual classe política.

En altres paraules...un escenari per tremolar (d'ingovernable)... però que hauran escollit els ciutadans...