dilluns, 26 de gener del 2009

La mobilització local dels vots

L’altre dia comentava amb un company la capacitat dels partits locals per mobilitzar el seu electorat en períodes electorats. El seu argument és que el partit amb el qual s’identificava, el PSC, tenia la capacitat de mobilitzar l’electorat a nivell local. Em deia el següent: “El PSC té la capacitat de mobilitzar recursos a nivell “micro”, de fer que la gent s’acosti a les urnes i voti pels socialistes a través d’un contacte directe. A diferència del què fa CiU, que basa el creixement el seu vot en termes més generals (líder, partit...), la clau dels resultats del PSC els trobem a nivell local”.

Servidor va recollir el guant i va decidir comprovar-ho. La millor manera seria fent entrevistes amb persones d’arreu de les comarques catalanes i una enquesta específica per corroborar els resultats. Com que el procediment (i el temps) no és or, he decidit recorre al camp de l’economia.

Els economistes fan servir un anàlisi anomenat shift-share que permet descomposar el creixement (o decreixement) en tres components: el creixement fruit de la tendència nacional, el creixement derivat del bon comportament del sector o el creixement a causa de factors de competitivitat regional. A nosaltres ens interessa el tercer component (shift change).

Perquè s’entengui, posarem un exemple del mateix camp de l’economia. Imaginem-nos que, un cop aplicat l’anàlisi, el component regional del sector de la construcció de l’economia del Maresme té xifres positives i el del turisme negatives. Això vol dir que el Maresme té un factor de creixement derivat del bon comportament de la construcció en relació a la resta de sectors. Per contra, es pot dir que el Maresme no és competitiu en turisme. Per tant, podem afirmar que el Maresme és competitiu en construcció (en termes relatius, en absoluts ja és una altra història...).

Imaginem que els partits són fàbriques de vots (suposició totalment dubtable, tot sigui dit) i que mobilitzen recursos amb l’únic objectiu d’augmentar el nombre de paperets que entren a l’urna el dia de les eleccions. Si el component regional del shift-share al Maresme del PSC surt positiu, vol dir que aquest partit és competitiu en aquesta àrea. Si surt negatiu, el PSC no té un creixement competitiu a la comarca marinera.

Analitzem-ho doncs. Si el meu company l’encerta, esperem que el PSC mostri xifres positives a moltes comarques. És a dir, que el partit sigui “competitiu” a la majoria del territori català des d’una òptica local. Això voldria dir que el partit és capaç de mobilitzar recursos a nivell micro. Al contrari, seguint el raonament, esperem també que CIU mostri valors negatius. Segons la lògica del meu company, CiU hauria de créixer perquè el partit ho fa bé a nivell global però no perquè té forts creixements a nivell comarcal.

És realment així? La resposta és no. El següent gràfic ho manifesta.



De fet, hi ha poques comarques on el PSC sigui competitiu (valors positius): el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Per contra, CiU té més comarques amb un element competitiu relatiu més alt: Alt Penedès, Anoia, Baix Camp, el Garraf, el Maresme, Osona, el Vallès Oriental i la Vall d’Aran.

Tanmateix, a la majoria de comarques les xifres són negatives. Això es pot explicar per la baixa participació que van registrar les eleccions del 2006 i, per tant, per la baixa dels resultats dels dos partits principals (fent un símil econòmic, podríem dir que dos sectors importants tenen un bon comportament però perden ocupació a causa de la conjuntura econòmica, que augmenta el nombre de desocupats).

Un cop fet l’anàlisi, què li puc respondre al meu company? Dues coses: 1) El PSC (almenys recentment) no basa el seu creixement en factors de competitivitat regional (comarcal). CiU tampoc, però en més mesura que el PSC. 2) Tant CiU com el PSC basen el seu creixement o decreixement de vot en dinàmiques globals. És a dir, quan el partit va bé a nivell català, també va bé a nivell local. En canvi, això no es produeix a la inversa: quan el partit va bé a nivell local, no necessàriament ha d’anar bé a nivell global.

Vol dir aquest anàlisi que els partits pivoten en un centre (“sector”) i des d’allà modulen el nombre de vots? Potser sí. Però ja n’hi ha prou de números. Això ja ho deixem per un altre dia.

11 comentaris:

Marc Sanjaume ha dit...

Hola Toni, no n'estic segur d'haver entès el mètode shift-share. El valor per cada comarca que representes al gràfic correspon a una funció del canvi de pes de la comarca en els resultats a nivell autonòmic? O és la diferència entre el canvi de pes i els resultat autonòmic i local?¿

En tot cas pot ser que el vot al PSC funcioni més per dinàmiques estatals que no pas autonòmiques?

Salutacions.

Marc Sanjaume ha dit...

Disculpa Toni, seria l'últim tros de la funció que surt aquí: http://en.wikipedia.org/wiki/Shift-share_analysis

??

Toni Rodon ha dit...

ei Marc! Sí, potser no queda molt clar. Una cosa és entendre-ho i l'altre explicar-ho :P És efectivament l'últim component de la funció que mostres (ara posaré el vincle). El que passa és que l'he suavitzat perquè les diferències interregionals eren massa grans. Espero que així s'entengui millor...:P

Toni Rodon ha dit...

No ho he explicat (ho he trobat sobrer) però aquesta tècnica l'utilitzen els economistes per mirar, sobretot, com es comporta l'ocupació. Així es pot dir, per exemple, si l'ocupació al Maresme en un sector concret es deu al bon comportament de l'economia (primer component), al bon comportament del sector (segon) o a la competitivitat relativa (tercer i més important). He cregut que podria ser interessant aplicar-la a la política :P

He mirat només les dades pel Parlament (2003-2006) i per les darreres al Congrés. Caldria agafar una sèrie temporal més llarga per comprovar que el psc funciona per dinàmiques estatals més que no pas per autonòmiques (a més, hi ha altres problemes com fal·làcia ecològica, direccionalitat...)

L'home del sac ha dit...

És evident que el PSOE no mobilitza ningú amb el contacte directe... el seu vot es basa en una massa inerta que va a votar perquè queda bé i progre votar-los i així eviten que guany el lloc, vull dir el PP. I a sobre alguns encara els voten perquè diuen que és bo per Catalunya!!!
El PSOE és tot pur màrqueting barat... és com el Gran Hermano, que és una merda però molta gent ho mira.

Unknown ha dit...

Tota la vida les sensacions majoritàries d'alguns militants del PSC corresponen a les sensacions que tenen els de la gent de la RMB. Un cop més es demostra les dificultats per interpretar el seu partit en un àmbit més ampli. Quant el comentari de "l'home del sac", sense entrar en les formes, que em semblen discutibles, la gent que vota per inèrcia té igual valor que qui vota per altres motius, inclòs el clientelisme o les promeses falses que tots els partits practiquen. Aquí em sembla que tothom contribueix a la seva manera a que costi mobilitzar, que és el tema del post, no pas el vot en sí.

Toni Rodon ha dit...

Així és Andreu. Subscric el què dius.

L'home del sac ha dit...

Que consti que en cap moment he dit que el vot dels que voten per inèrcia tingui menys valor, ni que sigui més respectable que altres que ho fan per interessos més foscos...

Toni Rodon ha dit...

Deixe'm-ho en què és un vot menys sofisticat...:P

Anònim ha dit...

A VOLTES PENSO, QUE LA GENT NO VOTAR A FAVOR DE..... MES AVIAT CONTRA......
FET ABSOLUTAMENT NATURAL DAVANT L' OFEGADORA MEDIOCRITAT DELS NOSTRES POLITICS.
EL TEU SISTEMA O VALORAR AQUEST FET?.
JUGANT AMB BCN......

Marc Sanjaume ha dit...

Toni, hauràs de fer un shift-share però en termes contrafàctics.

Això és un paper, mínim.

http://www.goear.com/listen.php?v=b6f402e