La mobilització local dels vots

L’altre dia comentava amb un company la capacitat dels partits locals per mobilitzar el seu electorat en períodes electorats. El seu argument és que el partit amb el qual s’identificava, el PSC, tenia la capacitat de mobilitzar l’electorat a nivell local. Em deia el següent: “El PSC té la capacitat de mobilitzar recursos a nivell “micro”, de fer que la gent s’acosti a les urnes i voti pels socialistes a través d’un contacte directe. A diferència del què fa CiU, que basa el creixement el seu vot en termes més generals (líder, partit...), la clau dels resultats del PSC els trobem a nivell local”.

Servidor va recollir el guant i va decidir comprovar-ho. La millor manera seria fent entrevistes amb persones d’arreu de les comarques catalanes i una enquesta específica per corroborar els resultats. Com que el procediment (i el temps) no és or, he decidit recorre al camp de l’economia.

Els economistes fan servir un anàlisi anomenat shift-share que permet descomposar el creixement (o decreixement) en tres components: el creixement fruit de la tendència nacional, el creixement derivat del bon comportament del sector o el creixement a causa de factors de competitivitat regional. A nosaltres ens interessa el tercer component (shift change).

Perquè s’entengui, posarem un exemple del mateix camp de l’economia. Imaginem-nos que, un cop aplicat l’anàlisi, el component regional del sector de la construcció de l’economia del Maresme té xifres positives i el del turisme negatives. Això vol dir que el Maresme té un factor de creixement derivat del bon comportament de la construcció en relació a la resta de sectors. Per contra, es pot dir que el Maresme no és competitiu en turisme. Per tant, podem afirmar que el Maresme és competitiu en construcció (en termes relatius, en absoluts ja és una altra història...).

Imaginem que els partits són fàbriques de vots (suposició totalment dubtable, tot sigui dit) i que mobilitzen recursos amb l’únic objectiu d’augmentar el nombre de paperets que entren a l’urna el dia de les eleccions. Si el component regional del shift-share al Maresme del PSC surt positiu, vol dir que aquest partit és competitiu en aquesta àrea. Si surt negatiu, el PSC no té un creixement competitiu a la comarca marinera.

Analitzem-ho doncs. Si el meu company l’encerta, esperem que el PSC mostri xifres positives a moltes comarques. És a dir, que el partit sigui “competitiu” a la majoria del territori català des d’una òptica local. Això voldria dir que el partit és capaç de mobilitzar recursos a nivell micro. Al contrari, seguint el raonament, esperem també que CIU mostri valors negatius. Segons la lògica del meu company, CiU hauria de créixer perquè el partit ho fa bé a nivell global però no perquè té forts creixements a nivell comarcal.

És realment així? La resposta és no. El següent gràfic ho manifesta.

De fet, hi ha poques comarques on el PSC sigui competitiu (valors positius): el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Per contra, CiU té més comarques amb un element competitiu relatiu més alt: Alt Penedès, Anoia, Baix Camp, el Garraf, el Maresme, Osona, el Vallès Oriental i la Vall d’Aran.

Tanmateix, a la majoria de comarques les xifres són negatives. Això es pot explicar per la baixa participació que van registrar les eleccions del 2006 i, per tant, per la baixa dels resultats dels dos partits principals (fent un símil econòmic, podríem dir que dos sectors importants tenen un bon comportament però perden ocupació a causa de la conjuntura econòmica, que augmenta el nombre de desocupats).

Un cop fet l’anàlisi, què li puc respondre al meu company? Dues coses: 1) El PSC (almenys recentment) no basa el seu creixement en factors de competitivitat regional (comarcal). CiU tampoc, però en més mesura que el PSC. 2) Tant CiU com el PSC basen el seu creixement o decreixement de vot en dinàmiques globals. És a dir, quan el partit va bé a nivell català, també va bé a nivell local. En canvi, això no es produeix a la inversa: quan el partit va bé a nivell local, no necessàriament ha d’anar bé a nivell global.

Vol dir aquest anàlisi que els partits pivoten en un centre (“sector”) i des d’allà modulen el nombre de vots? Potser sí. Però ja n’hi ha prou de números. Això ja ho deixem per un altre dia.