No crec que el que escrigui a continuació sigui un model de rellevància per la societat, però no podem esperar més de l’estadística simple, de les regressions lineals i de “donar-li a la maquineta” com dirien alguns...Per sort o per desgracia, això produeix uns resultats que ara procediré a comentar:
Recentment hi havia un debat social i polític sobre l’excel·lència educativa a Catalunya. Tema que cansa, però cada dia és més important per tal que els individus es desenvolupin amb normalitat a la societat (que s’ha anomenat) del coneixement. Per això, és important estudiar el fracàs escolar, però aquí em centraré més concretament en els efectes que té l’estructura familiar en els rendiments educatius.
Estudis anteriors han posat de manifest que els infants que creixen en nuclis monoparentals tendeixen a presentar més taxes elevades de fracàs escolar. Això ha provocat que els poder públics dediquessin una part dels diners per mantenir la igualtat econòmica de la situació anterior. No obstant, prèviament no s’han entretingut a analitzar la dedicació en temps per part del progenitor absent (en famílies mono). Hi ha algunes noves enquestes que intenten copsar aquest tipus d’inversió. Sobretot se centren en el Grau de supervisió i seguiment dels problemes educatius del seu fill.
Recentment hi havia un debat social i polític sobre l’excel·lència educativa a Catalunya. Tema que cansa, però cada dia és més important per tal que els individus es desenvolupin amb normalitat a la societat (que s’ha anomenat) del coneixement. Per això, és important estudiar el fracàs escolar, però aquí em centraré més concretament en els efectes que té l’estructura familiar en els rendiments educatius.
Estudis anteriors han posat de manifest que els infants que creixen en nuclis monoparentals tendeixen a presentar més taxes elevades de fracàs escolar. Això ha provocat que els poder públics dediquessin una part dels diners per mantenir la igualtat econòmica de la situació anterior. No obstant, prèviament no s’han entretingut a analitzar la dedicació en temps per part del progenitor absent (en famílies mono). Hi ha algunes noves enquestes que intenten copsar aquest tipus d’inversió. Sobretot se centren en el Grau de supervisió i seguiment dels problemes educatius del seu fill.
Font: deep throat/temps de les famílies ( categoria de referència parelles biparentals)
A la taula, s’observa que en el model 1 el coeficient de la variable “monoparental mare” és significatiu i positiu, per tant indica que aquells adolescents que viuen en llars monoparentals tenen unes notes amb més mitjana de suspès. Però si al model 1 el controlem per seguiment paternal ( mesurat en freqüència en què el pare i fill/a parlen sobre l’escola), aquest efecte esdevé no significatiu, com es mostra al model 2. Però si encara es controla pels ingressos de la família –model 3-, és veu que l’efecte es capgira.
Per tant, tornem a observar que les estructures familiars no perjudiquen ni beneficien per elles mateixes sinó que realment són els recursos socioeconòmics (com gairebé sempre) els que tenen un efecte directe al fracàs escolar.
El que caldria observar és si la preocupació del pares per parlar sobre l’escola està distribuïda homogèniament o si per contra, està concentrada en alguns sectors. Tot sembla indicar que davant el seguiment dels fills, la professió de la mare és l’aspecte que més influencia, encara que s’ha de profunditzar més la recerca. No obstant, s’ha vist que el seguiment familiar té un efecte més positiu a les classes obreres que a les classes mitjana-alta.
Per tant, tornem a observar que les estructures familiars no perjudiquen ni beneficien per elles mateixes sinó que realment són els recursos socioeconòmics (com gairebé sempre) els que tenen un efecte directe al fracàs escolar.
El que caldria observar és si la preocupació del pares per parlar sobre l’escola està distribuïda homogèniament o si per contra, està concentrada en alguns sectors. Tot sembla indicar que davant el seguiment dels fills, la professió de la mare és l’aspecte que més influencia, encara que s’ha de profunditzar més la recerca. No obstant, s’ha vist que el seguiment familiar té un efecte més positiu a les classes obreres que a les classes mitjana-alta.
A més, la meva mentora en aquests temes Marga Marí-Klosé, ha analitzat l’efecte de diverses interaccions entre classe i situació econòmica molt interessants, però ja s’encarregarà de publicar-les.
Tot i així, no hem d’oblidar que els pares o mares monoparentals és un col·lectiu de risc, ja que aquest tipus d’estructures disposen de menys recursos tan econòmics com de temps.
Tot i així, no hem d’oblidar que els pares o mares monoparentals és un col·lectiu de risc, ja que aquest tipus d’estructures disposen de menys recursos tan econòmics com de temps.
6 comentaris:
Molt interessant Sílvia el post! tinc però una pregunta que pot ser simplement fruit del meu desconeixement: per què es tenen en compte només els estudis de la mare i no es tenen en compte el nivell màxim d'estudis d'algun dels progenitors? normalment en les enquestes aquesta és la pregunta que es fa, per la qual cosa em sorprèn que en aquest cas només es tingui present el nivell d'estudis de la mare.
La majoria de pares separats o mares que no han volgut tenir un "pare" legal ( tradicionalment mares solteres) eduquen elles el fill, per tant el socialitzen. Així que, els estudis de la mare són els que més influeixen als fills. A més, el centre és la mare monoparental.
Suposo que es podria introduir com una nova variable.
Sílvia, el que jo veig és que el nivell d'ingressos pot estar relacionat amb el tipus de família no? A banda d'aquest "problemet" veig que el model també podria tenir en compte l'entorn de socialització secundari (és a dir, barri, amics, etcètera). El que no sé és com ho faria...:P Segurament la Klosé ja ho haurà fet...
la vostra companya de departament, l'anna Garriga, porta uns anys treballant sobre el tema. Està treballant amb dades britàniques, on segurament les variables d'entorn familiar i, sobretot, els controls de cicle de vida són força sofisticats. Així, un divorci a l'edat de 12 anys té un efecte diferent al divorci a l'edat de 5 o 15 anys. I en tot cas, hi ha contribucions força interessants de McClanahan (crec que s'escriu així) i Amato sobre el tema que podrien complementar la història.
Doncs Sílvia, ja saps, a treballar!!! :P
Ei! gràcies pels comentaris... Toni, que vols dir que les persones monoparentals sempre són més pobres? D'una altra banda, clar l'entorn influeix, pel que dóna més robustesa teòrica a què els recursos socioeconòmics són els més importants.
De tota manera, profunditzaré més amb aquestes referències bibliogràfiques.
Publica un comentari a l'entrada