dimarts, 9 desembre de 2008

Enquestes i credibilitat

En poc menys d'una setmana, s'han publicat tres enquestes de projecció de vot. De nou, com cada vegada que un mitjà treu una enquesta electoral detractors i beneficiaris han alçat la veu. Els primers, per criticar-les, desprestigiar-les o, si són prudents, per intentar redreçar el rumb de la seva projecció pública. Els segons, per dir que, efectivament, ho estan fent bé i això s'està percebent per l'opinió pública. Anem amb bon rumb, diuen. Les enquestes electorals són centrals per les campanyes electorals i per la construcció d'una idea pública de la competició partidista. Les estratègies depenen en gran part en el nivell de suport en un període determinat de temps. No obstant això, molta gent es pot preguntar: com poden ser influents les enquestes si donen resultats diferents? Ens les podem creure?

Però, realment donen resultats tan diferents? Abans de res, fem un cop d'ull a les diferents enquestes que han sortit en els darrers dies. Com es pot veure, hi ha notables diferències entre algunes. Les publicades pels dos diaris barcelonins són les més semblants i, en canvi, la del CEO és totalment divergent a la resta i, fins i tot, als resultats reals. A la dreta apareixen el percentatge de vot que cada partit va obtenir l'any 2006.

Així doncs, són contradictòries les enquestes entre sí? Definitivament no. Simplement estan mesurant coses diferents. Si us heu entretingut a mirar la fitxa tècnica del CEO, s'adverteix que els resultats mostren únicament la intenció de vot. És a dir, que aquests percentatges mostren únicament allò que la gent manifesta en primera instància, quan se'ls pregunta què votarien si demà hi hagués eleccions. Amb tot, però, les consideracions són diverses:

1- La gent no diu tota la veritat. Això no vol dir que menteixi. Simplement la seva intenció de vot pot canviar per raons diverses i contextuals. Aquest efecte és particularment elevat quan el temps que falten pels comicis també ho és.

2- El vot útil. Malgrat que la preferència d'una persona és pel partit A, la seva opció pot acabar esdevenint l'opció B perquè creu que l'opció A no té cap possibilitat de guanyar. És un fenomen buscat pels partits grans i odiat pels petits.

3- El vot ocult. No sempre la gent se sent còmode dient a qui vota quan la truquen per telèfon. No per manca de confiança, sinó perquè sap que el seu partit no està ben vist allà on viu (vegeu la teoria de l'espiral del silenci). Com es veu al gràfic, l'efecte és particularment intens en el cas del PP (recordeu el lema “si no hi vas, ells tornen”). Un 5,2% assegura votar-lo i, en realitat, el seu percentatge de vot és sempre més alt.

4- El marge d'error. Per explicar-ho serà fàcil fer servir un exemple. Si tu tires una moneda a l'aire saps que la probabilitat que et surti cara (o creu) és d'un 50%. Probablement, però, quan la tires 10 vegades la probabilitat no és de 0,5. Quan més vegades tiris la moneda enlaire més probabilitat hi haurà que obtinguis la meitat de cares i la meitat de creus. En tot cas, n'estàs convençut que, arribat un moment, no caldrà que tiris més la moneda perquè el valor serà molt proper al 50%. Amb les enquestes passa quelcom semblant. Amb una mostra representativa de població es pretén que les respostes obtingudes s'acostin el més possible al què pensa la població en general. Com es pot suposar, entrevistar tothom és inviable i, a més, innecessari.

5- La cuina electoral. Tenint en compte el nivell d'abstenció, de vot útil i el nivell de coneixement de la realitat dels experts les dades d'intenció de vot s'entren a la “cuina”. Aquí és on hi ha la clau de tot plegat.

Per tant, a la cuina és on realment les fitxes es mouen. Sempre hi ha un component discrecional a l'hora de predir quants vots traurà un partit o l'altre. Això no vol dir que s'ho inventin. Simplement decideixen donar més pes a uns factors que a uns altres. Per aquest motiu, el CEO assegura que, en tant que és una institució pública i per conseqüència, neutral, no és feina seva estimar la projecció de vot, perquè sinó “es malinterpretarien els resultats”. Si això és cert o no, cadascú s'ho hauria de preguntar. Nosaltres partim amb avantatge.

En tot cas, les dades de projecció de vot per si soles tampoc expliquen molt la realitat. Allò realment important és la tendència que les enquestes mostren en un període relativament llarg de temps. El comportament electoral no és quelcom que canviï de la nit al dia i les grans tendències són les que tenen molt a dir-nos. El seu efecte és més indirecte que directe. Els seus valors alteren l'estratègia partidista, la moral dels militants i les expectacions dels mitjans de comunicació.

Amb tot, quin és potser un dels principals problemes a l'hora d'interpretar una enquesta? Probablement les nostres pròpies ulleres ideològiques que ens fan partir d'uns apriorismes que en la realitat no existeixen. Com en les pel·lícules sense final, la interpretació de les enquestes sempre depèn de com nosaltres vegem el món. I, ja se sap, de mons n'hi ha tants com votants existeixen.

Article publicat a Crònica el 05/12/2008.

6 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

de la darrera del CEO el què em preocupa és el nivell d'insatisfacció política que ens mostra...

Toni Rodon ha dit...

Així mateix Albert, són dades preocupants. I no només els polítics s'ho haurien de mirar. Tots tenim part de "culpa". En tot cas sembla que s'hagi entrat en un espiral sense fi... siguem optimistes però!
PD/ Per cert, encantat que ens segueixis!

Anònim ha dit...

OPTIMISTES? ONDIA QUE DIFIÇIL¡
TENIM ELS PEUS, DE TOTOM AL COLL,I DEMANEU QUE VOTEM? A QUI? ABOTIFLEURS, COBARDS, POCA-SOLTES ,BABAUS-INCOMPETENS,ETC ETC ETC JUGSANT AMB BCN.....

Toni Rodon ha dit...

Anònim, si no som optimistes què hem de fer? Pleguem?

Jordi ha dit...

la intenció directa de vot no diu res. Les projeccions, si estan ben fetes, poden afinar bastant. El CIS ho sol fer. El CEO estafa el personal publicant intenció directa de vot. Si vols fer intenció de vot, fes projeccions si no, quda't només amb el record de vot. La intenció directa en el cas català no és precisament neutral...

Lo correcte seria publicar l'algoritme amb que es fa la cuina per a que la gent el pogués avaluar i jugar amb ell, i això no ho fa el CIS tampoc.

Toni Rodon ha dit...

Totalment d'acord Jordi. A més el ciutadà té dret a conèixer-les. Un altre gran tema (i estafa) és el fet de no poder disposar de les bases de dades si no tens un conveni amb ells....