divendres, 5 de desembre de 2008

¿Per què no hi haurà referèndums?

Les reformes que ha implicat els darrers anys el Procés de Bolonya a les universitats catalanes sovint han anat acompanyades de crítiques, sobretot de sectors del moviment estudiantil però també del professorat i el personal d'administració i serveis. La darrera onada de mobilitzacions crítiques amb el Procés ha aconseguit arrossegar més participants que les altres i ha diversificat el repertori d'accions que fins ara s'havien limitat a les clàssiques manifestacions del novembre i el maig (coordinades internacionalment i amb poc ressò mediàtic). Així, la manifestació celebrada a Barcelona el passat 20 de novembre va aconseguir activar una onada de participació al moviment en forma d'ocupacions d'espais universitaris que encara continua a dia d'avui i s'ha estès a la resta de l'Estat espanyol amb ocupacions a Madrid i Sevilla. Abans de Barcelona, però, la Universitat de València ja havia fet una acció similar trencant el gel als Països Catalans.

Una de les reivindacions (i condicions per aturar les ocupacions) que es fan des del moviment estudiantil és la celebració de referèndums legals i vinculants sobre el procés de Bolonya a les Facultats. Uns referèndums que serien de caràcter abrogatori tal com són a Itàlia. Aquesta, probablement és la reivindicació que més ha espantat a les autoritats universitàries i governamentals. Negar la democràcia interna a les universitats no és fàcil de legitimar. El rector Josep Joan Moreso (de la UPF i per tant Rector del Patidescobert) afirmava en un comunicat el seu compromís amb la forma representativa de democràcia existent dins les universitats (eleccions claustrals i altres òrgans de govern) i la prevalença del Parlament i el Govern sobre les decisions de les universitats. El rebuig frontal a la proposta de refrenda ha impedit una interessant discussió sobre com es podrien fer: per facultats, per vot ponderat, per sufragi universal, consultius, vinculants, abrogatoris... En tot cas convé aturar-se un moment per veure que un referèndum és en sí mateix democràcia directa i la seva senzillesa pot contenir moltes sorpreses.

Un referèndum, com tota forma de democràcia directa, té efectes directes (valgui la redundància) però també indirectes. (Papadopoulos; 2006) I les reaccions del rector J.J Moreso, l'ACUP i les posteriors ofertes de diàleg per part de diversos òrgans de govern universitaris o no s'emmarquen en els efectes indirectes. Aquestes efectes consisteixen en la previsió de que es pugui celebrar la consulta i modifiquen el comportament dels decision makers en funció de quin preveuen que seria l'hipotètic resultat. Tenint present aquesta situació els decision makers en aquest cas deuen haver agafat les úniques dades de que es disposen: el referèndum oficiós celebrat a la UAB els dies 25,26,27 de novembre i organitzat per les Assemblees de Facultats i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Vegin la taula de resultats a la pregunta: Hi està d'acord a congelar l'aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior a la UAB?

No cal dir que l'evident biaix que implica un referèndum organitzat per una part interessada no ens permet afirmar cap resultat vàlid. Ara bé, un nombre tan elevat d'estudiants en contra del Procés és evident que inquieta a la autoritats universitaries i ajuda a presionar-les. Caldria, però veure quins resultats s'obtindrien amb un referèndum organitzat "legalment" i tutilitzant el vot ponderat de les eleccions claustrals on el vot del professorat val compta un 51% i el de l'estudiantat un 20%. En tot cas, més consultes oficioses d'aquest tipus poden tenir dos efectes importants:

1) Ajudar a que els outputs indirectes de la democràcia directa permetin presionar les autoritats a favor de les demandes del moviment estudiantil i de la comunitat universitaria.

2) Demostrar que el moviment estudiantil és capaç d'ampliar el repertori d'acció i d'anar més enllà de les manifestacions periòdiques.

1 comentari:

Martí ha dit...

Fer un referèndum sobre això constituiria un malbaratament de recursos, temps, esforços i diners dels contribuents, apart de ser ridícul.

Recordem que fa un mes un grup d'estudiants de la UB es van encadenar perquè privatitzaven un dels menjadors.