Fa un parell de setmanes, en el marc del Fòrum de Recerca Política i Social del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, el professor del Departament Ignacio Lago ens va presentar un article molt interessant sobre un tema d'una creixent rellevància que, a jutjar pels comentaris que es van sentir en el torn de precs i preguntes per part dels assistents, encara hi ha molta gent que és reticent a acceptar-ne (i comprendre'n) la seva existència.
El tema en qüestió sobre el qual versava la presentació era sobre l'”efecte contaminació” entre arenes electorals. En paraules de Tomas Gschwned, aquest efecte és aquella situació en què “la hipòtesi nul·la d’independència entre dues arenes no es pot sostenir, és a dir, quan una arena electoral 'contamina' el resultat d’una altra”. Aquesta teoria assumeix que els resultats electorals d'una arena en concret es veuran afectats en major o menor mesura per la presència d'una altra arena de competició la qual disposa d'un sistema electoral diferenciat de la primera.
La literatura ha identificat uns quants casos en els quals hi ha contaminació entre arenes electorals: en els estats presidencialistes, les eleccions per escollir el president influeixen en forta mesura els resultats de les eleccions legislatives (sobretot quan més pròximes entre si se celebren les dues eleccions); en els sistemes electorals de membres mixtos (parlaments una part dels membres del qual s'escullen de manera diferent que la part restant, com en el cas d'Alemanya); en els sistemes bicamerals asimètrics; i finalment en els sistemes de representació multinivell (eleccions estatals – eleccions “regionals”, europees, municipals, etc.).
El cas que se'ns presentava era el de l'estudi de la contaminació electoral entre les eleccions legislatives i les eleccions autonòmiques i europees a l'estat espanyol. El professor Lago volia demostrar que, en aquelles eleccions en les quals no hi ha incentius per a dur a terme un vot estratègic, els electors haurien de votar per al partit polític que més els representa, però que per algun motiu aliè a la teoria del rational choice, no ho feien. Per a realitzar aquest estudi es concentrava en els electors del PSOE i d'IU.
Partint de la premissa acceptada per la literatura que el vot estratègic desapareix a partir dels districtes electorals de 5 diputats es palesa que la totalitat dels districtes electorals en les eleccions autonòmiques (menys un, cas que s'exclou) escullen 5 o més representants. En el cas de les eleccions europees, existeix un districte únic estatal de 52 representants. El vot estratègic en aquest context doncs no hauria d'existir.
Així, l'autor selecciona per una sèrie d'enquestes de l'any 2004 (estatals com autonòmiques) aquelles persones que s'autoubiquen com a més pròxims a IU (ICV en el cas de Catalunya, Ezker Batua en el cas basc). Per aquestes persones n'estudia el comportament electoral en les eleccions autonòmiques i les europees, tenint present que en tots aquests casos no hi hauria d'haver vot estratègic ja que el nombre de representats que s'escullen és superior a 5. Què s'esperaria doncs en una situació de perfecte independència entre arenes? Doncs que els electors que s'autoubiquen com a més a prop d'IU que del PSOE en les enquestes, votessin en la mateixa mesura aquest partit, independentment del nombre de diputats que s'escullen per a la seva circumscripció a les eleccions al Congrés.
El que hom esperaria però es compleix? Doncs no ben bé, tal com es desprèn de la següent taula de resultats:
Tal com es desprèn de la taula, en aquells districtes electorals en els quals el nombre de representants per a les eleccions al Congrés és inferior a 5, tan per les eleccions autonòmiques com per a les europees, entre les persones que s'autoubiquen com a més pròximes a IU, el percentatge de persones que voten al seu partit preferit és menor que en aquells districtes en els quals el nombre de representants per les eleccions al Congrés és superior a 5.
Què estem veient per tant? Doncs que el comportament electoral en les eleccions autonòmiques i europees es veu fortament afectat per a la magnitud de districte d'unes eleccions que no són les mateixes. Malgrat el rar que pugui semblar aquesta situació a un lector no avesat a aquests temes, cal que assumim que el perfil de la majoria d'electors de l'estat espanyol és poc complex, i que la diferenciació entre eleccions sovint resulta més complex del que ens podria semblar.
De cara al futur i al meu entendre estaria molt bé aquest estudi contemplés una sèrie històrica més àmplia, i que per a la part que ens pertoca, que algun altre estudi pogués estudiar les particularitats d'aquesta situació tan pel País Valencià com per a Catalunya, on tant EUPV com ICV han apostat clarament per un discurs fortament autonomista i on per tant la contaminació entre arenes potser es podria veure més diluïda.
2 comentaris:
A veure, tres coses. (1)La primera és que crec que caldria demostrar en un estudi comparat a nivell europeu que aquest fenòmen també passaen altres contextos. També es podria mirar en una sèrie més entiga d'eleccions entre IU i PSOE mateix. Vull dir que la situació actual d'IU no és gaire bona i potser és menys bona als districtes de menys de 5 diputats a les eleccions estatals. (m'explico?¿)
(2)La segona és que jo no tinc clar que el mateix estudi pugui ser aplicat a partits PANE ja que per un votant de CiU o ERC les eleccions autonòmiques són les de primer ordre i no pas les estatals. Per tant, com a mínim, caldria canviar aquesta idea si s'apliqués a nivell autonòmic i llavors es perdria la referència del vot estratègic en districtes de menys de 5 diputats perquè com molt bé dius no n'hi ha a les eleccions autonòmiques. (3)Finalment no entenc perquè el professor Nacho Lago assumeix el llindar de 5 diputats per considerar que es produeix vot estratègic.
PD2: quan farem un post sobre contaminació entre arenes de facultats ocupades?rotllo en facultats de menys de 20.000 estudiants no s'ocupa estratègicament (UPF) i a les altres sí.
Marc, rellegint-me de nou l'article, veig que el tema és més complex del què a priori havia pensat. Potser el més difícil de mesurar no és l'existència d'aquest efecte contaminació, sinó de la seva intensitat. D'acord que el vot estratègic hauria de desaparèixer en eleccions com les europees, en les quals tothom pot fer volar la imaginació i no s'hauria de veure "contaminat" pel què ha votat a les generals. Però, fins a quin punt aquesta "contaminació" és important o hi influeixen altres factors? (candidats, conjuntura...). A més, l'ordre de preferència dels votants pot ser diferent (com comenta en Sanjaume). I no necessàriament perquè vota a PANEs (partits d'àmbit no estatal), sinó perquè potser es veu afectat per un determiat cleavage en un moment concret...
No sé si dic moltes bajanades... són pensaments amb veu alta (escrits)...:P
Publica un comentari a l'entrada