dissabte, 1 de novembre de 2008

Fer passar bou per bèstia grossa

L'atac de l'óssa Hvala a un caçador aranès fa una setmana ha generat un enrenou polític digne d'analitzar. Com si Hvala fos coneixedora de la política catalana i les seves dinàmiques, d'una urpada va iniciar una jugada de carambola que ha activat més d'un conflicte a priori sota control del Govern. Si la primera reacció va ser de Francesc Boya, síndic d'Aran, que va tensar la corda demanant una retirada immediata dels ossos del Pirineu al conseller de medi ambient Baltasar; la segona, i més contundent, ha estat la del conseller d'agricultura Joaquim Llena.

És evident que la reacció de Boya contenia una intencionalitat múltiple. En plena negociació de les vegueries, amb l'excepcionalitat (identitat nacional) aranesa en joc, el debat sobre l'óssa era una gran oportunitat per (1) atacar els socis republicans i ecosocialistes: a Baltasar per l'óssa de manera directa (com a responsable polític actual del programa Life); i a Ausàs, conseller de governació, pel que veritablement era la clau de tot plegat (2) la defensa de la bilateralitat en les relacions i reconeixement de l'Aran com un subjecte polític diferenciat (cleavage Catalunya/Aran). El silenci del president Montilla corroborà que la qüestió és més aspre que la fina textura del pèl de l'óssa, i que fet i fet, vegueries i plantígrads són cosa de republicans i ecosocialistes i no pas un problema de governabilitat.

Podríem dir que a Boya l'óssa li havia servit amb safata de plata aquesta magnífica oportunitat de carregar a 360 graus amb el vist-i-plau de Montilla. Però, heus aquí, el conseller Joaquim Llena s'afegí a la trinxera. Per què?
Doncs bé, una primera interpretació apuntà a la seva condició de secretari general del PSC de Lleida i la necessitat de defensar el seu col·lega Francesc Boya (recordem que el PSC no havia governat mai l'Aran des de 1991 - quan es reestablí l'autogovern - fins al 2007 amb la derrota de Carles Barrera de CDA). Un argument d'allò més feble: a) Boya, com vam veure, es defensà sol, b) El silenci dels consellers socialistes i el mateix president ha demostrat la complicitat amb el Síndic.

Així doncs per què s'hi ha ficat el conseller Llena? Sembla clar que com a conseller d'agricultura hauria d'haver sortit a la palestra en defensa dels ramaders aranesos. Però la situació el va traïr i cometé l'error d'activar un tòpic que com a conseller es podria haver estalviat: tirar del cleavage rural/urbà (En una entrevista desafià a Baltasar a reeintroudir l'ós a Collserola, la frase: "Si deixessim anar ossos a Collserola veuríem la que es lia" no va passar desaparecebuda per cap mitjà de comunicació). Aquesta relliscada, però, té una explicació senzilla. La situació que atravessa el sector agroalimentari és marcadament preocupant:

Tal com veiem al gràfic l'índex de conjuntura econòmica del sector agroalimentari (dades del 2n trimestre de la Fundació Món Rural) ha caigut un 15,9% interanualment. Pel que fa el sector carni l'índex de confiança ha baixat un 6,9% també interanualment i la tendència sembla que és dolenta. Aquesta situació del sector, afegida a la polèmica recent sobre les ajudes a Eroski, probablement són la causa de la reacció de Llena. Una sortida que ha estat la més fàcil aprofitant-se de la polèmica de l'óssa a l'estil Boya. No obstant, en aquest cas, potser ha anat massa enllà. La crisi que atravessa el sector agroalimentari necessita polítiques més reals i concretes que no poden caure en el populisme d'explotar la tensió entre el món urbà (que no ho oblidem, és on hi ha el potencial consumidor del sector) i el món rural amb declaracions imprudents. Aquesta estratègia pot donar rèdits a Llena a curt termini però vist en perspectiva segur que es revelarà com a dolenta pel sector. I és que encara que sigui per defensar els ramaders no és convenient fer passar bou per bèstia grossa.

3 comentaris:

Sílvia ha dit...

Sí, si ja es veu que totes les relacions porten implícites certs retrets. Però bé, crec que Llena més que activar el cleavage rural/ urbà, activa el que els nord americans han acronitzat com NIMBY (not in my back yard) que es pot traduir per “Sí, però aquí no”. Llena , no sé si s’ha manifestat com a conseller d’agricultura o més aviat com ciutadà d’aquestes terres i per la repercussió que pot tenir al turisme. La gent aranesa busca algun tipus de recompensa…I clar, com ningú es pot negar a complir el programa Life, Boya és socialista i gent de reconegut prestigi va a esquiar a Vielha o no ( amb la seva pressió incorporada), es troben en una posició favorable per una negociació.

L'home del sac ha dit...

El que em sembla una gran barbaritat és crear les vegueries i posar la Val d'Aran dins de qualsevol que no sigui ella mateixa. Els catalans hem de tenir més respecte per aquesta terra, realment diferenciada de la resta de Catalunya, amb llengua i cultura pròpies. Crec que si no els fem una mica de cas, perdem qualsevol autoritat moral per després demanar competències i descentralització i respecte a l'estat espanyol.

Frederic ha dit...

No cal buscar tres peus al gat:
El 1997,Llena quan era alcalde del Pallars ja es va oposar a la reintroducció del ós. La mateixa Unió Internacional de Conservació de la Natura, que ara celebra Congrés a Barcelona, ja diu que no es pot reintroduir un animal en contra de la població. I és que a vegades algú de ciutat es creu que és ecologista, quan els que verderament ho són, son els que viuen en un medi dificil. I és lós es bestia grossa i sovint fa por.
Frederic