dimecres, 19 novembre de 2008

Pensament polític polièdric

Arrel de la Trobada de joves d'Òmnium Cultural, m'han vingut al cap alguns fragments del llibre Pensament Polític als Països Catalans, un compendi de reflexions teòriques i històriques sobre un bon ventall d'ideologies que s'han escampat pel territori català durant la història: anarquisme, socialisme, federalisme, independentisme, unitarisme, liberalisme i un llarg etcètera. Alguns dels textos són plenament recomenables, tot i que d'altres semblen introduïts en calçador. Us deixo amb uns fragments (provocadors, com no).

"He repetit molt sovint una afirmació d'Anthony Smith que diu que la història dels nacionalismes ha estat més la història dels seus interlocutors que no pas la història de la ideologia o dels moviments nacionalistes en si mateixos. Per tant, és per això que la diversitat de formes dels diferents graus de concreció que adopta el nacionalisme –en definitiva, el caràcter polièdric que sempre té el nacionalisme i, més en concret, el catalanisme- queden marginats per la interpretació negativa o positiva que fan els analistes del nacionalisme, ja siguin aquests sociòlegs, politòlegs o, fins i tot, historiadors o antropòlegs".

Agustí Colomines, pàg. 217.

"El republicanisme català podria trobar les fonts d'inspiració per a la seva reformulació ideològica en els sistemes anglosaxons i escandinau, on existeixen uns règims democràtics amb unes institucions amarades de valors republicans (llibertats individuals efectives, respecte a les identitats col·lectives). A l'inrevés que en el sistema francès, on el republicanisme oficial abstracte i dogmàtic desconeix efectivament els principis que teòricament han de presidir la seva actuació".

Jaume Renyer, pàgina 304.

"Quan sorgeixen a Catalunya les primeres propostes republicanes i les federals, juntes o separades? Una lectura ingènuament voluntarista podria empènyer a respondre, més d'un ho ha fet, que el federalisme és com qui diu congènit al tarannà polític català, no debades federal o confederal era l'estructura de la Corona d'Aragó o que el republicanisme hi és també antic. [...] Com que els sondeigs d'opinió no ho tenen en consideració, és impossible qualsevol temptativa d'acostar-se al sentiment republicà a la Catalunya del segle XXI, tot i que de retruc també ho és apropar-se al sentiment monàrquic".

Pere Anguera, pàgina 112.

"Anarquistes, socialistes i comunistes volien desenvolupar una cultura política entrelligada amb la cultura de les classes populars i compartir així l'àmbit del reformisme social del republicanisme a Catalunya. Cap de les tres mai no es pogué desentendre de la relació i tensió entre l'afirmació democràtica i l'especificitat obrerista ni tampoc de la relació existent entre la reforma gradual i la revolució. [...] Catalunya no ha produït cap pensador anarquista ni socialista ni comunista amb influència en l'evolució de les doctrines polítiques a escala europea. I no obstant això, l'experiència dels canvis posats en pràctica en el curt període de la Guerra Civil van tenir un gran impacte en l'imaginari col·lectiu a escala internacional".

Albert Balcells, pàgina 262.