dimarts, 28 d’octubre de 2008

La incògnita navarresa

Unió del Poble Navarrès (UPN) i Partit Popular (PP) han partit peres. La decisió s’ha precipitat després que UPN suspengués cautelarment de militància a Santiago Cervera, que dijous va desobeir la decisió del partit i va votar amb els populars en l’aprovació dels pressupostos (notícia). UPN i PP concorren junts a les eleccions des que el 1991 van signar un pacte de col·laboració institucional. Els navarresos s’integren al Grup parlamentari popular i, almenys fins ara, han d’obeir les directius que vénen del carrer Gènova. La crisi entre populars i UPN té el seu origen en la decisió del partit navarrès de no sumar-se al vot negatiu contra els pressupostos del PSOE. Rajoy ja s’ha apressat a dir que els expedients disciplinaris que UPN va presentar eren “inexplicables” i que els diputats díscols tenen les “portes obertes” per regenerar el partit a terres navarreses.

Per tant, vista la trencadissa, i si fem cas que el PP “escoltarà UPN tal com fa amb altres formacions polítiques”, se’ns obre un altre espai interessant de competició electoral. Tindrà èxit el PP en el seu intent de formar un “nou” partit a Navarra? En cas de fer-ho, quin electorat aconseguirà captar? Què passarà amb UPN?

Primera hipòtesis: Suposem que el partit ha mostrat dos perfils, un en l’arena autonòmica i l’altre en la local. D’aquesta manera, en les eleccions autonòmiques se subratllaria el perfil UPN i en les generals el perfil PP. Al contrari del fenomen del vot dual que castiga el PSC en les autonòmiques, no sembla que UPN/PP pateixin un efecte semblant. El següent quadre mostra que el suport rebut no depèn de l’arena electoral.


Segona hipòtesis: UPN/PP satisfà les demandes ideològiques de votants que, malgrat no veure’l com el més proper ideològicament, decideixen optar per ell. Aubachs analitzava fa temps el cas de CiU. En el cas del partit català, els votants de CiU s’autoubicaven a l’eix esquerra-dreta a una posició força diferent de la que ubicaven el partit. Per tant, sota aquesta hipòtesis, suposem que, un cop trencat el partit, hi haurà electors que donaran primacia a la seva autobuciació i, d’altres, que preferiran acostar-se a la imatge que projectarà el partit. Aquesta suposició, però, sembla que no s’ha de produir en el cas d’UPN/PP. Vegi’s que els votants del PP s’autoubiquen al mateix lloc on ubiquen el seu partit. És a dir, els votants d’UPN/PP “són” de dretes i així consideren també al seu partit. Aquest fenomen (per desgràcia meva...) es repeteix a les eleccions generals.



Tercera hipòtesis: Com en el cas català, hi ha un partit/perfil que és vist com el més proper a la gent, el més capaç de solucionar els problemes de la gent (PSC en el cas català, PSOE o un altre partit en el cas navarrès) i, un altre partit (CiU en el català, UPN en el navarrès) com el que millor representa els interessos del territori. També a desgrat meu, la hipòtesis queda rebutjada. UPN guanya percentualment en tots els aspectes.

Conclusió: En un anàlisi (reconec un xic matusser) no semblen detectar-se clarament les dues ànimes de PP/UPN. Segurament existeixin. Els escenaris podrien ser diversos: que UPN desaparegués a nivell general i es mantingués a l’autonòmic (el vot útil, fonamentalment, l’ofegaria) o que PP es mengés bona part de l’electorat d’UPN i l’escenari navarrès es fragmentés. Tot plegat, sense descartar que una nova aliança es produís. Sigui com sigui, UPN es formà amb un principis fundacionals clars:

"Per molts esforços que es facin, l’òptica de Madrid no és la mateixa que la de Navarra [...], nosaltres volem que els problemes es resolguin segons una òptica navarresa [...], no desitgem que en temes que afectin a Navarra pugui existir una disciplina de partit (Jesús Aizpun).


Veurem si aconsegueix mantenir la "marca" o se li podrà aplicar aquell himne que diu "you'll never walk alone"...

Toni Rodon

5 comentaris:

A.Orte ha dit...

L'explicació no està en les diferències electorals, està simplement en la formació i difusió territorials dels partits. Si un partit es difon des del centre cap a la perifèria es pot trobar fonts de caciquisme arrelades que no vulguin renunciar als seus principis. De fet UCD neix així i atreu diversos notables regionals com Garrigues Walker i la mateixa UPN (hi ha un magnífic llibre de Jonathan Hopkin sobre aquest cas).
Quan UPN marxa d'UCD ja tenia prou pes entre el centre-dreta regional i el AP ho veu com una possibilitat per evitar fragmentació electoral. Total, Navarra ja tenia un alt autogovern i era impossible fer un discurs idèntic al que feia AP a la resta d'Espanya... i UPN era clarament navarrista però no nacionalista.
Aquest trencament pot fer més mal a UPN més que no pas al PP, l'escenari no és el mateix que abans, especialment al parlament espanyol. salvant les distàncies, pot passar com amb EUiA i la separació amb ICV però a la inversa.

Prtaxanda ha dit...

Vejam, el més probable és que no ho hagi entés, però de la primera hipòtesi se'n pot estreure que els de l'UPN són més disciplinats que els del PSC i voten sempre i voten el mateix.
No sabem com ara es dividiran i si ara faran el vot dual segons l'elecció. Fa molts, però molts anys es presentaren per separat... una opció de centre dreta i una altra

legislatives 77
UCD 29% -- AFN 8,4%

legislatives 79
UCD 32% -- UPN 11,17%

Forals 1983
UPN 62mil vots -- AP 37mil

Forals 1987
UPN 69 mil -- CDS 20mil -- AP 11mil

Potser el trencament fa mal a tots dos. A nivell del Congrés, el PP perdrà un diputat, però donarà una imatge de duresa (per als seus) que no donaria perdonant l'UPN. Una feblesa que podria donar vots a UPyD. Què és un diputat?

A nivell foral, crec que UPN guanyarà, però haurem de veure si el blopc UPN+PSN+CDN tenen majoria. No crec que tampoc la tinguin PP+UPN+CDN.

Riurem... Serà divertit veure com la clau la té NaBai... amb qui ningú vol pactar (excepte IU)

Toni Rodon ha dit...

Andreu, estic d'acord amb el què comentes. La hipòtesis sobre els resultats de les dues arenes electorals només anaven en el sentit de buscar dues possibles "ànimes" d'UPN. En tot cas l'argument de les elits que comentes crec que ja no té prou pes. Hi ha un paper de Ricardo Feliu-Martínez que estudia les elits navarreses i arriba a la conclusió que entre el 1993-95, després d'una crisi, hi hagué un reemplaçament d'elits. Això pot haver afavorit el refredament de les relacions amb el PP...
Prtaxanda, la primera hipòtesis buscava trobar, com comentes, un comportament dual. Per desgràcia, no ens ha sortit :P Els votants d'UPN semblen ser bastant coherents en unes eleccions i les altres. L'interessant del cas és que, en un futur, UPN acabi guanyant a nivell regional i el PP a l'autonòmic. O, qui sap, potser els dos s'enfonsen i deixen lloc a un nou partit...

Pratxanda ha dit...

Perdona, és que sóc de lletres i no t'entenc. Queda clar que, al contrari del PSC, els votants d'UPN/PP es comporten igual a les legislatives que a les forals? És això?

Doncs bé, això mostra la seva disciplina i que es prenen igual de seriament unes eleccions que d'altres.

Però això no demostraria que, per exemple, un 60% ho fes en clau navarrista,i l'altre 40% en clau pepera? Votan igual als pares, només que uns són més de la mama i altres del papa. Ara que es divorcien hauran de triar progenitor. Si em permets el simil.

Potser alguns s'emprenyen amb la divivsió i es queden a casa. Però la resta haurà de triar. I no sabem encara per quina banda es decantaran. Els resultats que he presentat, reconec, són molts antics.

Veurem.

A.Orte ha dit...

Sí, sí, estic d'acord amb el canvi d'elits regionals, només faltaria que després de 30 anys tot seguís amb el tradicionalisme post-franquista. Caldrà estar expectants, pel que he copsat, al PP no s'amoïnen molt i, com ja s'ha comentat, no temen que UPN faci un gir cap a NB. Segurament no els quedarà més remei que mantenir pactes amb el PSOE si volen marcar distància vers el PP.