dissabte, 4 d’octubre de 2008

Una anomalia: què cal saber per entendre l'electorat americà?

Sovint es diu que als Estats Units la religió juga un paper clau a l'hora d'entendre la vida i, per tant, la política. L'excanceller alemany Gerard Schröder ha estat un dels que durant els darrers anys, des de la seva retirada de la política, ha comentat com un aspecte negatiu aquest fet. En una entrevista al tabloide Bild am Sonntag confessà que considerava Bush un home obert i negociador però li feia una crítica prou coneguda: "When (a leader) takes political action directly from prayer, in other words from a dialogue with God, it can be problematic for a democracy."

Malgrat tot, segurament no ens podem fer la idea de fins a quin punt aquesta religiositat és tant elevada si no fem una d'aquestes dues coses: 1) emulant a Toqueville visitem el país i parlem amb la gent, observem com funcionen les institucions, i en treiem conclusions (cosa que encara no he fet); o 2) observem dades estadístiques comparades (evidentment es poden fer moltes altres coses però aquí estem simplificant :) ) Aquesta segona opció és la que ens ofereix el darrer estudi del Pew Global Attitudes Project. Vegin què obtenen a partir d'enquestes a nivell mundial:


Vegin que establint una relació entre religiositat de la població i poder adquisitiu de l'Estat els EUA són una veritable excepció. Tenint una de les taxes de poder adquisitiu més elevades del món el nivell de reiligiositat es situa al nivell de països com Brasil o la Índia.

Ara bé, cal dir que aquestes dades poden fer-nos caure en una simplificació. En primer lloc, la importància que respon l'enquestat a la Índia i als EUA no es tradueix en les mateixes actituds a la vida diària o a la política per posar alguns exemples. En segon lloc, alts nivells d'importància religiosa poden no traduir-se en poder institucional religiós. Un exemple és Turquia on tot i presentar nivells de religiositat molt elevats les institucions mantenen la seva laicitat i la laicitat de l'Estat encara que comporti greus tensions socials.

Probablement una pregunta interessant a l'hora de plantejar-nos com afecta la religiositat a la política americana és si aquesta es manté com un aspecte cultural o és objecte de debat públic com passa a Turquia.

2 comentaris:

bacus ha dit...

Es confirma més pobres més “faltats” d'una vida al més enllà. És un manera eficaç de frenar la revolució que t'envia a l'infern.

Estaria interessant creuar tb les dades d'”alfabetització”

De les coses que em van sorprendre de sud-america es quan pasaves amb el colectivo (bus) per davant d'una església i la gent es senyava.

Tb celebrar el nadal a 35 graus i amb màniga curta.

Toni Rodon ha dit...

Bacus, el que comentes podria tenir efectivament relació, tot i que s'hauria de demostrar que alfabetització i religiositat van lligats. En tot cas crec jo que el fet que la religió sigui important a la política dels EUA depèn del què en parlin les elits (Bush, per exemple) o dels cleavages de cada territori.