No pensin malament amb aquest títol de post; hem optat per traduir literalment el concepte embedded democracy corrent el risc que els lectors pensin que ens estem empescant coses estranyes. Sembla obvi que originalment, en alemany o anglès, no significa ben bé incrustat :) . En fi, demà ens visita al Pati descobert el coinventor del terme, Hans-Jürgen Puhle (amb Wolfgang Merkel), i hem pensat que fer-li un cop d'ull no estaria malament ja que no en sabem gran cosa.
El concepte embedded democracy defineix, grosso modo, un tipus de democràcia "perfecte" (adjectiu que no agrada gens als seus inventors). Per ser sincers és un concepte que ens sembla molt alemany: racionalitzat i sintètic. Una mica com la música de Kraftwerk. Embedded democracy, mirin el quadre-resum, engloba tot allò que ha de reunir un sistema democràtic per, diguem-ho en negatiu que és més fàcil, no ser "defectuós".Si es fixen en el quadre-resum veuran que conté dos elements. 1) La part inerna que té 5 parts diferenciades per poder distingir quina és la que falla en cas que ens trobem davant d'una democràcia defectuosa; 2) La part externa que engloba el context en que es pot desenvolupar la democràcia. Doncs bé, els debats que pot generar cada categoria són gairebé infinits: quins elements interns són prioritaris (A,B,C...és en ordre de preferència?)? Quines condicions externes van primer? Són els debats més instantanis després de veure el quadre.
Les conclusions dels autors després d'analitzar diversos sistemes polítics, especialment en transició, són prou interessants:
a) La democràcia electoral no és suficient per parlar de veritable democràcia (cal que es compleixin la resta de "parts" democràtiques).
b) Una democràcia defectuosa pot no estar en transició sinó consolidar-se com a defectuosa per sempre.
Glups...
c) Pel que fa les condicions externes és prioritari millorar el context cívil, social i educatiu abans de celebrar eleccions...
Aquesta darrera promet ser la més polèmica. Ja els ho explicarem.
a) La democràcia electoral no és suficient per parlar de veritable democràcia (cal que es compleixin la resta de "parts" democràtiques).
b) Una democràcia defectuosa pot no estar en transició sinó consolidar-se com a defectuosa per sempre.
Glups...
c) Pel que fa les condicions externes és prioritari millorar el context cívil, social i educatiu abans de celebrar eleccions...
Aquesta darrera promet ser la més polèmica. Ja els ho explicarem.
4 comentaris:
Interessant i, al mateix temps, amb un cert toc desalentador...
Plantegeu quins elements són prioritaris. Crec que no es pot establir una llista de preferències ni tp prescindir de cap. En aquest cas, parlem de "democracia defecturosa" i no de "democràcia".
I, pel que fa a les condicions externes, estaré esperant l'explicació que heu deixat a l'aire :p
mercè
Mercè, t'apunto quatre dubtes (a tu i als lectors) del què ha sortit de la xerrada:
- Seguim sense saber quina preferència hi ha. És a dir, sabem quines condicions posa Puhle per considerar un sistema com a democràcia. Però, quin és més important? I si en falla un? Si per exemple el sistema judicial està sotmès a lluites partidistes, és ja una democràcia defectuosa? Ho és si la llibertat es restringeix en nom de la seguretat?
- Segona idea. Merkel acaba el text (i Puhle hi està d'acord) que la prioritat per un règim autocràtic no ha de ser la de convocar eleccions lliures, sinó expandir un sistema escolar eficient, fomentar l'imperi de la llei i estructurar la societat civil. No veig gaire clar aquest punt perquè d'exemples a la inversa en tenim diversos...
No sé si algú del Pati vol afegir res més... (per cert, on era el berenar avui?!)
Pel que jo he entès (q no té perquè ser així), són necessaris tots els aspectes, però posa més èmfasi als externs, són la base sobre la qual es podria assentar una democràcia, com a primera condició, i la seva absència ja no permetria considerar un règim com a democràtic, que que sí els tingui tp vo9l dir que el sistema sigui una democràcia. No sé si m'he explicat...
Exacte Mercè, són necessaris tots els aspectes. Jo només poso en dubte que tots tinguin la mateixa importància. Pel que va dir PUhle he entès que sí, però és un aspecte fluix de la teoria. Com va dir Lago a la classe, la teoria de Przeworsky és més clara i ofereix menys dubtes (sobretot per analitzar-la empíricament).
PD/Przeworsky deia, sobretot i primordialment, que la democràcia és un sistema en el qual els partits perden eleccions. No és que hi estigui d'acord del tot (sobretot perquè obvia una part normativa important), però ofereix, com deia el mestre, una frontera clara!
Publica un comentari a l'entrada