diumenge, 28 de setembre del 2008

Els decibels del debat Obama-McCain

La majoria de comentaris i comentaristes, d'aquí i de fora, afirmen que el primer debat entre el senador d'Illinois, Barack Obama, i el d'Arizona, John McCain, ha acabat en taules. Empat. Un resultat, doncs, que sembla beneficiar a Obama atès que és ell a qui les enquestes apunten com a vencedor en vot popular (pollster, presidentpolls2008 i CNN). Un cop finalitzat el debat, els assessors dels dos candidats ja treballaven a l'spin room per afrontar la propera batalla dialèctica. Però, insistim: qui ha guanyat?

A qui podem atribuir la victòria en un debat acostuma a ser sempre força relatiu. Els arguments emprats, la capacitat de sorpresa, la voluntat de sorprendre, la fermesa, la seriositat, la proximitat, l'experiència o el patriotisme podrien ser adjectius usats per qualsevol mitjà a l'hora de donar la nota final als dos candidats. Aquest cop no ha sigut diferent. Però, atenció! Al Pati Descobert hem descobert una nova manera de donar la victòria als debats, trencadora i innovadora: mesurant els decibels dels candidats. És a dir, el seu to de veu!

Ho hem descobert en un curiós paper del 2002 procedent del Departament de Sociologia de la Universitat de Kent. Els autors de la investigació han analitzat la freqüència de la veu dels candidats en els dinou debats nacionals televisats des del 1960 i han conclòs que si la freqüència és inferior a 0,5 kHz es pot saber quin candidat té una "dominació social relativa". Segons alguns estudis parlar per sota aquest llindar és "crucial" per comunicar informació social "crítica, sense distorsions" (reconec que no entès gaire aquesta part però quan vagi a l'otorinolaringòleg li ho preguntaré...).

Els autors demostren que, un cop aplicat aquest anàlisi, es pot predir qui guanya els debats i, segons diuen els investigadors, s'ofereix un potent vincle entre el nivell acústic dels presidenciables i el vot popular. Us deixo adjunta la taula principal de l'estudi perquè la pugueu analitzar a fons.

Sigui com sigui, l'anàlisi sembla situar-se en el camp de l'antropologia i en alguns estudis realitzats fins ara que apunten que més d'un 65% dels significats en les interacions humanes es deu a qüestions "no verbals" (to de veu, postures, signes...). Mc Cain i Obama farien bé de llegir-se l'estudi i d'evitar de fer algun gall en un míting. O això, o s'exposen a perdre algun swing state que els pot ser clau.

Toni Rodon

-------------------------------------

Llegeix més sobre la campanya americana clicant aquí.

8 comentaris:

Sílvia Claveria ha dit...

Ostres, així que ara ja no es pot dir..."No per més cridar tindràs més raó". Si ja ho deia d'antropòleg Mehrabian, per tots conegut, que en una conversa, les paraules només compten el 7%... Jo hauré de fer alguna cosa amb el meu to de veu.

elpatidescobert ha dit...

Sílvia, a la ràdio em deien que l'important no és que cridis ni que diguis coses importants, sinó que t'escoltin. I tu et fas escoltar :P

mercè ha dit...

M'acabes de desmontar una lògica que sempre et recorden quan ets petita... realment les paraules només compten un 7%, ara entenc perquè parlo poc ;)

Unknown ha dit...

espanyanotestima.ppcc.cat

hem creat un bloc per parlar del que creiem que és una mala relació entre espanya i catalunya

passeu-vos

fins aviat


espanyanotestima.ppcc.cat

Anònim ha dit...

"I respect Armstrong. He has done incredible things, but I don't think that I have to prove (TO) (ANY)nobody that I should be the leader"

Unknown ha dit...

Anònim... o hauria de dir Contador, vols dir que aquí toca?

Anònim ha dit...

Jajaja, això és un festival.

Marc.

Anònim ha dit...

Website interesante: http://www.europevotes.com