Ens hem preguntat sovint en aquest bloc (Vigileu que ve el llop!, 9-M i ERC, on són els vots?) on van anar a parar els vots d’ERC en les últimes eleccions generals.
Malgrat disposar d’algunes dades postelectorals, la qüestió no queda aclarida...
Percentatge de votants d'ERC el 2004 que han optat per una altra opció el 2008
Qui són aquests "altres"?
Toni Rodon
6 comentaris:
Per cert, acabo de pensar que probablement entre aquests "altres" hi ha els vots que han anat cap a CiU. Tot i això amb les dades que disposo no puc afirmar-ho empíricament.
Seguirem investigant...
Això demostraria que l'interès de CiU d'apropar-se a ERC per absorbir-lo és naturalment, superior al del PSC. De fet, sentir arguments de gent afina a CiU comentant que el PSC està absorbint els votants d'ERC, defensant així l'interès per un pacte ERC-CiU, és una suposició amb doble error:
1. Menyspreua el votant mig d'ERC, que lògicament li costa votar un partit que tothom diu que és d'obediència espanyola.
2. O bé, valorava l'estratègia del PSC com més difusa en l'eix nacional, o com a mínim prou atractiva.
Si no m'equivoco, dins d'aquests "altres" s'inclouen la mateixa ERC (59,5%), CiU (7,5%) i "altres partits" (0,7%).
En tot cas, la mostra de votants d'ERC en 2004 en l'enquesta postelectoral del CIS és massa reduïda (N=55) com per considerar aquestes diferències com significatives. Haurem d'esperar a veure si el CEO treu alguna enquesta postelectoral o seguir treballant amb dades agregades...
Becario, exactament. Ho anava a explicar en l'actualització del post, però ara que ja ho has dit no val la pena. Em sembla, però, que ens quedarem amb les ganes de saber on han anat a parar aquests vots...
Andreu, el PSC no és un partit d'obediència espanyola? ;)
No dic pas que no ho sigui, dic que és evident que aquest votant no permanent d'ERC no era tant nacionalista com es deia si ara és capaç de votar al PSC. O bé són votants que perceben que el PSC no és tant espanyol com sempre es diu.
Jo no sé si el PSC és o no d'obediència espanyola sempre,evidentment ho és més quan es tracta d'eleccions espanyoles respecte el dia a dia del tripartit (de situacions tenses entre PSC-PSOE n'hi ha moltes, diria que més que entre CiU i PSOE en el seu moment).
Amb tot, a Catalunya els polítics perden molt temps posant etiquetes a la gent, als partits, a les institucions i poc per arreglar els problemes.
Andreu, era broma home,només intentava picar-te. De fet, com algú va dir un dia (!), la relació entre psc-psoe és més d'interdependència que no de dependència.
Crec que al PSC hi conviuen dues ànimes, projectores d'un model d'Estat. De moment sembla que ha dominat la jacobina però, com sempre, les coses poden canviar.
Quant a les etiquetes, totalment d'acord. Deu ser per la manca de cultura política o simplement per la seva banalització. En tot cas és bo recordar el que va dir Monzó a Frankfurt: "No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu".
Publica un comentari a l'entrada