divendres, 11 de juliol de 2008

El sentiment nacionalista i regionalista

Quines són les comunitats autònomes de l’estat on hi ha el més elevat sentiment nacionalista o regionalista? i les que menys? Probablement la gran majoria dels qui algun cop ens hem fet aquesta pregunta estaríem d’acord en afirmar que al capdamunt de tot ens hi trobaríem al País Basc i a Catalunya, mentre que per sota podríem pensar en Madrid, Cantàbria, etc.

Des del Pati Descobert hem creat un rànquing que analitza diversos issues al voltant del sentiment nacionalista o regionalista de la Comunitat Autònoma on es viu, i que inclou les següents variables:
  • % vot a Partits d’Àmbit No Estatal (PANE): recull el % de vot als PANE en les darreres eleccions autonòmiques per cada comunitat

  • Identificació Nacional Subjectiva (INS): mitjana on (1) em sento només espanyol, (2) em sento més espanyol que de la meva CCAA, (3) em sento tan espanyol que de la meva CCAA, (4) em sento més de la meva CCAA que espanyol, i (5) em sento només de la meva CCAA

  • Factor estatut: factorial (agregació de variables) de les preguntes “necessitat de reforma de l’estatut de la pròpia CCAA” i “necessitat que les decisions importants es prenguin totes a la CCAA”

  • Factor significat Espanya: factorial de les preguntes “què significa Espanya per vostè” (el meu país, una nació de la que em sento membre, un estat del que en sóc ciutadà, un estat format per diverses regions i nacionalitats) i què considera la seva CCAA: una regió o una nació.
La font de les dades és l’estudi 2610 del Centro de Investigaciones Sociológicas, realitzat en motiu de les eleccions autonòmiques del 2005.

Al final estem en condicions de crear un rànquing sobre les CCAA amb més sentiment nacionalista i regionalista. Heus aquí els resultats (entre parèntesi hi ha la posició que ocupa cada comunitat de més a menys sentiment nacionalista o regionalista):


Com podem veure, efectivament, el País Basc i Catalunya estan al capdamunt de tot; la tercera, sorprenentment per nosaltres, és Navarra. Algunes altres situacions que sobten per exemple és la posició 9 de Cantàbria (molt influenciat per la forta implantació del Partit Regionalista de Cantàbria, que ostenta la presidència de la CCAA), o del País Valencià, que no el trobem fins a la posició 10. Pel que fa a la cua ens hi trobem tres CCAA governades pel PP: Madrid, Castella la Manxa i tancant la classificació, Múrcia.


Marc Guinjoan

PD. he intentat fer les mínimes mencions a l’operacionalització de les variables i els càlculs, però evidentment si algú vol aprofundir més en el tema o té alguns dubtes metodològics només cal que es posi en contacte amb nosaltres!

4 comentaris:

elpatidescobert ha dit...

Espectacular Marc, veig que el quantitativisme desbocat dóna els seus fruits també... ;) No t'emprenyis...En fi, no comentes el 5è lloc d'Aragó! Per cert, no entenc com pondera cada factor...No hauria de ser més important l'INS? Salutacions de l'altre Marc.

Toni Rodon ha dit...

Marc (Guin.), tens la variable 1-10 d'INS? Així podries fer una mitjana un xic més real... Però diria que aquest CIS no la dóna oi?

(Sanjaume, a mi també m'ha sorprès, però em sorprèn també força que Canàries estigui tan avall...)

marcguinjoan ha dit...

Marc: la ponderació dels factors és el que crec que és el principal problema: atès que tinc dues variables que estan estandaritzades (mitjana = 0), que són els dos factorials, mentre que la resta segueixen uns altres patrons, he tirat per l'opció més fàcil: sumar cadascuna de les posicions i classificar finalment a cada comunitat de menys a més punts obtinguts. Sens dubte és una metodologia no massa ortodoxa però l'opció d'estandaritzar les altres dues variables no m'acaba de fer el pes, perquè es perd capacitat interpretativa. S'accepten propostes però!

Toni, la variable INS ja saps que pren 5 valors (1 màxim espanyolisme, 5 màxim nacionalisme). Si convé es pot fer una recodificació i obtindràs el resultat sobre 10: el 0 seria màxim espanyolisme, 2,5 més espanyolisme que regionalisme/nacionalisme, etc. fins al 10, màxim regionalisme/nacionalisme. Però vaja, em sembla que ja és una variable prou comprensible.

El que sí que ens hauríem de plantejar però és què vol dir afirmar ser més de la CCAA que espanyol en dues comunitats amb perfils diferents com Catalunya i el País Basc per una banda, i Aragó i Canàries per exemple per l'altra: mentre que a Catalunya i al País Basc va molt associat amb majors nivells d'autonomisme i fins i tot sobiranisme, en les altres comunitats a penes s'observen diferencies significatives amb les postures de persones que responen ser tan espanyols com de la ccaa i més espanyols que de la ccaa.
El matei passa amb el vot als partits PANE: votar aquesta partits a Aragó i sobretot Cantàbria no significa massa diferències amb la gent que vota els partits d'àmbit estatal en les mateixes comunitats; en canvi, a Catalunya i al País Basc sí que hi ha grans diferències!
Això si us sembla ho podem deixar per un altre post però! una altre post amb quantitativisme desbocat: això sí que és maco; el blog en necessitava!!!

Toni Rodon ha dit...

Marc, també crec que és interessant veure l'evolució que han seguit alguns indicadors, com la voluntat d'obtenir més autonomia per aquella comunitat autònoma. En teoria, ciutadans i institucions s'acostumen a moure's en contextos multi-nivell i, potser, van demanant progressivament més qüotes d'autogovern. Això els pot portar en el futur a votar a partits PANE. Tot i que ja saps que la nacionalització dels partits avança decididament...

(Opto per anomenar el bloc: Pati Descobert Quantitativista...no sé si Sanjaume hi estarà d'acord...)