Al Pati Descobert analitzem les claus del procés. En primer lloc, a manca d’enquesta (com pot ser que no se n’hagi publicat ni una?!) utilitzarem les gens científiques enquestes d’internet:
El sí guanya a gairebé totes elles, probablement perquè els contraris a Laporta tendeixen a ser políticament més actius que la resta. En fi, les claus de les eleccions crec que seran:
Laii Participació: La moció de censura desperta un menor interès que les eleccions. Això juga a favor de l’oposició, doncs els més mobilitzats pertanyen al sector antilaportista. Fa deu anys, en el vot de censura de Laporta contra Núñez, només un 44% del cens va votar. I era un dia de Barça-Madrid. Enguany és diumenge i en plenes vacances. La història demostra que la participació ha sigut més aviat baixa en tots els comicis:
Al club li interessa una participació alta. Fins i tot obrirà el camp perquè els socis hi puguin jugar. És el gran dubte de la jornada.
El timing: Aquest cop la directiva ha tingut la iniciativa. Ha retardat la convocatòria d’eleccions i ha evitat que aquestes coincidissin amb un moment àlgid de crispació. La renovació accelerada de plantilla i junta, a més d’un canvi d’estil, pot fer que el votant mig acabi renovant la confiança.
El lligam Giralt-Rossell: L’elector necessita coses clares per votar. Giralt diu que ha impulsat la moció de censura per l’estil de presidència de Laporta. No obstant això, no ha donat prou rellevància als moments posteriors a la votació. Només presenta la moció perquè és un “culé emprenyat”? Diu no voler-se presentar. I aleshores si prospera què? Molts dubtes han envoltat a Giralt i aquests no han estat solucionats. Això desconcerta l’elector. Parlant de dubtes amagats, és dubtós també el paper que juga Cruyff en tot plegat. Incentiva el vot a favor? En contra?
Desgovern o transició? Entre el soci que considera que el cicle dels futbolistes s’ha acabat i el que veu que el cicle afecta tot el club, també hi ha un punt intermedi que la Junta intenta explotar: el desgovern. Fa molt poc que el club patí un canvi de dalt a baix. El procés fou certament traumàtic. Això el soci ho recorda.
L’efecte Rossell: És dubtós saber quin efecte tindrà la disponibilitat de Sandro Rossell a presentar-se a les eleccions. La seva compareixença pot animar a molts votants a donar el “no” a la Junta. Sense saber encara si és a darrera de Giralt, Rossell conserva un gran carisma i potser atraurà a molts votants que no acabaven de confiar en un Giralt envoltat d’intencions dubtoses.
L’efecte Guardiola: En Pep és un home de la casa, parla clar i sense embuts. Se’l veu decidit i confiat. Pot ser un pol d’atracció indirecte a favor de l’actual Junta.
Toni Rodon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada