Creix la tensió per les consultes del 13-D

El tret de sortida de la campanya per les consultes sobiranistes del 13D a 161 pobles i ciutats del país no ha tardat gaire a generar reaccions contràries. D’una banda, la Falange Española y de las JONS ha repetit les amenaces que ja va fer en el referèndum d’Arenys de Munt, però aquesta vegada multiplicades per 161 (els municipis on es farà la consulta). El partit feixista ha anunciat una protesta a cada poble on es faci la consulta i, segons es pot llegir a la seva pàgina web, demana a la Fiscalia que actuï contra aquests actes. A més a més, alerta de l’amenaça que han comportat les protestes institucionals contra els retards de la sentència de l’Estatut i recorda l’existència de l’article 155 de la Constitució espanyola, que autoritza el Govern central a prendre les “mesures necessàries” per fer complir la llei a les comunitats autònomes que se n'apartin. Representants de la Coordinadora per les Consultes —Anna Arqué, Josep Calduch i Uriel Bertran— es reunien aquesta mateixa tarda amb el secretari de seguretat pública de la Generalitat, Joan Delort, per demanar-li que les manifestacions feixistes es canviïn de lloc.

D’altra banda, avui mateix la Confederació d’Entitats Culturals Regionals de Catalunya (CECREC) ha fet públic un comunicat, titulat "La CECREC por la legalidad democrática", en què titlla d’immadurs els líders d’ERC i CiU, alhora que els culpa de generar una confrontació innecessària promovent consultes sobre una qüestió que no és legal i que, en tot cas, correspon decidir a la sobirania nacional, que resideix en tot el poble espanyol (fent referència a l’article 1 de la Constitució). El mateix comunicat considera que les entitats organitzadores que ho fan “en nombre de la sociedad civil catalana no la representan en su totalidad”. El darrer paràgraf del text, canviant de to, aprofita per expressar el suport de la CECREC a l’editorial conjunt "La dignitat de Catalunya" en defensa de l’Estatut perquè “el refrendado Estatut de Catalunya ayuda a continuar el trabajo que realizan nuestras entidades, permitiéndonos compartir ideas, objetivos, experiencias y tradiciones, reforzando así nuestra convivencia e integración en la sociedad catalana, de la cual formamos parte”.

Malgrat que aquestes reaccions han coincidit en el temps —les dues notícies s'han publicat avui mateix— i probablement, també, que coincideixen en la ignorància del procés democràtic endegat per la societat civil, és important distingir-hi el gra de la palla. Les amenaces de la Falange Española y de las JONS representen un anacronisme que seria difícil d’explicar, per exemple, a un ciutadà alemany. Resulta lògic, doncs, que, tot i l’anomalia incomprensible que representen, els organitzadors de les consultes negociïn amb els responsables de seguretat pública un 13D lliure d’amenaces feixistes, intolerables en una societat que es fa dir democràtica.

Les crítiques de la CECREC, però, apunten un aspecte de fons que no ha de ser menystingut o relegat als aspectes pràctics. Aquesta associació de cases regionals, deixant de banda la seva representativitat o tacticisme, assenyala un aspecte essencial que el moviment del 13D ha de tenir present, sobretot de cara al futur. Els processos polítics transformadors, en aquest cas sobiranistes, requereixen un consens transversal imprescindible. Un consens que va tenir l’autonomisme en la reforma de l’Estatut, un 90% del Parlament —i que sembla que també té la seva defensa de la sentència del TC—. Un moviment secessionista emergent, probablement, no pot aspirar a representar “la totalitat de la societat civil” com diu la CECREC, però el seu èxit depèn que s’hi acosti al màxim possible.